Església de Sant Genís de la Vall dels horts – Sant Fruitós de Bages / Bages

No votes yet.
Please wait...

D'entrada cal dir que no garantim en absolut que aquestes restes puguin correspondre a les d'aquesta antiga església.

Les úniques dades de que disposàvem són les de les possibles coordenades de situació, obtingudes d'una pàgina web generalment ben informada, però res més.

Una vegada situats al lloc suposat, en mig del no res, a la vora (diuen ...i suposant que aquest sigui el lloc ... ) del Mas de Les Oliveres, destaquen sobre una petita elevació del terreny, que no ha estat conreat, unes quantes pedres, algunes dretes, altres escampades, que són l'única pista que hem considerat.

Així doncs, s'han d'interpretar amb caràcter de presumpció, les següents informacions.

F O T O S


I T I N E R A R I 


Situació: Restes isolades al bell mig d'uns camps de conreu, en terrenys de Sant Fruitós del Bages, vila i municipi de la comarca del Bages (Barcelona).

Època:  Segle XI – Romànic - (Patrimoni.Gencat).

Protecció: No hi consta - (Patrimoni.Gencat).

Estat: Pura ruïna. Lliurament accessible. Hem aparcat al voral del camí d'accés.

Altres noms:

Accés - Visitada el  01/03/2014:

Potser una de les maneres més senzilles d'accedir-hi, seria partint del tram de la carretera N-141-c, localitzat entre Navarcles i Sant Fruitós de Bages, on en el punt (0) situat a N 41 45 23 E 01 53 33, a tocar del PK nº 7, hi ha una sortida de la carretera que accedeix a un camí de terra, que ens condueix al lloc desitjat (Veure mapa de Google).

(Compte: a l'hora de la descoberta, nosaltres anàvem amb un vehicle 4x4. Com que vàrem fer vàries temptatives d'aproximació, ara mateix no recordem l'estat d'aquest camí en concret. Caldrà investigar-lo primer, o en qualsevol cas, pensem que per la distància que hi ha, es pot anar-hi molt bé, a peu).

Localització: N 41 45 43.80 E 01 53 10.20 – Altitud: 273 m.


Altres: De la pàgina web Pat.mapa, ens complau extreure la següent informació (Març 2014):

“ Descripció

Actualment l'estat d'aquesta església és de ruïna total. No és pas possible amb les restes que queden reconstruir, ni tant sols, la planta.

El segle passat l'arquitecte Coll i Vilaclara en dibuixà una, però s'ha perdut. Segons els testimonis de les persones que l'havien vist quan encara estava dempeus, el temple era de planta rectangular, sense absis, i al seu interior hi havia quatre capelles. No poden precisar, però, com era la coberta, on parava la porta, ni la disposició de les finestres.

Notícies històriques

La trobem ja esmentada el 1046 i la seva funció parroquial el 1063, així com el 1077 i el 1079 encara que, a cap de les llistes parroquials, ni a les anteriors a1154,1361 o 1438, es fa referència a Sant Genís. En canvi, el 1280 es feu un capbreu de fidels a aquesta parròquia.

Aquesta funció la perdé abans del 1685, quan ja era sufragània de Sant Jaume d'Olzinelles. Aquesta església depengué del Monestir de Santa Maria de Ripoll i no del de Sant Benet, la qual cosa quedà palesa quan el 1228 s'afirmà que les sagreres de Sant Genís estaven a l'alou de Santa Maria de Ripoll.

 L'església tenia un cementiri documentat el 1080.”


  • Per complementar i/o contrastar la informació anterior, ens complau extreure de la pàgina web de la Diputació de Barcelona, el següent text (Març 2014):

“ Descripció

Actualment l'estat de l'església és de completa ruïna. No és pas possible amb les restes que queden poder reconstruir la seva aparença originària.

 Actualment la visió del conjunt permet observar les restes d'un edifici de petites dimensions, de possible planta rectangular, sense capçalera exterior. La orientació de l'edifici és fa E-O. L'aparell constructiu és a base de carreus de pedra quadrangulars i rectangulars disposats en fileres força ordenades.

Segons informació oral procedent de persones que havien conegut la capella en millor estat, els murs interiors presentaven quatre rebuidats a manera de capelles, situades a cada costat. Hom no recorda on era la porta ni les finestres que tenia, així com tampoc el tipus de cobertura que tenia l'edifici.

Observacions: Inclòs a l'inventari del Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat de Catalunya amb els nº 39 i amb el nº 05 de la Carta Arqueològica de l'Àrea de Coneixement i Recerca de la Generalitat de Catalunya.

 Al segle passat, l'arquitecte Coll i Vilaclara en dibuixà la planta, però aquest dibuix s'ha perdut.

Història

El paratge de Sant Genís es troba format per terres drenades per dos torrents, el que baixa per davant del mas de les Oliveres i el que baixa per Olzinelles.

Aquesta zona fou coneguda originàriament com el "Pozol" o "Podol", tal i com apareix a la documentació des del 972 i al llarg de tot el segle XI, però l'aparició de l'església de Sant Genís, li canvià el nom. Més tard s'afegirà el d'Horts, fusionant-se a finals del segle XI en Sant Genís de la Vall dels Horts. BENET (1985:204)

L'església apareix esmentada el 1046. La funció parroquial apareix el 1063, així com també el 1077 i el 1079. El problema és saber a qui pertanyia dita església, ja que no apareix en la relació d'esglésies que pertanyien a Sant Benet. En cap de les llistes parroquials, ni les anteriors al 1154, 1361 o 1438, no fan referència a Sant Genís; però, en canvi, el 1280 es féu un capbreu de parroquians d'aquesta parròquia. El mateix any l'encapçalament d'un document afirma que l'església era proveïda pel sagristà de Santa Maria de Ripoll, la qual cosa fa pensar que tenia relació directa amb dit monestir BENET (1985:204) .

Cercant documentació posterior al segle XI, trobem la confirmació de la vinculació de Sant Genís amb el monestir de Ripoll quan el 1228 s'afirma que les sagreres de Sant Genís estaven en un alou de Santa Maria de Ripoll. BENET (1985:205).

 Les primeres dades de propietat dependents de Ripoll comencen a detectar-se a partir del 1023 al lloc del Pozol, però no es pot saber quan li pervingué la propietat, ni si el monestir de Sant Benet també hi tenia béns. Els termes parroquials crearen conflictes amb la veïna parròquia de Sant Fruitós de Bages, i finiren el 1222 quan hom concordà els límits concrets i s'hi plantaren fites. L'església tenia cementiri documentat el 1080 en unes terres al costat de l'església.

Al seu voltant es desenvolupà una sagrera i un nucli de població, que segurament desaparegué entorn el segle XII-XIII.

 L'any 1205 se l'anomenava vila. Es coneix que aquest nucli comptava amb forces cases que s'agrupaven formant un carrer que es troba documentat l'any 1228. La Pesta Negra del 1348 degué ser la causa de la seva desaparició, car el 1365 només tenia dues cases, i el 1378 una. SANCHEZ (1990:40).

La funció parroquial la perdé abans del 1685, quan ja era sufragània de Sant Jaume d'Olzinelles. De bon principi degué tenir només un altar, ja que l 1063 es jurà un testament en aquesta església i es feu sobre l'altar de Sant Genís, quan sempre que es pot, es fa sobre un altar secundari. AA.DD. (1984:439).

 Malgrat tot, al capbreu del segle XVIII, la divisió de masos encara es realitza per parròquies. Lligats a la parròquia de Sant Genís de la Vall dels Horts, apareixen els masos d'Oliveres, els Casals, Montpeità, Torroella, Salas, Carreras, Torra del Pont, i Graner de la Font. PLANS I MAESTRA (2003:91-105)”


Edificacions properes: Veure el mapa de Google d'aquesta mateixa pàgina.

Altres pàgines:

Autors: Ricard Ballo i Montserrat Tañá.

MAPA de situació:



Bages : Veure en un mapa més gran.


Llocs interessants per visitar:


A la vora d'aquestes restes, ben visibles, hi ha unes quantes cabanes de pedra seca, també anomenades, barraques de vinya. Tot seguit documentem una mica aquest paratge.


  • De la pàgina web de la Diputació de Barcelona, ens complau extreure el següent fragment d'informació (Març 2014), referida a aquest tipus de construccions en particular:

“História

L'origen de les barraques de vinya és incert, si bé al buscar-lo a la tècnica constructiva de la pedra seca, que es remunta a la prehistòria, quan s'optà per substituir els materials simples: fusta i elements vegetals, per pedra.

 Des de època neolítica, i ibèrica són nombrosos els exemples de tradició constructiva utilitzant aquest tipus de tècnica constructiva.

 La utilització de la pedra seca en les construccions d'hàbitats rurals no és exclusivament ibèrica, sinó que segurament podríem trobar referències en cada època, no solament de l'antiguitat.
Les construccions en pedra seca- aplicades als marges i les barraques de vinya- han originat diverses teories sobre la seva procedència.

Així, per una banda hi ha els que opinen que aquest tipus de construcció es remunta a la tradició de monuments megalítics, i d'altres que el remunten a l'edat mitjana, establint un lligament entre les construccions circulars de clons i repobladors de les zones de la Marca Hispànica i les barraques de vinya.

 Es tractaria doncs d'una continuïtat constructiva dels habitacles medievals.

 Les barraques de vinya que existeixen actualment al Pla de Bages no tenen una antiguitat inferior al segle XVIII.

La majoria es van aixecar al llarg del segle XIX i principis del segle XX coincidint amb l'expansió extraordinària de la vinya. D'aquí la denominació de "barraques de vinya".

 La construcció era feta en moltes ocasions per mans expertes, i per persones anomenades "barracaires" , que procedents d'altres comarques com la Cerdanya, combinaven la feina de pagès amb la de constructors de marges i barraques.

 Malgrat tot, la feina sempre era seguida directament pel pagès. En altres ocasions, la barraca era aixecada directament pel pagès.

 La funció d'aquestes construccions era la d'acollir els estris i les eines necessàries pel conreu de la vinya, ja que aquesta podia trobar-se a vàries hores de distància a peu de la casa del pagès.

 La possessió d'una barraca permetria al pagès guardar les eines i no haver de carregar amb elles d'una banda a l'altra. També permetria l'aixopluc del pagès en cas de pluja o de massa calor, i inclús passar una nit si s'esqueia.

 La majoria d'elles foren abandonades vora la dècada del 1930 quan el conreu de la vinya començà a anar a la baixa.”


  • En aquesta mateixa pàgina de la Diputació de Barcelona, a l'apartat “Descripció”, i referida a una de les construccions fotografiades, la de la forma quadrada, es diu el següent:

“Observacions: Potser l'aparell constructiu tan bo d'aquesta barraca es deu a l'aprofitament de pedra de l'antiga església de Sant Genís".