Resultats de la cerca

Sant Martí del Clot, a La Vall de Bianya (Garrotxa), és una església romànica del segle XII sobrealçada, documentada des del 1145. Modificada després dels terratrèmols del segle XV i renovada al XVIII, conserva elements romànics com un fris amb mènsules i un campanar de torre. Es troba en bon estat, tot i que l'accés és restringit.

A la Vall de Bianya, municipi de la Garrotxa, es troba aquest pont medieval de carreus ben escairats amb una àmplia arcada central i una de menuda, ubicat prop del molí d'en Solà. Construït en època medieval posterior al romànic, forma part de la ruta històrica que unia la Vall de Bianya amb Sant Joan de les Abadesses.

L'església de Sant Pere Despuig es troba al nucli de Sant Pere Despuig, municipi de la Vall de Bianya, a la Garrotxa. Es tracta d'una església parroquial romànica del segle XII aixecada sobre un petit puig, posteriorment modificada, especialment al segle XVIII quan s'amplià vers els costats nord i sud.

Sant Andreu del Torn es troba al Torn, petit veïnat de Sant Ferriol, a la Garrotxa. Aquesta església, documentada des del segle X, va ser bastida al segle XVIII sobre estructures romàniques i preromàniques, conservant elements antics com una pica romànica ornamentada. Destaca pel seu ferrellat romànic amb cap de drac i la reixa del cementiri de 1885, mantenint bon estat general, tot i que l'accés és restringit.

La Capella de Santa Magdalena es troba a Argelaguer, municipi de Sant Ferriol, a la comarca de la Garrotxa. Es tracta de l'antiga capella del castell de Montpalau, documentada des del segle X, amb una estructura senzilla d'una nau i absis semicircular, porxo posterior i espadanya d'una obertura recentment restaurada. L'edifici es conserva en bon estat, tot i que l'accés no és lliure.

L'Església de Sant Miquel de la Miana es troba al disseminat de La Miana, municipi de Sant Ferriol a la Garrotxa. Es tracta d'una església romànica del segle XII en estat ruïnós, destacable per la seva porta d'entrada cega, la finestra central de l'absis ornada amb columnes estriades i capitells decorats, i el seu campanar de torre rectangular amb data de 1683.

A Riudaura, municipi de la Garrotxa, es troba l'església parroquial de Santa Maria, documentada des del segle IX com a monestir benedictí, amb l'actual temple construït al segle XVIII. L'edifici conserva una torre medieval de secció circular i destaca pels seus púlpits decorats amb estuc blanc i detalls daurats, així com pels retaules dels altars. Protegit com a BCIL, es troba en bon estat però amb accés restringit.

A Olot, capital de la Garrotxa, es troba l'església parroquial de Sant Esteve, un edifici neoclàssic del segle XVIII amb planta de creu llatina i façana construïda l'any 1800. Destaca per la seva Porta dels Morts amb rajols vidriats de colors, les claus de volta decorades i un notable conjunt de béns mobles com retaules, escultures i pintures dels segles XVII al XX. Protegida com a BCIN, es troba en bon estat, tot i que l'accés és restringit.

A Olot, capital de la Garrotxa, es conserven les poques restes d'aquest hospital del segle XVI, fundat el 1553 per disposició testamentaria de Miquel Març i en servei des del 1567. L'edifici destaca per la seva portada renaixentista reformada durant el barroc, amb arc de mig punt flanquejat per columnes, actualment molt deteriorada pel temps.

El Santuari de la Verge del Tura es troba a Olot, capital de la Garrotxa. Edifici religiós dels segles XV-XVI amb façana simètrica de decoració clàssica i interior barroc, destaca per la seva porta cegada amb dovelles i clau de volta de la Mare de Déu realitzada per Enric Julià. Protegit com a BCIL, es conserva en bon estat, tot i que l'accés és restringit.

Església situada a Batet de la Serra, entitat de població d'Olot, a la Garrotxa. Edifici romànic del segle XII, molt modificat al llarg dels segles amb afegits gòtics i neoclàssics, que conserva l'absis semicircular i destaca pel seu campanar de torre de tres pisos. Protegida com a BCIL, es troba en bon estat però amb accés restringit.

Església de la Trinitat situada a Batet de la Serra, entitat de població d'Olot, a la Garrotxa. Edifici romànic del segle XII amb planta de creu llatina, tres naus i absis rodó, destacant la porta primitiva d'arc de ferradura i el campanar de torre. Protegida com a Bé Cultural d'Interès Local, es troba en bon estat però amb accés restringit.

Altres noms: Llac de Puigcerdà.

L'estany de Puigcerdà, a la vila de Puigcerdà, capital de la Cerdanya (Girona), és un llac documentat des de l'any 1260 que ha estat històricament el principal subministrador d'aigua de la vila per a usos domèstics, regadiu i extinció d'incendis. De gran valor patrimonial i recreatiu, ha estat escenari de diverses activitats com l'extracció de glaç, la pesca i, des del segle XX, el turisme estival.

Altres noms: Església de la Nativitat de la Mare de Déu

Al Bullidor, nucli de Barbens (Pla d'Urgell), es conserven les ruïnes del Castell i l'Església de la Nativitat de la Mare de Déu, documentats des del segle XII. L'edifici presenta una porta d'arc de mig punt adovellat, finestres decorades amb pinacles i paraments de carreus regulars. Protegit com a BCIN, es troba en estat de ruïna malgrat obres de consolidació anteriors.

Altres noms: Cooperativa agrícola - (Generalitat de Catalunya).

A Gandesa, capital de la Terra Alta (Tarragona), es troba aquest celler cooperatiu del segle XX, obra de l'arquitecte Cèsar Martinell construït entre 1919 i 1920. Destaca per la seva innovadora estructura de voltes i arcs parabòlics de maó, prescindir de la fusta a la coberta i la composició ordenada de la façana principal en tres nivells.

Altres noms: Llac de Malniu

L'estany de Malniu es troba a Meranges, municipi de la Cerdanya (Lleida), a 2.253 metres d'altitud. Es tracta d'un llac natural de circumferència aproximada de 1.250 metres i profunditat de 5 metres, accessible mitjançant un sender ben senyalitzat des del refugi de Malniu. L'estat de conservació és bo i es pot visitar durant tot l'any, tot que requereix el pagament d'un peatge per accedir al refugi.

El santuari de Sant Ferriol es troba al veïnat de Fornells de Besalú, a la comarca de la Garrotxa. Es tracta d'un santuari d'estil gòtic del segle XVIII, encara que es creu que el primer temple fou construït al segle XII, amb restauracions posteriors com la de 1835. L'edifici presenta bon aspecte exterior i destaca pel seu porxo amb volta d'aresta i claus de volta decorades, així com per la porta amb escut central.

Altres noms: Sant Fruitós, Sant Fructuós d'Aussinyà

Església de Sant Fructuós d'Aussinyà situada al veïnat d'Ossinyà, municipi de Sant Ferriol, a la Garrotxa. Temple romànic del segle XI de nau única amb absis semicircular, destacant la porta d'entrada amb arcs en gradació i la torre-espadanya de doble obertura. Restaurada el 2001 en bon estat, però sense accés lliure al públic.