La Pia Almoina – Girona / Gironès

No votes yet.
Please wait...

F O T O S


I T I N E R A R I 


Situació: A Girona, ciutat i municipi del mateix nom, i capital de la comarca del Gironès (Girona).

Època: Segle XIII – Gòtic - (Patrimoni.Gencat).

Protecció: BCIN - (Patrimoni.Gencat).

Estat: Bo. La Pia Almoïna és l'actual seu de la Delegació a Girona del Col·legi Oficial d'Arquitectes de Catalunya i Balears.

Altres noms:

Accés – Visitada el 09/04/2016:

Situada a la Plaça de la Catedral

Localització: N 41 59 13.8 E 02 49 31.6 – Altitud: 86 m.


Mobilitat:


  • A Girona, avui, hi havia força gent. Suposem que varen coincidir que era dissabte, que hi havia mercat i que hi havia molts turistes. Després d'intentar trobar un lloc per aparcar el cotxe, sense èxit, varem determinar dirigir-nos al rovell de l’ou de la ciutat, a la Plaça d’en Jaume Vicenç Vives, vora la Catedral, on hi ha els edificis dels Jutjats, i on hi trobem un pàrquing públic, de pagament.(41 59 14.0 02 49 20.2). (Compte amb el temps d'estada del vehicle. El cost, no és barat precisament).
  • Tot seguit, a peu, ens vàrem endinsar pels bonics racons de Girona.

Altres: De la pàgina web Patrimoni.Gencat, ens complau extreure la següent informació (Abril 2016):

“ Descripció

L'edifici de la Pia Almoina forma una de les façanes laterals de la plaça de la Catedral.

En destaca la façana N, típica del gòtic civil català, de mitjan segle XIV, i que té les obertures distribuïdes en forma de V. A la planta baixa hi ha un portal adovellat, a la planta noble dues finestres coronelles trífores. A la planta següent tres finestres bífores, i quatre finestres senzilles a la planta superior. Així, el nombre d'obertures va creixent regularment de baix a dalt, mentre llur complexitat va disminuint.

La façana est té tres parts diferenciades: mur gòtic inferior, construcció renaixentista intermèdia, i arcuacions recents sota teulat. L'interior de la planta baixa manté encara la seva estructura gòtica primitiva, mentre que la torre angular articula i unifica els dos cossos laterals.

Mare de Déu

La imatge de la verge, de cànon curt, va abillada amb una llarga vestimenta. Porta el cap cobert. Està coronada i a la mà esquerra porta un pom de flors. L'artista, poc dotat en el treball de les mans i el rostre, segueix els paràmetres marcats per la iconografia mariana de l'època gòtica. La delicada curvatura del cos, els plecs de la vestimenta i l'expressió amable l'acosten als models de verges franceses tant reproduïdes a Catalunya. La figura està tallada en pedra i es troba situada damunt una senzilla peanya sostinguda per un permòdol en forma d'àngel. Un característic dosseret gòtic cobreix l'estàtua.

Escala

Projecte d'intervenció contemporània en un edifici històric íntimament relacionat amb l'entorn del barri vell gironí. A més de la reforma dels interiors, que ha conservat l'estructura bàsica, destaca la construcció de l'escala. La seva situació la converteix en l'eix vertebrador dels dos cossos laterals a la part posterior de l'edifici funció que a la façana realitza la torre medieval amb la que està lligada.

 Té un disseny geomètric a base de volums construïts en ferro i vidre que es superposen a través de línies ascendents, una inclinada i l'altre vertical. No respon a una idea estrictament funcional, ja que predominen els criteris estètics d'intentar crear una emergència arquitectònica en un espai fins aleshores molt degradat. L'estructura permet l'accés directe des de l'aparcament i en el seu interior estableix una simètrica correspondència entre els diferents cossos d'esglaons.

Notícies històriques

Antiga institució de caire benèfic situada al call jueu i fundada pel canonge Arnau d'Escala l'any 1228. Fou una institució benèfica molt important, característica del sistema urbà medieval.

L'edifici s'anà configurant a partir d'un nucli primitiu, situat al cantó NW, i va créixer entre el 1415 i 1421 amb les adquisicions successives de cases veïnes. Així doncs, al segle XV l'edifici pateix una reforma arquitectònica després d'aquestes agregacions: s'unifiquen els espais i les façanes i aquest edifici es converteix en un exponent del gòtic civil català. Més endavant, al segle XVI, es construeix la galeria d'arcs d'estil renaixentista.

En el nucli de l'entitat es trobava una important església gòtica dedicada a Sant Mateu, documentada ja al 1397, de la qual només es conserven les dues claus de volta al museu de Sant Pere de Galligans.

L'època de més esplendor de la Pia Almoina correspon als segles XVII-XVIII, quan proporcionava aliment a unes 5000 persones. Durant aquesta època es realitzen nombroses obres, com ara l'enderrocament i nova construcció del forn, que havia quedat petit.

A finals del segle XVIII, a conseqüència de la desamortització d'obres pies decretada per Carles IV l'any 1798, es ven l'edifici a 5 compradors particulars, que readapten l'edifici segons les seves necessitats.

L'any 1856 les Reverendas Madres Escolapias adquireixen tres de les finques i hi instal·len una escola femenina. En aquest moment es construeix una capella neoclàssica sota la torre central, amb accés des de la pujada de la Catedral.

Així mateix, durant aquesta etapa, es van realitzant altres obres segons les necessitats que en cada moment té aquest centre educatiu, sense visió de conjunt, fins que aquesta institució cessa la seva activitat als anys 70 del segle XX.

Es pot destacar la intervenció realitzada, entre els anys 1921 i 1926, per l'arquitecte Josep Danés i Torras, que restaurà la façana exterior gòtica del nord amb criteris historicistes.

 Aquesta intervenció va suposar, entre d'altres, l'aixecament d'una nova planta, la modificació d'algunes obertures i l'afegit dels merlets al pis superior.

També es va eliminar l'antiga torre, que es trobava en la cantonada entre el carrer de la Força i la plaça de la Catedral, i es rematà la torre que es conserva tal i com la veiem avui.

L'any 1974 l'edifici és adquirit pel Col·legi Oficial d'Arquitectes de Catalunya i es condiciona com a seu de la seva delegació a Girona.

 Entre els anys 1973 i 1983, els arquitectes Jeroni Moner, Benet Cervera i Arcadi Pla rehabiliten l'edifici.

Aquest projecte és una mostra d'intervenció contemporània en un edifici històric íntimament relacionat amb el seu entorn, en el marc del barri vell de Girona. L'actuació més rellevant és la creació d'un nou nucli de comunicacions.

L'any 1979 l'edifici és declarat monumento histórico-artístico de caràcter nacional (Reial Decret 535/1979).

L'any 2007 el Col·legi d'Arquitectes promou un concurs per a l'ampliació i reforma de la seva seu, que va guanyar l'equip dels arquitectes Josep Fuses i Joan M. Viader. Aquest projecte no es va arribar a realitzar.

L'any 2016 la Comissió Territorial del Patrimoni Cultural de Girona aprova un projecte de l'arquitecte Xavier Cornejo d'adequació i millora dels tancaments de l'escala i dels espais relacionats amb ella, pel que fa a l'accessibilitat i l'eficiència energètica.”


Edificacions properes: Veure el mapa de Google d'aquesta mateixa pàgina.

Altres pàgines:

Autors: Ricard Ballo i Montserrat Tañá.

MAPA de situació: