Resultats de la cerca

Església de Santa Maria de Fares, situada al nucli de Fares del municipi de Sant Ferriol a la Garrotxa. Edifici romànic del segle XII, originàriament església parroquial, que conserva la seva nau única i el campanar transformat en torre. Tot i la porta reconstruïda al segle XVIII, l'edifici es manté en bon estat, sense protecció oficial, amb accés restringit.

La capella de Sant Martí es troba a Besalú, a la Garrotxa, i és una petita construcció romànica del segle XI amb planta rectangular, absis orientat a l'est i volta de canó. Originàriament romànica, fou reformada al segle XVIII amb l'afegit d'un campanar senzill. Protegida com a BCIL, es conserva en bon estat, tot i que té accés restringit i està pràcticament tancada al públic.

L'església de Sant Vicenç es troba a Besalú, municipi de la Garrotxa. Es tracta d'un temple romànic del segle XII amb elements gòtics posteriors, de tres naus amb creuer i absis semicirculars, destacant la portada meridional d'arc rodó amb decoració elaborada i el finestral ogival de la façana principal. Protegida com a Bé Cultural d'Interès Nacional, es conserva en bon estat.

A Besalú, municipi de la Garrotxa, es conserven les restes de l'església romànica de Santa Maria, del segle XII, situada dins l'antic castell comtal. Del monestir només subsisteixen la capçalera i part del transsepte d'aquest temple de tres naus amb creuer i tres absis, que destaca per la seva decoració amb arcuacions i columnes. Protegida com a BCIN, l'edifici es troba en bon estat, tot i que parcialment visible des de la carretera.

A Besalú, al carrer Tallaferro de la Garrotxa, es troben dos edificis medievals del segle XIII amb porxos de pedra tallada destacats per vuit arcades rebaixades sobre columnes octogonals i finestres gòtiques. Probablement destinats al mercat medieval de la vila, presenten una cornisa en forma d'escòcia i mènsules que sostenen el ràfec. Protegits com a béns cultural d'interès local, es conserven en bon estat malgrat les restauracions.

El Miqvé de Besalú, situat al municipi de Besalú a la Garrotxa, és un banys jueu de purificació d'estil romànic del segle XII construït amb pedra tallada. Aquesta sala subterrània amb volta de canó i piscina de capacitat preceptiva va ser descoberta l'any 1964 i és el primer edifici d'aquestes característiques trobat a Espanya. Protegit com a Bé Cultural d'Interès Local, es conserva en bon estat i és visitable amb reserva prèvia.

A Besalú, municipi de la Garrotxa, es troba la Cúria Reial, construcció noble romànica del segle XIII formada per tres edificis que va ser seu de la Vegueria i residència de famílies nobles. Destaca la sala d'audiències gòtica del segle XIV amb tres naus dividides per arcades ogivals i finestres gòtiques. Protegida com a BCIL i en bon estat, actualment acull l'Espai Besalú, centre d'interpretació de la història local.

A Besalú, a la Garrotxa, es troba l'església de l'antic Hospital de la Vila, una singular construcció romànica del segle XII de la qual es conserva la façana original. L'element més destacat és la portalada amb sis arcs en degradació i capitells decorats, obra probablement dels mateixos mestres que construïren els absis de Santa Maria. Protegida com a BCIL i en bon estat, fou restaurada el 1974 i actualment s'utilitza per a activitats culturals.

A Besalú, municipi de la Garrotxa, es troba aquest monestir benedictí del segle XII d'estil romànic, destacat per la seva girola amb columnes de capitells esculpits amb decoracions vegetals i figuracions humanes d'influència italiana, considerada un dels conjunts més interessants de l'escultura romànica catalana.

A Besalú, a la Garrotxa, es troba aquesta església del segle XII que formava part del monestir de Sant Pere. L'edifici de reduïdes dimensions presenta una sola nau rectangular coberta amb volta de canó, amb façana sud que conserva el ràfec de pedra original. Protegida com a BCIL i en bon estat, té accés restringit i es localitza a la Plaça Prat de Sant Pere.

Al nucli de Falgons, a Sant Miquel de Campmajor (Pla de l'Estany), es troba aquesta església romànica del segle XI situada sobre un turó. El temple presenta una sola nau amb capçalera d'absis semicircular, volta de canó apuntada i capelles afegides posteriorment, amb paraments de carreus ben tallats a la part original.

A Torn, entitat de Sant Ferriol (Garrotxa), es troba aquesta església construïda a partir de 1912 segons projecte de Josep Renom en estil historicista romànic. Destaca per la seva gran lluminositat interior, tres naus amb arcades de mig punt i un altar principal amb esmalts i metalls daurats. L'edifici es conserva en bon estat, tot i que l'accés és restringit.

Altres noms: Sant Miquel de Campmajor / Santa Quitèria

Sant Martí de Campmajor, entitat de Sant Miquel de Campmajor al Pla de l'Estany, és una església romànica del segle XI amb renovació posterior que conserva l'absis, la torre campanar i la portalada dovellada de l'edifici original. L'estructura actual presenta una única nau amb arcs torals i es troba en bon estat, tot i que l'accés no és lliure.

A Sant Miquel de Campmajor, municipi del Pla de l'Estany, es troba aquesta església parroquial romànica del segle XII de tres naus amb absis originals i cornisa amb arcuacions llombardes. El temple va ser reformat notablement al segle XVIII, quan es va afegir la façana barroc i es va sobre elevar l'absis central, conservant elements romànics com el portal amb escultura de Sant Miquel.

Altres noms: Pont medieval

A Sant Miquel de Campmajor, municipi del Pla de l'Estany, es troba aquest pont medieval del segle XII que travessa la riera de Sant Miquel. Construït amb tres arcs de mig punt de carreus ben tallats, destaca pel seu arc central més gran que els laterals. Es manté en bon estat i encara està en servei, tot i que les baranes actuals són reconstruïdes.

Altres noms: Fortí de la Rapinya – Vikipèdia. Aquest nom fa referència al “Pla de la Rampinya”. En alguns llocs apareix com a Rapinya i en altres com a Rampinya.

Fortí de la Rampinya, a les afores de Sallent (Bages), és una construcció militar del segle XIX d'estil carlí, amb planta rectangular i espitlleres per a defensa. Edificat als inicis de la Primera Guerra Carlista per controlar el camí de Manresa a Berga, conserva les quatre parets però ha perdut la teulada.

Altres noms: “La Caixa”.

A Sallent, municipi del Bages, es troba aquest edifici gòtic del segle XIV, probablement construït com a palau dels bisbes de Vic. L'edifici de planta baixa i dos pisos destaca per les seves finestres coronelles gòtiques i la galeria amb arcades carpanells del segon pis. Actualment en bon estat, funciona com a oficina bancària amb accés restringit.

Altres noms: Pont del Batlle Pere Otger

A Sallent, municipi del Bages, es troba aquest pont de pedra tallada construït a meitat del segle XVIII amb cinc arcs i lleugera curvatura, que substituïa una estructura medieval destruïda per una riuada el 1747. L'edifici, ampliat amb voreres de ferro el 1886 i reparada una arcada després de la Guerra Civil, es manté en bon estat i esdevingué icona de la vila.