Resultats de la cerca

Altres noms: Centre cívic Santa Eugènia

A Girona, capital de la província al Gironès, es troba aquesta masia gòtica del segle XV amb torre de defensa adossada, documentada des del segle XV com a Mas Ferrer. L'edifici destaca pel seu portal d'arc adovellat amb la figureta de Santa Eugènia a la clau, finestrals decorats amb guardapols i una important rehabilitació realitzada a principis del segle XXI.

L'Hospital de Sant Llàtzer i la Capella de Sant Jaume es troben a les rodalies de Girona, al Gironès. Es tracta d'un conjunt medieval del segle XII d'estil gòtic tardà, originàriament hospital de leprosos amb capella incorporada al XIV, que destaca per la seva façana de pedra ben treballada amb arcs carpanells i finestres renaixentistes. L'edifici es conserva en bon estat, tot i que l'accés és restringit.

Altres noms: Dels Mesells

L'Hospital de Sant Llàtzer, situat a les rodalies de Girona al Gironès, és un edifici gòtic tardà que funcionava com a hospital de leprosos des del 1170. Destaca per la seva planta allargada amb dues crugies paral·leles, cinc arcs carpanells a façana i finestres de pedra amb escuts, així com per la Capella de Sant Jaume incorporada al conjunt vers el segle XIV.

Altres noms: Torre de Can Pau Birol

A la perifèria de Girona, al Gironès, es troba aquesta masia gòtica del segle XV amb torre quadrada adossada, que conserva elements característics com el portal d'arc de mig punt i finestrals gòtics. L'edifici, en bon estat, ha mantingut la seva estructura original malgrat les ampliacions posteriors i la transformació en institut d'ensenyament a partir de 1965.

A Llagostera, municipi del Gironès, es troba aquesta església parroquial de planta rectangular amb absis poligonal, construïda al segle XV en estil gòtic amb volta d'arcuacions reforçada per contraforts. Destaca pel seu campanar poligonal de 50 metres d'alçada, rematat amb balustrada, i per la portalada barroca catalana amb columnes i frontó trencat. L'edifici es conserva en bon estat, tot i que l'accés és restringit.

A les afores de Lliçà de Vall, al Vallès Oriental, s'alça aquesta església de nau única amb absis poligonal, construïda entre 1666 i 1669 en estil gòtic tardà sobre les restes d'un edifici romànic documentat des de 1113. Destaca per la seva volta de creueria amb claus esculturades, el campanar quadrat de dos cossos i la pica baptismal estrellada de vuit puntes. L'edifici es troba en bon estat, tot i que l'accés és restringit.

A Horta de Sant Joan, municipi de la Terra Alta, es troba aquesta capella gòtica del segle XII de planta rectangular amb murs de pedra ben tallada. Destaca per la seva porta d'arc de mig punt i la coberta de teula àrab rehabilitada el 1998, situada en un paratge feréstec sota una escletxa de roca. L'edifici es conserva en bon estat, té accés restringit i és utilitzada pels religiosos del Convent de Sant Salvador.

A Horta de Sant Joan, a la Terra Alta, es troba aquesta capella gòtica del segle XIV de planta rectangular amb murs de pedra ben tallada. Rehabilitada el 1998 amb coberta de teula àrab, conserva una porta d'arc de mig punt a la façana principal, encara que sense batents. L'interior és senzill sense elements ornamentals, i actualment és utilitzada pels religiosos del Convent de Sant Salvador, amb accés restringit i en bon estat.

A Pinyeres, antic poble de Batea a la Terra Alta, es troba aquesta església gòtica del segle XIV de planta rectangular amb arcs apuntats, actualment malmesa i sense protecció oficial. L'edifici destaca per la seva espadanya de dos finestrals a la façana principal i els contraforts de carreu a la posterior. Fou parròquia dedicada a la Transfiguració del Senyor fins que va perdre el culte a mitjans del segle XIX.

A Caseres, municipi de la Terra Alta, es troba aquesta església gòtica del segle XV, declarada bé cultural d'interès local. Edifici d'una nau amb volta apuntada i capçalera poligonal gallonada, construït majoritàriament de carreus, destaca per la seva portalada dovellada amb guardapols decorat i la torre campanar rectangular.

L'ermita de Sant Bartomeu i les Camposines es troba a la Fatarella, a la Terra Alta, i és una església gòtica primitiva del segle XIII que pertanyia als templers d'Ascó. Presenta una sola nau amb nou arcs apuntats gruixuts, portalada de mig punt i una petita espadanya, conservant a l'interior capitells, una creu templera i una imatge de la verge. L'accés és restringit i l'edifici, sense protecció oficial, manté un aspecte acceptable exteriorment.

Al Tossal de la Sisquella, a Os de Balaguer (Noguera), es troba aquest santuari amb església gòtica construïda al segle XIV, que presenta una sola nau en pedra amb contraforts i campanar d'espadanya. Va sofrir reformes al segle XVIII i restauració el 1975, mantenint actualment bon estat. L'accés no és lliure, però es pot arribar per pista de muntanya transitable.

A Castelló de Farfanya, municipi de la Noguera, es conserva aquest pont medieval gòtic del segle XIII que travessa el riu Farfanya. Estructura de tres ulls amb arcs de mig punt i contraforts quillats, construït en pedra i reforçat amb maons, formava part del camí cap a Balaguer i accedia a la vila. Es troba en bon estat, encara que presenta desgast en els tallamars i un dels arcs està tapat.

A Ulldecona, municipi del Montsià, s'alça aquesta església gòtica del segle XIV, declarada bé cultural d'interès local. Edifici de nau única amb capelles laterals i absis poligonal, cobert amb volta de creueria i adornat amb finestres de traceria i rosasses. L'obra, iniciada el 1373 i consagrada el 1421, conserva un estat bo malgrat no estar completament acabada, amb accés restringit.

A la Plaça del Vi de Girona, capital del Gironès, es troba aquesta plaça pública gòtica del segle XIV situada a la confluència dels antics camins de Barcelona i Sant Feliu de Guíxols. Destaca pels seus porxos amb arcs de mig punt construïts amb carreus i les façanes amb balcons de baranes de ferro forjat, envoltada d'edificis senyorials com l'Ajuntament i l'antic Palau de la Generalitat. L'edifici es conserva en bon estat.

A Girona, al Gironès, es troba el convent de Sant Domènec, un edifici gòtic del segle XIII que constitueix un dels models més rellevants de fundació d'orde mendicant a Catalunya. La seva església, consagrada el 1339, destaca per ser una nau coberta amb volta d'ogiva i absis poligonal, amb un claustre gòtic de gran valor arquitectònic. L'edifici es troba en bon estat, tot i que l'accés és restringit.

Altres noms: Edifici de les Àligues – Antic Estudi General.

A Girona, capital del Gironès, es troba aquest edifici gòtic del segle XVI que fou seu de l'Estudi General. Destaca per la seva porta renaixentista amb l'àliga bicèfala dels Àustries i la capella de Sant Lluc, així com per la muralla romana visible des del pati. En bon estat, actualment allotja equipaments de la Universitat de Barcelona.

La Pia Almoïna és un edifici gòtic civil català del segle XIII situat a la Plaça de la Catedral de Girona, capital del Gironès. Destaca per la seva façana nord amb obertures distribuïdes en forma de V i una estructura primitiva que es va ampliar entre els segles XV i XVI. Protegit com a BCIN i en bon estat, actualment seu de la Delegació del Col·legi Oficial d'Arquitectes de Catalunya i Balears.