Resultats de la cerca

A Vallespinosa, nucli de Pontils a la Conca de Barberà, es troben les restes de l'Ermita de Vallespinosa, antiga església romànica del segle XI que conserva l'absis semicircular. L'edifici, construït amb carreu irregular, es troba en estat de pura ruïna amb la volta de canó gairebé enderrocada, sense protecció oficial. Una de les parets fou aprofitada posteriorment per instal·lar aparells elèctrics.

Altres noms: Els Metges

Sant Cebrià de Lledó, al municipi de Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l'Heura, al Baix Empordà, és una església romànica del segle XI situada en un antic poble de masies disperses al massís de les Gavarres. L'edifici conserva la major part de la nau d'època romànica amb volta de canó i arcs torals, mentre que l'absis i les capelles laterals són afegits tardans, així com la portada datada el 1588.

Altres noms: Restes de muralla de Castell d'Empordà.

A Castell d'Empordà, nucli de la Bisbal d'Empordà al Baix Empordà, es conserven les restes d'una muralla medieval del segle XIII, declarada bé cultural d'interès nacional. Es tracta d'un portal d'arc de mig punt amb dovelles de pedra, únic element subsistent de l'antic recinte fortificat construït per a la defensa del comtat d'Empúries. L'accés és lliure i l'edifici es manté en peus.

L'església de Santa Pel·laia es troba al veïnat de Santa Pel·laia, a Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l'Heura, al Baix Empordà. Es tracta d'un edifici religiós romànic del segle XI amb una nau de capçalera poligonal, que conserva un tram original amb volta de canó i arcs torals, mentre que el sector occidental és de construcció posterior.

Situat als terrenys de Solius, a Santa Cristina d’Aro (Baix Empordà, Girona), aquest antic castell medieval és avui dia una ruïna, però conserva l’encant del seu passat i ofereix vistes espectaculars dels voltants. Declarat BCIN (Bé Cultural d’Interès Nacional), és lliurement accessible i constitueix un interessant punt de parada per a amants del patrimoni i del paisatge empordanès.

A Sant Feliu de Buixalleu, a la Selva, es troba aquest petit santuari de planta rectangular amb teulada a doble vessant i campanar d'espadanya. L'edifici presenta obertures en arc amb dovelles de pedra i està protegit com a BCIL. Es conserva en bon estat, tot i que l'accés és restringit.

L'església de Sant Salvador es troba a Sant Boi de Lluçanès, municipi d'Osona, situada dalt d'un turó a 950 metres d'altitud. Es tracta d'un temple romànic del segle XII amb una sola nau, volta apuntada i absis decorat amb finestres d'arcs en degradació, cornisa en dents de serra i bandes llombardes. L'edifici es conserva en bon estat, tot i que l'accés no és lliure.

Al nucli de Sant Agustí de Lluçanès, municipi d'Osona, s'alça el santuari de la Mare de Déu dels Munts, esmentat ja el 1170 però reconstruït a finals del segle XVII i XVIII amb estil barroc. L'edifici consta d'una església de nau única amb volta de creueria i campanar de torre, que alberga una venerada imatge romànica de la Mare de Déu del segle XIII.

L'Ermita de la Trinitat es troba a Sitges, al Garraf, en una situació admirable amb vistes que s'estenen des de la punta del Llobregat fins al cap de Salou. Documentada des de 1375, l'actual capella és moderna, ja que a finals del segle XVIII es va reconstruir i engrandir. L'edifici, de tipologia popular i ben cuidat, es troba en bon estat, però l'accés és restringit.

Altres noms: Església de Santa Maria de Peracamps

A Peracamps, entitat de població de Llobera (Solsonès), es troben les restes d'aquesta església romànica del segle XI, situada prop del castell medieval. Actualment només subsisteixen alguns panys de murs de l'antiga rectoria i una cisterna visible, ja que l'edifici original fou malmès durant la guerra del 1936. L'accés és lliure i es troba a 827 metres d'altitud.

A l'Esquerda, entitat de població de Les Masies de Roda a Osona, es troba l'església de Sant Pere, documentada des del 927 i reedificada al segle XI amb estil romànic. El conjunt, protegit com a BCIN, comprèn restes d'un poblat medieval fortificat amb muralla, habitacions i necròpolis, així com vestigis ibèrics anteriors. Actualment en estat de ruïna però accessible, el jaciment fou destruït el 1314 durant conflictes feudals.

Altres noms: Església dels Sants Metges, Santuari de Sant Cosme i Sant Damià. Sepulcre d'en Carlemany

L'església dels Sants Metges de Sant Julià de Ramis, al Gironès, és un temple romànic del segle XI de tres naus amb coberta de volta de canó i tres absis. Destaca pel seu campanar renaixentista de 1610 i per conservar un sepulcre medieval anomenat "d'en Carlemany". Protegida com a BCIL, es troba en bon estat i permet l'accés al campanar amb vistes extenses de la zona.

Petit edifici religiós situat a Sitges, al Garraf, que data del segle XII i presenta una sola nau amb portal de llinda adovellada i un gran ull de bou a la façana de ponent. Actualment es troba malmès, tot i que conserva les quatre parets i la teulada, i no disposa de protecció oficial. L'accés és lliure a l'interior de l'ermita, situada a 92 metres d'altitud.

Altres noms: La Plana Novella

A Olivella, comarca del Garraf, es troba el Palau Novella, edificació del segle XIX de caràcter eclèctic que actualment funciona com a monestir budista. L'edifici destaca per la seva estructura simètrica amb decoracions interessants com una sala neoàrab i un safareig gaudià, així com per la seva torreta quadrada sobresortint. Es troba en bon estat de conservació i és visitable.

Al cim del Puig Alt de Sant Martí Vell, al Gironès, es troba aquesta església neoclàssica del segle XIX, documentada des del XV però reconstruïda completament el 1735 després d'incendis i guerres. Destaca per la seva nau única amb volta de canó, capelles laterals, cambril amb cúpula i façana amb pilastres i campanar d'espadanya. Es conserva en bon estat sense protecció oficial.

A Horta de Sant Joan, a la Terra Alta, es troba aquesta deliciosa capelleta medieval del segle XIII de dimensions reduïdes amb planta rectangular i coberta de lloses de pedra. Destaca per la seva porta d'arc de mig punt adovellat i l'interior cobert amb volta de canó, sense ornamentació. Es troba en bon estat, és accessible lliurement i no té protecció oficial.

A Horta de Sant Joan, municipi de la Terra Alta, es troba aquesta capella gòtica del segle XII de planta rectangular amb murs de pedra ben tallada. Destaca per la seva porta d'arc de mig punt i la coberta de teula àrab rehabilitada el 1998, situada en un paratge feréstec sota una escletxa de roca. L'edifici es conserva en bon estat, té accés restringit i és utilitzada pels religiosos del Convent de Sant Salvador.

A Horta de Sant Joan, a la Terra Alta, es troba aquesta capella gòtica del segle XIV de planta rectangular amb murs de pedra ben tallada. Rehabilitada el 1998 amb coberta de teula àrab, conserva una porta d'arc de mig punt a la façana principal, encara que sense batents. L'interior és senzill sense elements ornamentals, i actualment és utilitzada pels religiosos del Convent de Sant Salvador, amb accés restringit i en bon estat.