Església parroquial de Santa Magdalena – Caseres / Terra Alta

Valoració: 3 vots.
espereu…

F O T O S


I T I N E R A R I 


Situació: A Caseres, població i municipi del mateix nom, a la comarca de la Terra Alta (Tarragona).

Època: Segle XV – Gòtic - (Patrimoni.Gencat).

ProteccióBCIL - (Patrimoni.Gencat).

Estat: Bo. No és accessible lliurament. Aparcament als voltants.

Altres noms:

Accés – Visitada el 13/05/2016:

Podem trobar aquesta edificació al carrer de l'Església, vora l'Ajuntament. Recomanem aparcar el cotxe fora poble i passejar a peu pels carrers de Caseres.

Localització: N 41 02 19.0 E 00 15 00.8 – Altitud: 318 m.

Altres: De la pàgina web Patrimoni.Gencat, ens complau extreure la següent informació (Maig 2016):

“ Descripció

Església d'una nau, amb dos altars i presbiteri.

Volta apuntada i capçalera interior poligonal gallonada.

Construïda de carreus quasi totalment.

 Portalada de mig punt dovellada amb guardapols decorat per una ziga-zaga, situada a un lateral.

 Les finestres són escasses i molt petites.

 L'exterior és molt massís i presenta una torre campanar rectangular al peu de la nau.

 La coberta és a doble vessant de teula àrab.

Als paraments exteriors s'aprecien successives reformes, hi ha un ràfec que de vegades és una cornisa motllurada i altres lloses planes de pedra.

A la façana principal trobem una sèrie de mènsules amb relleus esculpits, representant un cap, una fulla, un animal, etc.

El campanar està bastit parcialment de totxo, la major part està feta de carreu.

Notícies històriques

No se sap gaire cosa d'aquesta església.

 Al 1359 Caseres apareix amb 8 focs i primitivament el lloc veí d'Almudèfer tenia més importància (i era anterior).

Després aquest últim es va despoblar bastant i sembla ser que part de la seva església parroquial de Santa Anna fou utilitzada per ampliar la de Caseres.

Sembla que la façana és traslladada en temps no molt llunyans.

De totes maneres, en contra de la idea de la modernitat de l'església de Caseres, la capçalera és pròpia, gòtica, per tant podem parlar d'una base medieval original sobre la qual s'han obrat successives reformes i ampliacions.”


Edificacions properes: Veure el mapa de Google d'aquesta mateixa pàgina.

Altres pàgines:

Autors: Ricard Ballo i Montserrat Tañá.

MAPA de situació: