Resultats de la cerca
Nova cerca-
2 votsTorre de telegrafia òptica del segle XIX situada a Clariana de Cardener, al Solsonès, que formava part d'una línia militar de comunicacions entre Cardona i Castellvell. Conserva les quatre parets en bon estat relatiu i permet l'accés lliure a la planta baixa. Es troba a 727 metres d'altitud, catalogada com a torre intermèdia de la xarxa telegràfica històrica.
-
3 votsTorre de Puigmarí, situada a Maçanet de la Selva a la comarca de la Selva, és una torre de telegrafia òptica civil del segle XIX, construïda el 1844 com a part de la línia que connectava Sant Carles de la Ràpita amb la Jonquera. Designada com a torre número 212 i ubicada per Ildefons Cerdà, va ser completament reconstruïda pel Taller d'Història a partir del 2011. Es troba en bon estat, restaurada, amb accés restringit però visitable.
-
1 votLa capella de Sant Llop es troba a Sant Dalmai, Vilobí d'Onyar, a la Selva. Es tracta d'un edifici romànic del segle XII amb planta rectangular i absis semicircular, voltat per un fossat atalussat, que actualment es troba malmès i en estat d'abandó. Protegit com a BCIL, destaca per les seves característiques defensives i per haver estat reconvertit en torre de telegrafia òptica militar durant el segle XIX.
-
1 votEsglésia parroquial de Montbrió del Camp, al Baix Camp. Edifici religiós del segle XVII, documentat des del XIII, amb nau, capelles i creuer cupulat de transició entre renaixentista i barroc. Destaca per la seva decoració interior, l'orgue del XVIII i la torre medieval adaptada com a campanar. Protegit com a BCIL, en bon estat, amb accés restringit.
-
1 votA Girona, municipi del Gironès, es troba aquesta edificació del segle XIX que probablement formava part de la línia de torres de telegrafia òptica civil Barcelona-La Jonquera, encara que la seva identificació exacta ha estat motiu de debat entre historiadors. Protegida com a bé cultural d'interès nacional, es conserva en bon estat, tot i que l'accés és restringit.
-
A Bescanó, al Gironès, es troben les restes d'una torre de telegrafia òptica del segle XIX, part de la línia civil Madrid-València-Barcelona-Jonquera autoritzada el 1843. Actualment malmesa i pràcticament derruïda, només conserva la planta baixa i un tros del primer pis, completament envaixada per vegetació densa. Protegida com a BCIN, és lliurament accessible però en risc de desaparició.
-
2 votsA Sant Carles de la Ràpita, al Montsià, es troba aquesta antiga torre de guaita i defensa documentada des del 1483, reforçada al segle XVI contra atacs pirates i completament refeta a mitjans del segle XIX com a torre de telegrafia òptica. De planta quadrada amb base atalussada, conserva el primer pis amb obertures emmarcades en maó, tot i que ha estat desfigurada per servir de suport al monument del Sagrat Cor.
-
1 votA Vilassar de Mar, municipi del Maresme, es troba aquesta torre de telegrafia òptica del segle XIX, edificació neoclàssica senzilla i massissa amb parets atalussades i frontó clàssic. Va servir com a torre nº 51 de la línia militar Barcelona-Jonquera i nº 216 de la línia civil Barcelona-Girona, allotjant un heliògraf per a senyals lluminosos. En bon estat, té accés restringit i des de 1894 funciona com a dipòsit d'aigua i font pública.
-
2 votsEdificació del segle XIX situada dalt d'un turó a Castellolí, comarca de l'Anoia, construïda com a conseqüència del desenvolupament de la Telegrafia Òptica. Es troba en estat malmès amb poques restes conservades, sense protecció oficial documentada, però amb accés lliure. Està ubicada al mateix solar que les ruïnes del Castell de Castellolí i l'Església de Sant Vicenç.
-
1 vot
A Les Mallorquines, entitat de població de Riudarenes (Selva), es conserven dues torres de telegrafia òptica del segle XIX, una de la línia civil i l'altra de la militar, que funcionaren entre Barcelona i la Jonquera fins a mitjan segle.
-
1 vot
A les afores de Calella, al Maresme, es troben dues torres de telegrafia òptica del segle XIX, construïdes respectivament el 1848 i el 1857 per a transmissions militars i civils. Aquestes edificacions de planta quadrada, amb dos pisos i terrat, presenten actualment un estat malmès amb només part de les parets en peu, tot i que han estat recentment restaurades i apuntalades.
-
2 vots
A Sant Salvador de Guardiola, municipi de la Guíxola al Bages, es troba aquesta torre de telegrafia òptica militar del segle XIX, que formava part de la línia Barcelona-Manresa-Solsona. Actualment malmesa i sense protecció oficial, conserva encara la seva estructura envoltada per un fossat, situada estratègicament a 426 metres d'altitud en un coll amb vistes a dues vessants.
-
1 vot
A Montornès del Vallès, al Vallès Oriental, es troba aquesta torre de telegrafia òptica militar del segle XIX, construïda el 1848 durant la guerra dels Matiners. Edificació de planta quadrada amb dos pisos, espitlleres i fossat, formava part de la línia de comunicacions visuals entre Barcelona i Vic, funcionant fins al 1862.
-
4 vots
A Collbató, al Baix Llobregat, es troba aquesta torre de telegrafia òptica militar del segle XIX, la sisena de la línia Barcelona-Lleida, construïda cap a 1848 amb pedra i morter de calç. Malgrat estar malmesa sense sostre ni pisos interiors, conserva les quatre parets i manté una presència notable, envoltada per un fossat perifèric.
-
4 vots
A Corbera d'Ebre, a la Terra Alta, es troba aquesta torre de telegrafia òptica del segle XIX, construïda el 1875 durant les guerres carlistes per ordre del General Salamanca. L'edifici de maçoneria amb planta rectangular presenta espitlleres simètriques i murs de 60 cm de gruix, conservant-se en estat malmès. Està protegida com a BCIN i és accessible lliurement, tot i que requereix vehicle 4x4 o accés a peu.
-
2 vots
A Subirats, a l'Alt Penedès, es troba aquesta torre de telegrafia òptica del segle XIX, part de la línia civil de València a Barcelona. Edificació de planta quadrangular amb base atalussada i espitlleres, actualment malmesa i sense sostre ni pisos, està protegida com a BCIN. Accessible lliurement, es localitza al nucli d'Ordal a 560 metres d'altitud.
-
2 vots
Ermita romànica del segle XI situada a Molins de Rei, al Baix Llobregat, sobre un turó amb una torre de guaita adossada. L'edifici de planta rectangular amb volta de canó i absis semicircular destaca pel seu campanar de cadireta i l'ull de bou sobre la porta d'arc de mig punt. Protegida com a BCIN, es troba en estat malmès amb accés lliure.
-
1 vot
A Altafulla, municipi del Tarragonès, es troba aquesta torre de telegrafia òptica del segle XIX, la torre número 53 de la línia civil de València a Tarragona. Edificació moderna de base quadrada amb cos inferior atalussat i segon cos prismàtic, construïda amb maçoneria arrebossada i envoltada per fossat perimetral. Està protegida com a BCIN i es conserva en bon estat, encara que és de propietat privada i l'interior no és visitable.
