Església de Sant Pere – Besalú / Garrotxa

No votes yet.
Please wait...

F O T O S





A continuació, es poden veure unes quantes fotografies d'Olot ... 




I T I N E R A R I 


Situació: A Besalú, població i municipi del mateix nom, a la comarca de la Garrotxa (Girona).

Època: Segle XII – Romànic “L'element més remarcable d'aquest conjunt és la girola” -  Generalitat de Catalunya.*

Protecció: BCIN - Generalitat de Catalunya.*

Estat: Bo. No és accessible lliurament. Aparcament als voltants.

Altres noms: Monestir de Sant Pere - Generalitat de Catalunya. *

Accés – Visitada: 17/03/2018.

La trobarem a la Plaça Prat de Sant Pere, l’antic cementiri. Aparcament als voltants.

Localització: N 42 11 53.5 E 02 41 56.6 – Altitud: 149 m.

Altres:

  • De la pàgina web de la Generalitat de Catalunya *, ens complau extreure la següent informació (Març 2018):

Descripció

Tot i que originalment el monestir de Sant Pere es trobava fora del recinte emmurallat de Besalú, actualment forma part del nucli urbà de la vila i centra una gran plaça que havia estat el cementiri.

De l'antic monestir, resta només l'església, de planta basilical, amb tres naus separades per pilars quadrangulars, creuer i un gran absis central decorat amb arcuacions sota un fris de dents de serra.

La nau central, més elevada, és coberta amb volta de canó, i les laterals amb volta de quart de cercle.

Al gruix del mur dels braços del creuer s'obren sengles nínxols o petites absidioles que no sobresurten a l'exterior.

Tres absidioles més s'obren al gruix del mur de l'absis central.

L'element més remarcable d'aquest conjunt és, però, la girola o deambulatori, que s'inscriu a l'interior de l'absis, i que és formada per quatre parelles de columnes amb capitells esculpits amb decoracions vegetals o figuracions humanes que denoten la influència del nord d'Itàlia.

És un dels conjunts d'escultura romànica més interessants de Catalunya. Aquest sector és cobert amb volta semicircular de quart de cercle.

La façana, que denota també una influència del nord d'Itàlia, és centrada per un portal senzill al damunt del qual s'obre un finestral amb tres arcs de mig punt en degradació i amb arquivoltes decorades que descansen sobre dues columnetes per costat.

 A banda i banda, sengles lleons en alt relleu, d'influència rossellonesa, flanquegen la finestra. La façana es corona amb frontó triangular.

El campanar s'aixeca sobre el braç nord del creuer. El seu cos superior, amb els angles aixamfranats, grans finestrals d'arcs d'arc rodó i terrat amb balustrada, està datat el 1649.

De l'antic claustre, gòtic, no en queda pràcticament res, tret d'algunes làpides i claus de volta esparses.

Notícies històriques

L'antic monestir benedictí de Sant Pere de Besalú fou fundat l'any 977 pel comte-bisbe Miró III Bonfill, que el posà sota el patrocini directe de la Santa Seu, i consagrat el1003 pel comte més important de la història local: Bernat de Tallaferro.

 A partir del 1111, any en què es va extingir el comtat, l'abat esdevingué la primera autoritat de la població. Amb tot, el temple actual correspon a una reedificació del 1060.

Al deambulatori és a on es veneraven les relíquies de sant Prim i sant Felicià.

La influència del monestir s'estengué aviat. Tenia els priorats de Sant Maria del Collell (Garrotxa) i de Santa Magdalena (Tarragona).

 El 1592 li foren units Sant Quirze de Colera i Sant Llorenç de Sous.

 Fou suprimit el 1835 amb la desamortització.

Entre 1908 i 1914 s'hi instal·laren els benedictins d'Encalcat (França), però avui, desaparegut el monestir, l'església és la parròquia de la vila.

Inicialment, Sant Pere era fora dels murs de Besalú, i tenia dret d'enterrament dels fidels d'una extensa demarcació al seu cementiri, anomenat des del segle XI el Prat de Sant Pere,

 i que era situat a la plaça que hi ha al davant de l'església.

L'església de Sant Pere és monument nacional des de l'any 1931.”


* Informació extreta de la pàgina web de la Generalitat de Catalunya.


Descripció

L´excavació es va iniciar en la façana sud del monestir i molt a prop del transsepte on hi havia una porta que hauria comunicat el claustre amb el temple. 

La plaça estava coberta per un nivell de runa i enderrocs (arribant en alguns punts als 2 metres de potència). 

Es definiren quatre etapes:

-Primera etapa: Es documentà la necròpolis, relacionada amb la primera església de Sant Pere (que ja existia des del 977). Sota la graonada d´accés es documentaren dues tombes de lloses i sota el nivell de l´enllosat del passadís est del pati n´aparegueren tres més. D´aquest moment també s´ha documentat un ossari. 

-Segona etapa: La construcció del claustre, que estava directament relacionada amb la segona església del segle XII. S´ha documentat la graonada d´accés al claustre, que es recolza en l´ossari (anteriorment citat) per la seva banda est. Els esglaons formaven un angle descendent a les bandes sud i oest i tot seguit es trobava un replà que estava ocupat per una altra tomba. En aquesta tomba s´hi documentà aixovar. Fou reutilitzada fins el segle XVII per enterrar-hi personatges importants de la comunitat). 

Cap a la banda sud s´han documentat quatre esgraons més i cap a la banda oest dos més (aquí es situa la segona de les tombes), la qual marcava el nivell de circulació de l´"ambulacrum" nord. Pel que fa a l´"ambulacrum" est, es documentaren dues fileres d´un paviment, dos murs que el limitaven cap a l´oest i la tercera de les tombes. Totes les tombes havien contingut més d´una inhumació. 

El tipus de claustre és atípic, amb una forma no massa regular i una distribució a dos nivells. 

-Tercera etapa: Les reformes del claustre. En aquests moment es construeix una claveguera que travessa el pati i corre en direcció a les estances monacals (aquesta claveguera presenta el seu moment de colmatació en el segle XVII) i està també relacionada amb una petita estructura semicircular que podria tractar-se d´una font. 

-Quarta etapa: Durant les guerres napoleòniques s´utilitzà l´església com a a polvorí i la resta de la zona es transformà en una caserna militar. A principis del segle XX tota la zona es cobreix amb enderrocs. També en aquest moments és quan es construeix una vivenda adossada a la façana sud del transsepte. D´aquest lloc es recuperà un capitell pertanyent a l´església del segle X. Davant l´absis s´estudiaren les construccions, i es van localitzar part del que podria ser el seu pati.

Estat de Conservació- Regular. “


Edificacions properes: Veure el mapa de Google d’aquesta mateixa pàgina.

Altres pàgines:

Autors: Ricard Ballo i Montserrat Tañá.

MAPA de situació: