Resultats de la cerca

Capella de la Portella situada a Santa Coloma de Queralt, a la Conca de Barberà, és un edifici romànic del segle XIII actualment en estat de ruïna amb només part de les parets en peus. L'edifici d'una sola nau destaca per la seva porta d'accés amb arc de mig punt lleugerament capalçada decorada amb la representació de Sant Miquel pesant ànimes. No té protecció oficial però és d'accés lliure i es troba a 796 metres d'altitud.

Altres noms: Ermita de Sant Joan de Benviure - Ajuntament de Castellbisbal.

L'ermita de Sant Joan de Benviure es troba a Castellbisbal, al Vallès Occidental, i és una construcció originària del segle XI que va ser reconstruïda al segle XVII amb carreus romans. Actualment es presenta en estat de ruïna, conservant només els murs laterals i frontal amb teulada a dues aigües, i té accés restringit.

Altres noms: Ermita de Sant Miquel d'Arcio - Sant Miquel dels Arts- Sant Miquel dels Arsos - Arços

Sant Miquel d'Arcio és una ermita rural del segle XI situada a Sentmenat, al Vallès Occidental, documentada des del 1027. L'edifici, d'una nau amb absis, es troba en estat ruïnós amb només trossos de mur dempeus, especialment el de la façana occidental. Fou reedificada al segle XVII i actualment no té protecció oficial, però és d'accés lliure.

L'església de Sant Vicenç màrtir es troba a la vora de La Donzell d'Urgell, agregat al municipi d'Agramunt, a la comarca de l'Urgell. Es tracta d'un temple romànic del segle XIII amb nau única, absis circular i volta de canó, actualment en ruïna i sense ús. L'edifici va ser greument danyat durant la Guerra Civil quan se'n van extreure els carreus per a obres militars, i actualment es troba malmès però amb accés lliure.

A El Montmell, municipi del Baix Penedès, es troben les restes d'una torre de guaita del segle XIII, petita construcció trapezoïdal amb murs de 60-80 cm de gruix i uns 5 metres d'alçada que feia de talaia sobre els camps de la vall de Sant Marc. Protegida com a BCIN, l'edifici es troba en estat de ruïna amb accés lliure, tot i que les pedres supervivents es conserven en mal estat.

L'església de Sant Vicens de Castellar, situada a Castellar del Riu en el Berguedà, és un temple romànic del segle XII documentat des del 839 i consagrat el 900. Presenta una nau coberta amb volta de canó apuntada, absis semicircular i torre campanar de base quadrada, construïda amb carreus de pedra ben escairats. Es troba en estat de ruïna, malmesa i presa per la vegetació, sense protecció oficial registrada.

L'Espunyola, al Berguedà, conserva les restes de l'església romànica de Sant Climent del Castell, del segle XII, situada dins el recinte castral. L'edifici de nau rectangular sense absis s'esfondró el 1914 i avui només es reconeixen part dels murs perimetrals i la porta adovellada d'arc de mig punt. Protegida com a BCIN, es troba en avançat estat de ruïna al costat del castell.

Altres noms: Santa Magdalena de Puig-Grós.

A la vora del Mas Puig-gros de Navàs, al Bages, es troben les ruïnes d'aquesta església romànica del segle XII, una nau única molt transformada quan fou convertida en masia. Conserva encara la primitiva volta i l'absis orientat a llevant, tot i que la façana meridional està molt modificada per portes i finestres. Es troba en estat de ruïna però és lliurement accessible.

A Jorba, municipi de l'Anoia, es troben les restes de Sant Salvador, una capella romànica del segle XII actualment en ruïna i totalment abandonada. De planta rectangular, conserva parcialment els murs nord i sud, amb una porta d'entrada orientada a migdia i l'arrencada de volta visible al sector nord. Construïda amb carreus de pedra desbastada i morter, presenta característiques de romànic tardà, però manca de protecció oficial.

Altres noms: Església de Sant Pere de Salou

Església romànica del segle XII situada al Pla de Sant Pere, a Navàs (Bages), actualment en estat de ruïna amb només visibles algunes filades de l'absis i restes del perímetre entre la vegetació. Documentada des del 1293, presenta aparell de carreus quadrats ben treballats i fou excavada el 1981. Sense protecció oficial, és lliurement accessible.

Església romànica del segle XI situada a Rubió de Baix, entitat de La Foradada a la Noguera, dalt d'un turó estratègic que domina el Segre. Forma part del conjunt fortificat del castell de Rubió de Sols i conserva les ruïnes d'una nau amb absis i finestra espitllerada. Protegida com a BCIN, es troba en estat de ruïna però amb accés lliure i esplèndides vistes.

L'església de Timor es troba a Sant Pere dels Arquells, entitat de població de la Ribera d'Ondara, a la comarca de la Segarra. Es tracta d'una església romànica del segle XII, actualment en ruïnes, protegida com a Bé Cultural d'Interès Nacional. L'edifici presenta planta rectangular amb nau única i volta de canó apuntada, campanar d'espadanya i porta d'accés amb arc de mig punt, tot i que es troba molt deteriorat.

A Sant Mateu de Bages, al Bages, es troba aquesta capella romànica del segle XII adossada al casal fortificat de La Sala. L'edifici, en pura ruïna, conserva encara l'absis de l'esglesiola i alguns capitells de la portada, malgrat els desperfectes. Sense protecció oficial, és accessible lliurement i destaca pel seu valor històric com a testimoni del patrimoni medieval bagenc.

Altres noms: Sant Pere de la Roca / Sant Pere de Monistrol

Sant Pere de Monistrol, a La Galera (Gaià, Bages), és una capella rural d'origen romànic del segle XIII amb absis semicircular, reformada substancialment en estil barroc el 1796. Conserva l'arc triomfal i les impostes de la construcció medieval, però es troba en ruïna amb la coberta ensorrada.

L'església de Sant Miquel d'Olzinelles es troba al costat del Mas Sant Miquel, a Santa Maria d'Oló, al Moianès. Es tracta d'un temple romànic del segle XII, d'una sola nau amb absis semicircular, que fou reformada al segle XVIII. Actualment es troba en ruïnes, mig empassada per la vegetació i sense protecció oficial, tot i que és accessible lliurement des de 1936, quan quedà fora de culte.

A Rajadell, municipi del Bages, es troben les ruïnes de l'església romànica de Sant Simeó, datada al segle XII. D'aquest edifici senzill de nau única només es conserven fragments dels murs, amb carreus petits i irregulars que suggereixen una construcció modesta. Documentada des de 1154, fou abandonada probablement al segle XIV pels efectes de la Pesta Negra, sense protecció oficial actualment, amb accés lliure a les seves restes.

Restes de l'església de Sant Genís, situada al terme de Sant Fruitós de Bages (Bages), datada del segle XI i d'estil romànic. Es tracta d'una pura ruïna sense protecció oficial, amb només alguns carreus de pedra dispersos que testimonien un edifici de planta rectangular que fou parròquia fins al segle XVII. L'accés és lliure i es pot visitar a peu des del camí que surt de la carretera N-141-c.

Altres noms: Església de Santa Creu del Farell

A Mura, al Bages, prop del Mas Farell, es troba aquesta església romànica del segle XI amb absis decorat amb arcs cecs i bandes llombardes. La nau, afegida al segle XII, presenta volta de canó esfondrada. Sense protecció oficial, l'edifici es troba en estat de ruïna per abandó total, amb accés lliure però perillos.