Església de Sant Cebrià de Lledó – Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l’Heura / Baix Empordà

No votes yet.
Please wait...

Al terme municipal de  Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l’Heura hi ha dues esglésies amb el nom molt semblant, encara que no estan situades precisament a la vora, l'una de l'altra.

Església de Sant Cebrià dels Alls

Església de Sant Cebrià de Lledó


F O T O S


Església de Sant Cebrià de Lledó – Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l’Heura

A M P L I A C I Ó del text de la foto anterior en 4 idiomes


Església de Sant Cebrià de Lledó – Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l’Heura

A M P L I A C I Ó nº 1           A M P L I A C I Ó nº 2

A M P L I A C I Ó nº 3

Tres ampliacions de fragments del text de la foto anterior.


I T I N E R A R I 


Situació: A Sant Cebrià de Lledó o Els Metges, un antic poble de masies disseminades situat al mig del massís de les Gavarres, en terrenys de Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l’Heura, un municipi de la comarca del Baix Empordà (Girona).

Època:  Segle XI – Romànic - (Patrimoni.Gencat).

Protecció: No hi consta - (Patrimoni.Gencat).

Estat:  Bo. El dia de la nostra visita, l’església estava oberta. Suposem que quelcom hi tindrà a veure el que al costat, hi ha un restaurant, a dia d'avui, també obert.

Altres noms: Els Metges - (Patrimoni.Gencat).

Accés – Visitada el 28/10/2016:

Abans de començar, unes petites consideracions:

  • Com en altres ocasions advertim, durant el recorregut, se'ns incorporen o marxen del nostre camí, altres camins.
  • Com a norma general i llevat d'altres indicacions, cal circular sempre, intuïtivament, per la pista principal, la més transitada.

  • En aquest cas concret, a les icones que resumeixen gràficament dades del itinerari, la corresponent al tipus de vehicle, li adjudiquem la que correspon a “Camí en mal estat. Cal conduir amb precaució”.
  • Llevat de trams una mica millors o una mica pitjors, una mostra de l'estat del terra que trepitjarem el podeu veure a les fotografies nº 1 i nº 2 de la galeria d'aquest reportatge gràfic.
  • Efectivament, no és un terreny gaire “còmode”, però res que no es pugui superar amb una conducció “tranquil·la”.
  • En qualsevol cas el “problema” radica en la incomoditat dels sotracs que hem hagut de “patir” durant bona part del recorregut. Ni tant sols la circulació amb un 4x4 ens ha deslliurat d'aquest martiri. (O el que és el mateix: el que avisa, no és traïdor ...)

El punt d'inici d'aquesta descoberta d'avui, ha estat un lloc (0) - (41 56 50.1 02 58 10.2) situat a la carretera GI-664, (La Bisbal d'Empordà / Cruïlles / Cassà de la selva) i circulant en aquest sentit, on al PK nº 16 hi ha una sortida de la carretera a mà esquerra, per on accedim a una carretera indicada per anar a Sant Cebrià de Lledó – Els Metges, cap a on ens dirigirem.

(1) - A 41 55 59.1 02 58 23.4, se'ns incorpora un camí per l'esquerra. Tenir-ho en compte a la tornada.

(2) -- A 41 55 41.6 02 58 11.6 – Desviació. Continuem per la dreta, en pujada.

 (3) - A 41 55 39.0 02 58 03.0 al nostre quadern de viatge hi tenim anotat que se'ns incorpora un camí per la dreta. Al mapa de Google, no el “veiem”. Podria ser un error o una falsa interpretació. Tenir-ho en compte, si cal.

(4) - A 41 55 13.9 02 57 50.3 Desviació. Continuem per l'esquerra, en baixada. Hi ha un indicador. Tot seguit arribem a destinació.


M A P A - Distància aproximada d'aquest recorregut: 5,5 quilòmetres.


(5) - Localització: N 41 54 44.9 E 02 58 00.8 - Altitud  354 m.

Altres: De la pàgina web Patrimoni.Gencat, ens complau extreure la següent informació - (Octubre 2016):

“ Descripció

Edifici religiós.- Església d'una nau amb capelles laterals i capçalera poligonal.

 Al frontis hi ha una portada d'arc de mig punt i una llinda datada el 1588; de la mateixa època és la ferramenta decorativa dels batents.

 Es conserva la major part de la nau d'època romànica, amb volta de canó i dos arcs torals de mig punt; un altre arc romànic, lateral, pot fer suposat que havia posseït més d'una nau o bé creuer.

L'absis actual, tardà, substituí el romànic, potser a l'època de la portada; també són afegitons tardans les capelles laterals, dues estances, a cada costat i vora el frontis, i el cor.

 Hi ha rastres de pintura mural popular, del segle XIX; a l'arc del cor hi ha pintat l'any 1877.

Un arcs apuntat dóna accés al campanar, torre quadrada amb arcs germinats de mig punt, merlets ornamentals i una alta coberta de casquet apiramidat.

El parament romànic és de petit carreu, mal escairat; a l'interior hi ha un espai on s'hi conserven les incisions sobre el morter sobresortint dels junts. Els sectors més tardans es bastiren amb grans rebles i carreus angulars.

Notícies històriques

L'església -"Sancti Cipriani de Letone"- figura a les "Rationes Decimarum" dels anys 1279 i 1280. L'any 1295 el cavaller Guillem de Santa Pellaia va fer donació d'un mas d'aquesta parròquia al monestir de Sant Pere de Galligants.

La parròquia, en un replà de la serra de les Gavarres, inclou masies disperses, avui majoritàriament abandonades.

Hi esdevingué molt popular la veneració als "sants metges" Cosme i Damià fins al punt d'ésser més conegut el lloc com "els Metges" substituint l'antic de Sant Cebrià de Lledó.

 L'aplec dels Metges -el 27 de setembre, precisament l'endemà de sant Cebrià- era molt concorregut per gent d'ambdós vessants de les Gavarres, de l'Empordà i les terres de la Selva incloses al Gironès.

Com explica Joan Amades ("Costumari Català" V, p.211-13) era anomenat "l'Aplec de la Concòrdia" perquè s'hi esdevenia una treva entre els partidaris dels dos estils de ballar la sardana, el selvatà i l'empordanès, en ser lloc partioner entre ambdues comarques.

Fa pocs anys grups populars -Colla Exc. Cassaneoca, Grup d'Arti Treball del B. Empordà- han promogut consolidar l'església; refecció del teulat i neteja de l'interior, que ha permès la descoberta de l'estructura romànica fins aleshores incerta.

 Hom recuperarà l'aplec dels Metges durant uns anys; però des del 1981 el propietari dels terrenys circumdants ha aconseguit que no se celebri al·legant perills d'incendis forestals i altres raonaments més discutibles.”


Edificacions properes: Veure el mapa de Google d'aquesta mateixa pàgina.

Altres pàgines:

Autors: Ricard Ballo i Montserrat Tañá.

MAPA de situació: