Torre de la Quadra de Puigloret – Aiguamúrcia / Alt Camp

No votes yet.
Please wait...

F O T O S


I T I N E R A R I 


Situació: En terrenys del Pla de Manlleu, entitat de població d’Aiguamúrcia, localitat i municipi del mateix nom, a la comarca de l’Alt Camp (Tarragona).

Època: Medieval – Obra Popular *

ProteccióBCIL *

Estat: Bo. No és accessible lliurament. Hem aparcat a la vora.

Altres noms:

Accés – Visitada el 13/08/2017:

El punt d’inici és exactament el mateix que el que ens portaria a

  • Casa forta de la Campanera
  • La Masó de Selma
  • Església de Sant Cristòfol

(0) - Punt d’inici: Punt quilomètric nº 13 de la Carretera T-244 – (El Mas Vermell / El Pla de Manlleu) - 41 22 7.2 01 30 6.7  Prenem una sortida.

Localització: N 41 22 05 E 01 30 12 - Altitud : 487 m.


M A P A d’aquest recorregut – Distància aproximada: 140 m.


Altres: De la pàgina web de la Generalitat de Catalunya* ens complau extreure la següent informació - (Agost 2017):

“ Descripció

Torre de planta quadrangular de planta baixa i un pis amb un mas adossat. A la planta baixa es troba la porta d'arc de mig punt rebaixat i al primer pis una finestra rectangular. El parament és de pedra picada irregular excepte les cantoneres que són de carreus regulars. Al terrat s'ha instal·lat un dipòsit modern que afecta al volum del conjunt.

Notícies històriques

Aquesta casa forta era el casal dels castlans menors del castell de Selma, centre de la quadra de Puiglloret. Del segle XIII a mitjans del XV eren castlans una branca de la família Montagut, que posseïa el feu i la domus de Puiglloret per l'ordre del Temple (més tard de l'Hospital), senyor del castell de Selma.

El casal senyorial es va convertí en una simple masia a finals del segle XIV quan Joan de Montagut es casà amb Blanca Lloret, filla i hereva d'Antoni Lloret, i la família Montagut deixaren de residir a Puiglloret, llavors van establir al casal a Bernat Rofes, de Pontons. Per vincles familiars la quadra va passar a mans  dels llinatge dels Boixadors de mas de Pontons a finals del segle XV, els quals en van ser senyors fins al segle XIX. 


* Informació extreta de la pàgina web de la Generalitat de Catalunya


Edificacions properes: Veure el mapa de Google d’aquesta mateixa pàgina.

Altres pàgines:

Autors: Ricard Ballo i Montserrat Tañá.

MAPA de situació: