Resultats de la cerca

Torre defensiva del segle XVI situada a la badia dels Alfacs, al municipi d'Amposta (Montsià). Construïda per ordre de Felip II l'any 1576 per protegir el port contra la pirateria sarraïna, actualment només en resta la base massissa de planta quadrada amb grans carreus de pedra. L'edificació es troba molt malmesa, desmantellada parcialment el segle XX, amb accés lliure però de difícil aproximació.

A Toralla, entitat de població de Conca de Dalt (Pallars Jussà), es conserven les malmeses restes d'un castell medieval documentat des del segle XI. Dalt d'un penyal rocós hi ha una torre de planta circular amb un mur perpendicular, amb parament de dos nivells constructius diferents. Protegit com a Bé Cultural d'Interès Nacional, és accessible lliurement, tot que l'accés presenta certa dificultat per la seva situació sobre grans roques.

Al llogaret de Santa Engràcia, municipi de Tremp (Pallars Jussà), es conserva la torre del castell medieval del segle XI, única supervivent de les restes fortificades. Edificació d'estil romànic protegida com a Bé Cultural d'Interès Nacional, actualment molt malmesa. L'accés és lliure i ofereix excel·lents vistes des de l'altitud de 1013 metres.

Altres noms: Torre de Puigcercós

A Puigcercós, entitat de població de Tremp (Pallars Jussà), es conserven les restes d'un castell medieval del segle XII, protegit com a bé cultural d'interès nacional. L'element més rellevant és una torre de planta circular amb aparell de petits carreus, de la qual només es manté la part de llevant amb finestreta i espitllera.

Altres noms: Torre del moro

Al llogaret d'Aramunt, municipi de Conca de Dalt (Pallars Jussà), es conserven les restes d'un castell medieval dels segles XI-XII amb elements romànics. Del conjunt destaca una torre rodona de 7 metres d'alçada i 9,5 metres de diàmetre, construïda amb carreus de calç, situada prop de l'ermita de Santa Maria. L'edifici es troba malmès però amb accés lliure, i requereix precaució per visitar-lo.

Castell de Castèra, situat al cim d'una roca que presideix Bossòst a la Val d'Aran (Lleida), és una fortificació medieval del segle XII amb restes de murs conservats en alçada. Aquest important baluard de defensa aranès destaca per la seva balma-refugi fortificada adjacent i les seves esplèndides vistes panoràmiques. Protegit com a Bé Cultural d'Interès Nacional, es troba en estat malmès però amb accés lliure.

A les afores de Pla de Manlleu, municipi d'Aiguamúrcia (Alt Camp), es troba aquesta torre de defensa medieval d'estil gòtic (segles XIII-XIV) adossada a un mas. Edifici de planta rectangular amb fàbrica de carreuons, porta adovellada i espitlleres, que manté dempeus les quatre parets malgrat l'interior ple de runa. Protegida com a BCIL per la Generalitat de Catalunya.

El castell de Selma es troba a Aiguamúrcia, municipi de l'Alt Camp (Tarragona). Es tracta d'una fortalesa medieval del segle X, documentada des del 977, que va passar dels templers a l'ordre de l'Hospital. Actualment es troba molt malmès amb només escasses restes visibles: una possible torre de planta quadrada, una sala allargada i un recinte jussà amb portal d'arc de mig punt.

Al Port de la Selva (Alt Empordà), sobre el monestir de Sant Pere de Rodes, es troben les restes del castell de Sant Salvador de Verdera, fortificació del segle XI protegida com a BCIN. L'edifici, malmès per la Guerra de Successió, conserva muralla amb bestorres, una església basilical i una cisterna, tot construït amb pedra de llicorella.

El castell de Rocabertí es troba al municipi de La Jonquera, a l'Alt Empordà. Es tracta d'un castell medieval documentat des del 948, actualment malmès però amb restes força rellevants de murs sobre un roquissar. Protegit com a Bé Cultural d'Interès Nacional, és accessible lliurement i ofereix vistes extraordinàries sobre la Jonquera i els voltants.

Situat al terme municipal de Sant Mateu de Bages, trobem La Sala, una edificació del segle XII, actualment en molt mal estat de conservació.

Castell de Cabrera, situat al nord-est de Maçanet de Cabrenys (Alt Empordà), és una fortificació del segle XI construïda sobre un penyal granític a 815 metres d'altitud. Protegit com a Bé Cultural d'Interès Nacional, conserva malmesos diversos trams de muralles perimetrals, una torre de l'homenatge de planta rectangular i una cisterna d'aigua.

Situat en terrenys del terme municipal de Beuda (La Garrotxa), trobem les restes rellevants tot i que malmeses del Castellot de Beuda.

A Vacarisses, al Vallès Occidental, dins del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i de l'Obac, es troba aquesta torre romànica del segle XI en bon estat, encara que restaurada i sense sostre. Destaca per les seves precioses vistes des de l'emplaçament i per la seva ubicació en terrenys de gran valor natural a 803 metres d'altitud.

El castell de Lillet es troba al terme municipal de La Pobla de Lillet, al Berguedà, a 1.065 metres d'altitud. Es tracta d'una fortificació medieval del segle IX edificada dalt d'un roquerar en forma d'esperó, actualment malmesa amb poques restes visibles. L'accés és lliure i ofereix precioses vistes de l'entorn.

A Terrassola, entitat de població dispersa del municipi de Lladurs (Solsonès), es troben les restes d'un castell documentat des de l'any 992 i l'església romànica de Sant Pau. L'edifici es troba en estat malmès, amb la primera planta completament arruïnada, mentre que la planta baixa conserva dues o tres estances amb volta de canó. L'accés és lliure però comporta riscos evidents, especialment per l'estat precari de l'estructura.

El castell de Tost es troba al despoblat de Tost, municipi de Ribera d'Urgellet (Alt Urgell). Es tracta d'una fortalesa medieval documentada des del segle IX, situada sobre un esperó rocós a 746 metres d'altitud. Actualment està pràcticament desaparegut, conservant només algunes restes de parets i estructures com una cisterna trapezoïdal, protegit com a Bé Cultural d'Interès Nacional.

Altres noms: Aquesta edificació també és coneguda amb el nom de Torre de la Vila.

A Valldarques, nucli de Coll de Nargó (Alt Urgell), es conserven les restes d'aquesta fortalesa dels segles XI-XII amb una robusta torre rodona de planta circular, envoltada per un recinte heptagonal i restes d'una torre quadrada amb espitlleres. Protegida com a BCIN, l'edifici es troba malmès però manté encara en peus les seves estructures principals, amb accés lliure a 889 metres d'altitud.