Resultats de la cerca

Altres noms: Sant Feli i Sant Pere

L'església parroquial de Fontcoberta, al Pla de l'Estany, és un edifici romànic del segle XII d'estructura imponent amb nau única i absis semioctogonal, destacant la seva façana amb arcs llombards i un campanar-torre de tradició llombarda. L'edifici presenta modificacions posteriors, com el frontó renaixentista del XVI i les capelles laterals afegides successivament. Es conserva en bon estat, tot i que l'accés és restringit.

Santa Maria de Camós és una capella romànica del segle XII situada a Camós, al Pla de l'Estany. Edifici de nau rectangular amb campanar de planta quadrada, conserva elements originals com una finestra de doble esqueixada i el mur de migdia, tot i que ha sofert importants reformes, especialment el 1906. Protegida com a Bé Cultural d'Interès Local, presenta bon estat exterior però accés restringit.

La Sala de Camós, situada al veïnat de Sant Vicenç de Camós del municipi de la Torre (Pla de l'Estany), és una residència senyorial del segle XIII de planta rectangular amb torre defensiva. L'edifici destaca per la seva estructura de tres mòduls amb voltes d'aresta a la planta baixa i arcs apuntats al pis superior, així com per les finestres geminades i el matacà de la torre.

Santa Magdalena de Noves és una petita ermita romànica d'una sola nau situada a Camós, al Pla de l'Estany, datada del segle XII. L'edifici presenta una planta rectangular amb absis lateral, volta de canó i una interessant espadanya amb dos finestrals d'arc de mig punt. Protegida com a bé cultural d'interès local, es troba en bon estat general, tot que presenta esquerdes importants a la volta i les parets portants, i l'accés és restringit.

Altres noms: Sant Julià i Santa Basilissa

L'església de Sant Julià, situada al nucli de Corts a Cornellà del Terri (Pla de l'Estany), és un temple romànic del segle XII originalment d'una nau que va ser ampliat posteriorment. Destaca per la seva porta d'accés amb decoració esculturada, especialment les dovelles amb figures animals i un Crist en majestat, així com per la ferreria de la porta de fusta. L'edifici es troba en bon estat, tot i que l'accés és restringit.

L'església parroquial de Sant Esteve de Sords, situada a Cornellà del Terri (Pla de l'Estany), és un temple romànic del segle XII amb planta de nau central i dues laterals, destacant-se pel seu alt campanar de planta quadrada i l'absis original amb cornisa llisa. L'edifici, que es coneix documentat des de l'any 986, va ser renovat completament al segle XVIII. Es troba en bon estat, tot i que l'accés no és lliure.

A Sords, entitat disseminada de Cornellà del Terri (Pla de l'Estany), es troba aquest pont medieval de tres arcs sobre el riu Terri, construït amb carreus de mida regular. L'obra popular està protegida com a BCIL i es conserva en bon estat, tot i que presenta reconstruccions modernes de formigó visibles als arcs laterals parcialment cegats.

L'església parroquial de Sant Pere es troba a Cornellà del Terri, al Pla de l'Estany. Es tracta d'un edifici barroc del segle XVIII de planta rectangular amb nau única i sis capelles laterals, destacant pel seu campanar octogonal amb carreus de pedra de Banyoles i una notable pica baptismal amb decoració clàssica. L'edifici es conserva en bon estat, tot i que l'accés és restringit i la façana principal fou alterada el 1936.

L'Estany de Banyoles, situat a Banyoles, municipi del Pla de l'Estany, és el llac natural més gran de Catalunya amb una superfície de 111,7 hectàrees i profunditat màxima de 62 metres. Aquest conjunt càrstic, d'excepcional valor geològic, ecològic i paisatgístic, està protegit pel PEIN, la Xarxa Natura 2000 i la Convenció Ramsar com a Zona Humida d'Importància Internacional.

Altres noms: Famades o Femades - Restes de l'aqüeducte romà a Tarragona

Al Pont d'Armentera, municipi de l'Alt Camp, es conserven fragments de l'antic aqüeducte romà que abastava d'aigua Tarragona, amb un traçat de 40 km que arrencava a 350 metres d'altitud. L'obra popular romana, parcialment conservada i protegida com a BCIL, inclou el pont de les Famades amb quatre arcades que travessa el torrent de Rupit, construït amb murs de pedra lligada amb morter de calç i volta de canó.

Altres noms: La roca de la Virtut / Santuari de la Mare de Déu de les Virtuts

A Alcover, municipi de l'Alt Camp, es troba el Santuari de la Mare de Déu de les Virtuts, edifici popular del segle XIV declarat bé cultural d'interès local. Es tracta d'una construcció en ruïnes de planta rectangular amb paredat i espadanya de carreuó, situada sobre una llenca de roca que sobresurt de la serra.

L'ermita del Remei es troba a la vall de la Glorieta, a tres quilòmetres d'Alcover, a l'Alt Camp. Es tracta d'un edifici barroc del segle XVIII de planta centralitzada amb cúpula esfèrica, absis rectangular i dues torres circulars als peus, construït entre 1761 i 1772. Destaca la seva interessant façana amb porta d'arc carpanell, fornícula amb imatge de Sant Antoni i rosassa octogonal, protegit com a BCIL i en bon estat, amb accés restringit.

L'església d'Alcover, al municipi del mateix nom a l'Alt Camp, és un edifici romànic del segle XII de planta rectangular amb porta lateral d'arc de mig punt. Destaca per conservar cinc arcs apuntats a l'interior i restes de la construcció original documentada des del 1154, parròquia des del 1166. Protegida com a BCIL, es troba en bon estat dins del cementiri municipal amb accés lliure.

El pont medieval d'Alcover, situat sobre el riu Glorieta a l'Alt Camp, és una construcció d'una sola arcada amb arc carpanell edificada en pedra local. Encara que la tradició popular l'atribueix als àrabs, probablement correspon a l'època medieval, amb possibles influències de tècniques romanes. Protegit com a bé cultural d'interès local, es conserva en bon estat i és transitable a peu.

Situada al Pla de Manlleu d'Aiguamúrcia, a l'Alt Camp, aquesta casa forta medieval del segle XIII és una torre de planta quadrangular amb mas adossat, construïda en estil popular amb pedra picada i cantoneres de carreus regulars. Fou casal dels castlans menors del castell de Selma fins que es convertí en masia a finals del segle XIV, passant posteriorment per diverses famílies senyorials.

Capella de Sant Antoni de Can Llobet situada a Pinell de Solsonès, al Solsonès. Es tracta d'una església romànica del segle XII d'una nau amb absis rodó, coberta originalment amb volta de canó. L'edifici es troba en estat ruïnós total, amb la vegetació dominant les restes i risc evident d'inestabilitat estructural, tot i que l'accés és lliure.

A Pinell de Solsonès, comarca del Solsonès, es troba aquesta masia del segle XVI amb capella del XVIII d'estil popular, formada per diverses edificacions que envolten un pati tancat. Destaca per la seva porta d'arc rebaixat adovellat, la capella amb campanar d'espadanya i els cups de pedra cilíndrics per al vi. L'edifici es conserva en bon estat dins d'una propietat privada sense protecció oficial.

Capella situada a Pinell de Solsonès, al Solsonès, datada del segle XVIII. Es tracta d'una construcció de planta rectangular amb absis pla i volta de totxo a l'interior, actualment malmesa però amb les quatre parets en peus. No disposa de protecció oficial i és accessible lliurament des de la carretera C-149.