Resultats de la cerca
Nova cerca-
3 vots
A Serós, municipi del Segrià, es troba aquest palau del segle XVI protegit com a BCIN que conserva bon estat. Edifici de grans dimensions disposat en cantonera amb escala principal d'arcs carpanells i façana amb finestres rectangulars i galeria d'arcs a les golfes. Fou residència dels Montcada i posteriorment quartell de la guàrdia civil; actualment és habitatge amb accés restringit.
-
1 vot
A Serós, municipi del Segrià, es conserva aquesta torre d'època romana amb planta trapezoïdal, construïda amb grans carreus de pedra irregular sense morter que li donen un aspecte ciclopi característic. Actualment presenta una alçada de 5,20 metres, encara que al segle XX en conservava més d'11 metres, i està envoltada d'edificacions agrícoles modernes.
-
4 vots
A Massalcoreig, al Segrià, es troba aquest monestir cistercenc del segle XIII, filial de Cîteaux, fundat el 1213 a la dreta del Segre. L'edifici destaca pel seu campanar en carreuades regulars i un pati rectangular que correspondria amb l'església, tot i que actualment presenta una masia nova adossada. Es troba malmès, sense accés lliure, i l'estructura està arruïnada després de l'exclaustració de 1835.
-
2 vots
El monestir de Nostra Senyora dels Àngels d'Avinganya es troba a Serós, al Segrià. Es tracta d'un conjunt monàstic trinitari amb construccions que van del segle XI al XVIII, combinant estils gòtic i renaixentista, destacant per la seva torre islàmica primitiva i l'església de transició romànic-gòtic amb pintures murals arabitzants. Protegit com a Bé Cultural d'Interès Local, presenta senyals de restauració i és visitable.
-
3 vots
A les afores sud d'Aitona, al Segrià, es troba el santuari romànic de Sant Joan de Carratalà, edifici del segle XIII amb absis semicircular atribuït als hospitalers, possiblement construït sobre una antiga mesquita. L'edifici presenta bon estat de conservació i està protegit com a BCIN, tot i que l'accés no és lliure.
-
1 vot
Situat al turó que presideix Aitona, municipi del Segrià (Lleida), aquest castell medieval del segle XII fou residència dels Montcada, marquesos d'Aitona. Conserva dues torres cilíndriques i muralla del recinte superior, amb estructura quadrangular defensada originàriament per torres a les cantonades. Protegit com a Bé Cultural d'Interès Nacional, es troba malmès però estabilitzat, amb accés lliure.
-
4 vots
A Soses, al Segrià, es troben les ruïnes d'un castell andalusí del segle XI, situat al cim d'un turó entre Soses i Aitona. Es tracta d'un hisn de planta trapezoïdal amb murs de grans carreus de pedra sorrenca, torres cantoneres i restes de sitges, protegit com a Bé Cultural d'Interès Nacional.
-
6 vots
Castell de Gimenells, situat en un turó de Gimenells i el Pla de la Font, al Segrià. Es tracta d'una fortalesa medieval del segle XII, actualment malmesa, que destaca per les restes d'una poderosa torre quadrangular amb base atalussada i estructura interior de tres pisos. Protegida com a Bé Cultural d'Interès Nacional, és accessible lliurement i ofereix vistes extenses dels voltants.
-
5 vots
A Sucs, entitat de Lleida (Segrià), es conserven les restes d'un castell medieval d'origen àrab amb elements romànics, destacant una torre soterrada amb volta de canó i l'església de Sant Miquel. El conjunt arqueològic, integrat en un parc amb itinerari arqueològic, presenta un estat de conservació deficitari però és d'accés lliure amb panoràmiques esplèndides. Està protegit com a BCIN.
-
4 vots
El Castell de Raïmat, situat al turó que presideix la localitat de Raïmat (entitat municipal descentralitzada de Lleida, comarca del Segrià), és una edificació del segle XVII amb caràcter més residencial que defensiu, protegida com a BCIN. Reestructurat el 1914 per la família Raventós, presenta línies de fortificació austeres i es troba envoltat de vegetació dins d'una finca privada, per la qual cosa el seu estat actual és difícil de determinar.
-
2 vots
A les afores de Torrefarrera, al Segrià, es conserven les restes de la Torre Grallera, una fortalesa d'origen sarraí documentada des del segle XII. L'edificació, protegida com a BCIN, es caracteritza per una gran roca sorrenca de dimensions excepcionals que formava la base d'un habitatge medieval, acompanyada de vestigis arqueològics com sitges i ceràmica.
-
1 vot
A Alfarràs, municipi del Segrià, es troba aquesta torre medieval del segle XV, també coneguda com a Torre del Molí. Es tracta d'un edifici d'origen àrab que funcionà com a molí fariner fins al segle XX, ubicat al costat del Canal de Pinyana, el canal de regadiu més antic de Catalunya. Protegida com a BCIN i en bon estat, l'edifici presenta accés restringit.
-
1 vot
L'església de Sant Pere d'Alfarràs, al Segrià, és un edifici romànic del segle XII construït amb pedra i totxo, amb una sola nau i capelles laterals. Ha sofert diverses modificacions, però conserva una façana notable amb portal d'arc de mig punt i una fornícula amb escultura de Sant Pere. L'accés és restringit i presenta bon estat general, tot i les transformacions històriques que ha patit.
-
1 vot
A Almenar, municipi del Segrià, es troba l'església de Santa Maria, un edifici gòtic del segle XIV que reflecteix dues etapes constructives: la nau i capçalera gòtiques amb absis poligonals i cobertes nervades, i el campanar barroc-neoclàssic afegit el 1740.
-
7 vots
A Almenar, municipi del Segrià (Lleida), es troben les restes d'un castell documentat des del segle XI, protegit com a BCIN. L'edifici, molt malmès, presenta restes de murs i una torre central quadrada d'origen medieval, encara que les estructures actuals daten dels segles XIX-XX segons l'arqueologia. El jaciment, accessible lliurement al cim d'un turó que domina la població, conserva materials d'èpoques ibèrica, andalusina i cristiana.
-
2 vots
L'església de Sant Pere es troba a La Portella, municipi del Segrià. Es tracta d'una església d'una nau amb capelles laterals del segle XVI, protegida com a BCIL, que conserva la façana original amb portal de mig punt decorat amb columnetes i frontis trencat. La resta de la construcció és moderna en obra de totxo i l'interior ha estat reformar en època moderna; l'accés és restringit.
-
1 vot
Església de Santa Maria situada a Vilanova de Segrià, al Segrià, és un petit temple romànic del segle XIII amb absis semicircular i modillons característics, ampliat al segle XVIII. Es conserva en bon estat, tot i que presenta reparacions posteriors a la guerra civil, i destaca per albergar un notable pantocràtor esculpit en pedra policromada del mateix segle XIII.
-
3 vots
A Corbins, municipi del Segrià, es troben les restes d'una antiga fortalesa d'origen àrab del segle XII, documentada el 1117, que fou conquistada per Ramon Berenguar III i posteriorment seu de la comanda templera. L'edifici, de planta rectangular amb volta de canó, es troba desaparegut i protegit com a BCIN, ubicat als soterranis d'un casal actual a la Plaça del Castell, amb accés restringit per ser propietat privada.
