Església de Sant Vicenç de Castellar – Castellar del Riu / Berguedà

Valoració: Encara no hi ha vots.
espereu…

F O T O S


Església de Sant Vicens de Castellar – Castellar del Riu

Església de Sant Vicens de Castellar – Castellar del Riu

Església de Sant Vicens de Castellar – Castellar del Riu

Església de Sant Vicens de Castellar – Castellar del Riu

Església de Sant Vicens de Castellar – Castellar del Riu

Església de Sant Vicens de Castellar – Castellar del Riu - Porta de ferro d'entrada al recinte de l'antic cementiri.

Església de Sant Vicens de Castellar – Castellar del Riu - Porta de ferro d'entrada al recinte de l'antic cementiri.

I T I N E R A R I 


Situació: Sota del mas de Castellar del Riu, una edificació del segle XVII, (Tot i que documentada des del segle XII ), en terrenys de Castellar del Riu, municipi del mateix nom, (Amb capital a Llinars), a la comarca del Berguedà - (Barcelona).

Època: Segle XII – Romànic - (Patrimoni.Gencat).

Protecció: No hi consta - (Patrimoni.Gencat).

Estat: Malmesa, pura ruïna i presa per la vegetació, tot i que encara conserva algunes parets, que preserven la seva existència.

No hem gosat entrar al seu interior, donat el precari estat que presenta.

Altres noms:

Accés - Visitada el 18/11/2014:

Hem sortit de Berga, des d’un punt situat a 42 06 15.3 01 50 01.2, una cruïlla indicada per anar al Santuari de Queralt i als Rasos de Peguera.

Aquest lloc és el PK 0 de la carretera BV-4242, per la que hi circularem una estoneta.

42 06 41.4 01 49 59.0 trobem una altra desviació, també indicada, continuant per la dreta, cap als Rasos de Peguera. Aviat ens trobarem circulant per la carretera BV-4243.

A 42 06 37.8 01 47 28.1 , una mica abans del PK nº 3, trobarem una sortida d’aquesta carretera, per l’esquerra, indicada per accedir a Castellar del Riu, El Pla de Campllong i el Pi de les tres branques, cap a on ens dirigirem.

Al cap d’uns 1.800 metres de recorregut, trobarem una sortida a mà dreta (42 06 43.3 01 46 11.0), indicada per anar a Castellar del Riu, entrant a un camí de terra, transitable.

Continuant per aquí, ens dirigirem a la Torre del Riu. Però, tal i com ja ens va passar en la visita a aquesta edificació, l’any 2011, també avui hi ha una cadena al bell mig del camí, que barra el pas als vehicles a motor.

Així, doncs, aparquem el cotxe al voral, ens calcem les bambes i ens disposem a continuar el camí a peu.

 Després de deixar enrere el mas de Castellar del Riu i la Torre del Riu, passant pel darrere dels edificis annexos, arribem a un lloc (1) , sense cap indicació (42 07 16.8 01 45 41.5 - Veure mapa a continuació) on hem abandonat el camí per l’esquerra.

A partir d’aquí hem iniciat un erràtic periple pels verds plans entapissats d’herba

existents en aquesta zona, circumdant-los, deixant les bardisses a la nostra esquerra, tal i com es veu en el planell d’aquesta mateixa pàgina.

Ha estat clau en la localització, la visió de la part superior del campanar,

cap a on ens hem dirigit. (Pensem en com es localitzarà, quan el campanar, ara ja en estat molt precari, desapareixi en mig de la feréstec vegetació...).

En total hem estat caminant una mitja horeta, des del lloc on hem deixat el cotxe fins el mas, i uns deu minuts a la part final de la descoberta, que per cert, podem qualificar de força gratificant.

Localització: N 42 07 11.6 E 01 45 36.9 – Altitud: 1.231 m.

Altres: De la pàgina web Pat.mapa, ens complau extreure la següent informació (Novembre 2014):

“ Descripció

Església d'una sola nau coberta amb volta de canó lleugerament apuntada, acabada a llevant amb un absis semicircular.

 Les capelles laterals són d'època posterior, cobertes amb volta de canó.

Al sudoest trobem una torre campanar de base quadrada.

 La porta d'entrada actual està oberta a l'absis, on també trobem una finestra a un nivell superior.

 L'absis exteriorment està a la mateixa alçada que la nau.

 La coberta és a dues aigües de teula àrab.

 El parament és de carreus de pedra, més o menys de la mateixa mida, ben escairats, disposats en filades i units amb morter.

 El conjunt està envoltat per antics conreu, avui abandonats, i boscos.

Notícies històriques

La primera menció data del 839. El 15/12/900 consagra l'església el bisbe Nantigís, segons consta a l'arxiu de la catedral d'Urgell.”

Edificacions properes: Veure el mapa de Google d’aquesta mateixa pàgina.

Altres pàgines:

Autors: Ricard Ballo i Montserrat Tañá.

MAPA de situació: