F O T O S
I T I N E R A R I 
Situació: En terrenys del terme municipal de Maçanet de Cabrenys (Alt Empordà) – Girona.
Època: Segle XI - Generalitat de Catalunya.*
Protecció: BCIN - Generalitat de Catalunya.*
Estat: Molt malmès. Poques restes. Lliurament accessible
Accés - Visitat el 11/07/2009:
Cal localitzar el punt de partida a la carretera GI-505 (Veure mapa Google), que procedent de la població de La Vajol, es dirigeix cap a la veïna França. En un punt situat a les coordenades 42 24 39.8 02 47 20.3 trobarem l’inici d’una carretera sense asfaltar, una pista de muntanya, amb les següents indicacions:
Castell de Cabrera (segle XI) – Santuari de les Salines ( Km 5,4).
Creiem molt aconsellable deixar el vehicle en aquest lloc i continuar l'excursió a peu, llevat de que es disposi d’un cotxe tot terreny, doncs l'estat de la pista (a dia d'avui) fa de molt mal aconsellar pujar-hi amb un vehicle convencional.
Aproximadament a uns 2,3 km des de l’inici de l'excursió a peu, trobarem a l'esquerra un pal de fusta amb un petit indicador, entre altres: Castell de Cabrera (42 24 33 02 46 20.) Acabem de trepitjar al terra una reixa, per on s'esmuny del camí l'aigua de la pluja).
Hem de continuar llavors, a peu, per un petit corriol, que s'inicia davant mateix d’aquesta senyal, a l'esquerra del camí per on hem arribat i en uns cinc/ deu minuts arribarem al cim del roquerar on està construïda aquesta edificació, que ja ha estat visible a estones, durant els darrers metres de la pujada.
Localització: N 42 24 26 E 02 46 24 - Altitud: 815 m.
Altres: De la pàgina web de la Generalitat de Catalunya,* ens complau extreure la següent informació:
Descripció
Situat al nord-est del nucli urbà de la població de Maçanet de Cabrenys, damunt d'un penyal granític d'uns 850 metres d'alçada avançat respecte la serra de Les Salines.
Es tracta de les restes del castell de Cabrera, en general ubicades als caires dels espadats que delimiten el turó, i que dibuixen una planta força irregular.
Es conserven, tot i que força malmesos, diversos trams de les muralles perimetrals, les restes d'una torre de planta rectangular identificada com la torre de l'homenatge i part d'una cisterna d'aigua.
Les muralles estan situades al nord, est i oest del penyal, delimitant les restes de la fortificació.
La banda nord presenta una longitud de 19 metres, una alçada màxima de 2,5 metres i un gruix de 2 metres.
Està bastit en pedres de diverses mides, disposades en filades més o menys regulars i lligades amb morter de calç.
A l'extrem de llevant, el mur forma una cantonada que gira envers migdia i que està bastida en carreus ben escairats.
En aquest tram s'observa la utilització de la pròpia roca del terreny com a part de l'estructura muraria.
La muralla de llevant conserva una alçada d'uns tres metres, amb un gruix d'1,80 metres i una longitud d'uns 16 metres, i presenta el mateix tipus d'aparell que el tram nord.
És força probable que entre el tram de tramuntana i el de llevant hi hagués la porta d'accés principal al recinte.
A la banda de ponent del turó hi ha les restes de la muralla occidental, de la que se'n conserven els fonaments.
Aquest tram, d'uns 10 metres de longitud per un d'amplada, enllaça amb la cisterna, situada a l'extrem sud-oest del recinte.
L'antiga cisterna recollia l'aigua de pluja.
Es tracta d'una torre de planta irregular adossada a la muralla, que presenta una alçada aproximada d'uns 4,5 metres, amb un gruix d'un metre i una longitud de 5 metres.
Està bastida en pedra més o menys desbastada, lligada amb morter de calç i disposada en filades irregulars.
A l'interior es conserva part de l'arrebossat que cobria els murs i es conserva una part de la volta que la cobria.
Pel que fa a l'interior del recinte emmurallat, cal destacar que s'organitza en dos nivells disposats a diferents alçades.
El planell superior alberga les restes de la torre de l'homenatge, adossada a la muralla pel seu extrem nord-est.
Presenta una planta rectangular, amb una longitud aproximada d'uns quatre metres i una amplada de tres.
Està bastida amb el mateix tipus de parament que la resta d'estructures conservades.
Notícies històriques
En els anys 1003, 1074 i 1095 apareix esmentada en la documentació la roca de Cabrera, com a límit d'uns dominis del monestir de Sant Pere de Camprodon (segons notícies recollides per Francesc Monsalvatje a principis del segle XX).
A la segona meitat del segle XI, en el Liber Feudorum Maior, apareix per primer cop documentada l'existència del castrum de Cabrera, en relació a un jurament de fidelitat retut al comte Bernat II de Besalú.
Segons la Gesta comitum Barcinonensium, el castell de Cabrera fou pres i destruït pels francesos cap a l'any 1288, en temps del rei Alfons II.
L'any 1313, el castell passa a mans de la família Rocabertí pel casament de Dalmau de Rocabertí, important senyor empordanès, amb Beatriu de Serrallonga, fila d'Hug de Cabrenys.
En alguns documents de la baixa edat mitjana, en concret dels anys 1304 i 1449, apareix el topònim Cabrera (sense mencionar que es tracti d'un castell) com a terme de la vegueria de Besalú.
A principis del segle XIV s'hi va fer una important restauració.
També hi havia un terrat que comunicava amb un camí de ronda que resseguia la muralla exterior.
Al segle XV, durant les guerres amb França, els francesos ocuparen aquest castell i hi establiren una guarnició.
Mitjançant els documents sabem que hi havia una capella dedicada a St. Miquel (advocació comuna de molts castells roquers).
Autors del segle XIX diuen que a darrers d'aquest segle, es conservava una volta on s'hi refugiaven els pastors en cas de mal temps.
Espectaculars, grandioses, precioses vistes ...
Dalt del castell, cal circular amb precaució, anant molt amb compte amb el perill que representen els altíssims espadats que rodegen quasi completament aquesta edificació.
*Informació extreta de la pàgina web de la Generalitat de Catalunya.
Edificacions properes:
Altres pàgines:
Autors: Ricard Ballo i Montserrat Tañá.
MAPA de situació:
Alt Empordà : Veure en un mapa més gran.
A L T R E S
Una mostra de les espectaculars vistes panoràmiques que ofereix aquest racó de món.
