Resultats de la cerca

La capella del castell de Sant Martí de Centelles, a Osona, és un edifici romànic del segle XII situat dins del recinte castral. Destaca per la seva nau coberta amb volta de canó apuntada, absis rectangular i dues capelletes laterals, així com pel campanar de cadireta doble. Protegida com a BCIN, es conserva en estat precari malgrat ser una de les dependències millor preservades del castell.

Altres noms: Sant Salvador de la Balma

Sant Salvador de la Balma és una capella romànica del segle XII situada a Pontons, a l'Alt Penedès, adossada a una balma i aprofitant la roca com a absis. Presenta planta rectangular amb portal adovellat, murs sobre arcades de mig punt i volta de canó, conservant-se en bon estat malgrat la seva ubicació remota i d'accés difícil.

L'església de Sant Andreu es troba a la falda de la muntanya de Bestracà, al municipi de Camprodon, al Ripollès. Es tracta d'un temple romànic del segle XII, restaurat l'any 1982, que destaca pels seus elements decoratius esculpits amb mènsules que representen caps, animals mitològics i elements geomètrics. L'edifici està protegit com a Bé Cultural d'Interès Nacional i es conserva en bon estat, tot que l'accés és restringit.

Altres noms: Palau d'Aitona - (Patrimoni.Gencat) / Castell del moro (Consell comarcal del Segrià).

Situat al turó que presideix Aitona, municipi del Segrià (Lleida), aquest castell medieval del segle XII fou residència dels Montcada, marquesos d'Aitona. Conserva dues torres cilíndriques i muralla del recinte superior, amb estructura quadrangular defensada originàriament per torres a les cantonades. Protegit com a Bé Cultural d'Interès Nacional, es troba malmès però estabilitzat, amb accés lliure.

Altres noms: Can Guixa

Capella romànica del segle XI situada al Bruc, a la comarca de l'Anoia, prop del túnel de l'autopista A-2. Es tracta d'una petita església d'una nau amb absis decorat amb arcuacions llombardes, actualment en ruïnes i envoltada de vegetació. Malgrat el seu mal estat de conservació i l'accés lliure però perillos, l'edifici roman visible des de l'autopista i representa un testimoni del patrimoni medieval de la zona.

A Subirats, a l'Alt Penedès, es troba aquesta torre de telegrafia òptica del segle XIX, part de la línia civil de València a Barcelona. Edificació de planta quadrangular amb base atalussada i espitlleres, actualment malmesa i sense sostre ni pisos, està protegida com a BCIN. Accessible lliurement, es localitza al nucli d'Ordal a 560 metres d'altitud.

Altres noms: Torre de Rubió de Cervera

A les afores d'Estaràs, a la Segarra, es troben les restes de la torre de Ferragut, una petita fortificació de planta circular del segle XI construïda amb carreus i fang. La torre, molt malmesa, conserva només 2 metres d'alçada i forma part d'un antic poblat completament abandonat. L'accés és lliure però la visita resulta incòmoda per la vegetació i les restes disperses del jaciment.

A La Granja d'Escarp, al Segrià, es troben les restes pràcticament desaparegudes d'un castell medieval situat a la Punta del Calvari. De l'edifici només es perfila la base d'una construcció rodona, barrejada amb trinxeres de la Guerra Civil. L'accés és lliure i l'estat és molt deteriorat, amb protecció desconeguda.

Altres noms: Castell de Sant Miquel (Diputació de Barcelona)

Al cim d'un turó de Montornès del Vallès (Vallès Oriental), es conserven les restes molt malmeses d'aquesta fortificació medieval del segle XI, protegida com a BCIN. De la torre circular de l'Homenatge només en resta dempeus la meitat septentrional, juntament amb restes de muralles i altres construccions que envoltaven el recinte. Accessible lliurement, ofereix immillorables vistes del Vallès.

Al terme municipal de Gurb (Osona), es troben les restes molt malmeses d'aquest castell medieval documentat des del 886. Del primitiu edifici només es conserven les bases dels murs, una torre circular, fragments de muralla i l'arrencament d'un arc, protegit com a Bé Cultural d'Interès Nacional. Situat a 839 metres d'altitud al cim coronat per una creu de ferro, ofereix espectaculars vistes dels voltants.

Altres noms: Castell de Sant Martí - Castell de Sant Esteve.

A Sant Martí de Centelles, municipi d'Osona, es troba aquest castell del segle XII, documentat des del 898, que conserva restes força malmeses d'una important fortalesa medieval amb planta irregular adaptada al terreny. Destaca la capella romànica del recinte jussà, amb volta de canó apuntada i campanar de cadireta, així com els murs gòtics amb merlets i la porta d'arc de mig punt adovellada.

Altres noms: També coneguda com a casa forta de Rocaspana.

A Vilanova de Meià, a la Noguera, es conserven les restes d'aquesta torre medieval del segle XIII, també coneguda com a casa forta de Rocaspana. L'edificació, construïda sobre la roca viva a 953 metres d'altitud, destaca pel seu important nombre d'espitlleres i per mantenir les parets en peus malgrat estar malmesa i sense sostre. Té accés lliure i es pot visitar seguint itineraris de muntanya des dels nuclis propers.

Altres noms: El castell d’Orenga també és conegut amb el nom “els castellets”.

Al terme municipal de Vilanova de Meià, a la Noguera, es troba aquest castell medieval del segle XI que actualment es presenta molt malmès, conservant només la base d'una poderosa torre que corona un empinat cim a 1054 metres d'altitud. L'edificació, construïda sobre la roca viva amb un perímetre gairebé inaccessible, destaca per la seva ubicació en una contrada de gran bellesa amb impressionants espadats.

A Rubió de Baix, municipi de La Foradada (Noguera), es troba aquest castell del segle XI situat damunt un roquerar a 370 metres d'altitud. L'edifici, de factura imponent, presenta una torre supervivent amb tres parets i sostre de volta de canó, així com una cambra soterrània accessible. Actualment es troba malmès, però amb accés lliure, i ofereix esplèndides vistes sobre el riu Segre.

El castell de Sant Llorenç es troba al nucli de Sant Llorenç de Montgai, municipi de Camarasa, a la comarca de la Noguera. Es tracta d'una fortificació medieval del segle IX, actualment malmesa, de la qual només subsisteixen alguns habitacles coberts i trams de muralla. Tot i el seu estat ruïnós, el lloc conserva rastres evidents d'ocupació humana i ofereix vistes panoràmiques de 360 graus des de la seva ubicació a 552 metres d'altitud.

A Corçà, municipi d'Àger a la Noguera, es conserven les restes d'una fortalesa de defensa avançada del Castell de Sant Llorenç dels segles XI-XII. L'únic element visible és una torre que forma part del Castell de la Pertusa, situada a 663 metres d'altitud. L'estat de conservació és precari i la protecció és desconeguda.

Al llogaret de Madrona, municipi de Pinell de Solsonès a la comarca del Solsonès, es troben les restes d'un conjunt medieval del segle XII format per una església romànica i un castell. L'element més significatiu és l'església de Sant Pere de Madrona, actualment totalment arruïnada i en estat molt malmès. El lloc és lliurement accessible, tot i que cal circular amb precaució entre les restes.

A Clariana de Cardener, al Solsonès, es troben les restes d'un castell medieval dels segles XI a XIII amb una torre quadrada sobre l'antic portal d'accés i l'església primitiva de Sant Serni, ambdós en estat molt malmès. Els elements supervivents són característics de l'arquitectura medieval, però l'interior de l'església està completament arruïnat i presenta perill d'esfondrament.