Resultats de la cerca

A Besalú, al carrer Tallaferro de la Garrotxa, es troben dos edificis medievals del segle XIII amb porxos de pedra tallada destacats per vuit arcades rebaixades sobre columnes octogonals i finestres gòtiques. Probablement destinats al mercat medieval de la vila, presenten una cornisa en forma d'escòcia i mènsules que sostenen el ràfec. Protegits com a béns cultural d'interès local, es conserven en bon estat malgrat les restauracions.

El Miqvé de Besalú, situat al municipi de Besalú a la Garrotxa, és un banys jueu de purificació d'estil romànic del segle XII construït amb pedra tallada. Aquesta sala subterrània amb volta de canó i piscina de capacitat preceptiva va ser descoberta l'any 1964 i és el primer edifici d'aquestes característiques trobat a Espanya. Protegit com a Bé Cultural d'Interès Local, es conserva en bon estat i és visitable amb reserva prèvia.

A Besalú, municipi de la Garrotxa, es troba la Cúria Reial, construcció noble romànica del segle XIII formada per tres edificis que va ser seu de la Vegueria i residència de famílies nobles. Destaca la sala d'audiències gòtica del segle XIV amb tres naus dividides per arcades ogivals i finestres gòtiques. Protegida com a BCIL i en bon estat, actualment acull l'Espai Besalú, centre d'interpretació de la història local.

A Besalú, a la Garrotxa, es troba l'església de l'antic Hospital de la Vila, una singular construcció romànica del segle XII de la qual es conserva la façana original. L'element més destacat és la portalada amb sis arcs en degradació i capitells decorats, obra probablement dels mateixos mestres que construïren els absis de Santa Maria. Protegida com a BCIL i en bon estat, fou restaurada el 1974 i actualment s'utilitza per a activitats culturals.

A Besalú, municipi de la Garrotxa, es troba aquest monestir benedictí del segle XII d'estil romànic, destacat per la seva girola amb columnes de capitells esculpits amb decoracions vegetals i figuracions humanes d'influència italiana, considerada un dels conjunts més interessants de l'escultura romànica catalana.

A Besalú, a la Garrotxa, es troba aquesta església del segle XII que formava part del monestir de Sant Pere. L'edifici de reduïdes dimensions presenta una sola nau rectangular coberta amb volta de canó, amb façana sud que conserva el ràfec de pedra original. Protegida com a BCIL i en bon estat, té accés restringit i es localitza a la Plaça Prat de Sant Pere.

Al nucli de Falgons, a Sant Miquel de Campmajor (Pla de l'Estany), es troba aquesta església romànica del segle XI situada sobre un turó. El temple presenta una sola nau amb capçalera d'absis semicircular, volta de canó apuntada i capelles afegides posteriorment, amb paraments de carreus ben tallats a la part original.

A Torn, entitat de Sant Ferriol (Garrotxa), es troba aquesta església construïda a partir de 1912 segons projecte de Josep Renom en estil historicista romànic. Destaca per la seva gran lluminositat interior, tres naus amb arcades de mig punt i un altar principal amb esmalts i metalls daurats. L'edifici es conserva en bon estat, tot i que l'accés és restringit.

Altres noms: Sant Miquel de Campmajor / Santa Quitèria

Sant Martí de Campmajor, entitat de Sant Miquel de Campmajor al Pla de l'Estany, és una església romànica del segle XI amb renovació posterior que conserva l'absis, la torre campanar i la portalada dovellada de l'edifici original. L'estructura actual presenta una única nau amb arcs torals i es troba en bon estat, tot i que l'accés no és lliure.

A Sant Miquel de Campmajor, municipi del Pla de l'Estany, es troba aquesta església parroquial romànica del segle XII de tres naus amb absis originals i cornisa amb arcuacions llombardes. El temple va ser reformat notablement al segle XVIII, quan es va afegir la façana barroc i es va sobre elevar l'absis central, conservant elements romànics com el portal amb escultura de Sant Miquel.

Altres noms: Pont medieval

A Sant Miquel de Campmajor, municipi del Pla de l'Estany, es troba aquest pont medieval del segle XII que travessa la riera de Sant Miquel. Construït amb tres arcs de mig punt de carreus ben tallats, destaca pel seu arc central més gran que els laterals. Es manté en bon estat i encara està en servei, tot i que les baranes actuals són reconstruïdes.

Altres noms: Fortí de la Rapinya – Vikipèdia. Aquest nom fa referència al “Pla de la Rampinya”. En alguns llocs apareix com a Rapinya i en altres com a Rampinya.

Fortí de la Rampinya, a les afores de Sallent (Bages), és una construcció militar del segle XIX d'estil carlí, amb planta rectangular i espitlleres per a defensa. Edificat als inicis de la Primera Guerra Carlista per controlar el camí de Manresa a Berga, conserva les quatre parets però ha perdut la teulada.

Altres noms: “La Caixa”.

A Sallent, municipi del Bages, es troba aquest edifici gòtic del segle XIV, probablement construït com a palau dels bisbes de Vic. L'edifici de planta baixa i dos pisos destaca per les seves finestres coronelles gòtiques i la galeria amb arcades carpanells del segon pis. Actualment en bon estat, funciona com a oficina bancària amb accés restringit.

Altres noms: Pont del Batlle Pere Otger

A Sallent, municipi del Bages, es troba aquest pont de pedra tallada construït a meitat del segle XVIII amb cinc arcs i lleugera curvatura, que substituïa una estructura medieval destruïda per una riuada el 1747. L'edifici, ampliat amb voreres de ferro el 1886 i reparada una arcada després de la Guerra Civil, es manté en bon estat i esdevingué icona de la vila.

Pont-aqüeducte de dos ulls situat a la confluència dels termes de Balsareny i Sallent, al Bages. Construcció gòtica popular del segle XIV que forma part de la sèquia de Manresa, amb un gruixut pilar proveït de contrafort aixecat sobre el llit de la riera de Conangle. L'estructura de carreus de pedra es conserva en bon estat i és perfectament transitable a peu.

Altres noms: Caixa de Pensions de la Vellesa i d'Estalvis

El Palau Gibert es troba a Cardona, municipi del Bages. Es tracta d'un elegant edifici de gòtic civil del segle XI amb façana principal orientada a llevant, tres grans portes d'arc de mig punt i elegants finestres gòtiques polilobulades. L'edifici, construït amb carreus regulars, conserva arcs ogivals al pati de l'escalinata i es troba en bon estat, tot i que l'accés és restringit.

Font medieval situada a la Plaça de la Vall de Cardona, municipi del Bages, datada del segle XV segons plafó informatiu local. Es tracta d'una construcció d'aquesta època que es manté en bon estat, amb aigua que encara hi raja. La protecció de l'edifici és desconeguda.

A l'Estany, municipi del Moianès, es troba aquesta mina d'aigua medieval del segle XVI, construïda per dessecació de l'antic llac del monestir. L'obra, de més de 300 metres d'extensió amb coberta de lloses de pedra, destaca per la seva enginyeria hidràulica i està protegida com a Bé Cultural d'Interès Local. En bon estat de conservació, la mina funciona encara avui com a galeria de desguàs.