Resultats de la cerca
Nova cerca-
A Cervera, a la comarca de la Segarra, es troba aquesta església neoclàssica del segle XVIII en bon estat, situada a la Plaça de Sant Magí. L'edifici destaca per la seva façana arrebossada amb portada d'arc carpanell i rosetó senzill, mentre que l'interior presenta volta de canó amb llunetes. Malgrat els danys soferts durant la Guerra Civil i la posterior restauració, l'accés és restringit.
-
1 vot
A Rocafort de Vallbona, entitat de Sant Martí de Riucorb a l'Urgell, es troba aquesta església neoclàssica del segle XVIII amb una façana de dos cossos horitzontals rematada per frontó triangular, porta amb timpà semicircular i campanar vuitavat. L'interior presenta nau única amb absis recte i una capella lateral. L'edifici, en bon estat però d'accés restringit, fou construït segons contracte de 1848 pels mestres Palau de Bellpuig.
-
1 vot
A Sorba, entitat de Montmajor (Berguedà), es troba aquesta església de nau única amb capelles laterals, originàriament romànica però profundament modificada durant els segles XVII i XVIII, amb un campanar afegit al XIX. L'edifici presenta bon estat de conservació, encara que l'accés és restringit, i destaca per la seva inscripció de 1685 a la porta i les voltes de creueria a l'interior.
-
L'església de Sant Andreu de Gargallà es troba al llogaret de Gargallà, a Montmajor, al Berguedà. Es tracta d'un edifici religiós d'una sola nau construït el 1789, amb una façana senzilla que destaca per la porta amb arc de mig punt i la inscripció datada, així com un campanar de planta quadrada. L'edifici es conserva en bon estat, tot i que l'accés no és lliure.
-
3 vots
La Catedral Nova de Lleida, situada al centre històric de la ciutat capital del Segrià, és un temple barroc del segle XVIII de tres naus amb capelles laterals, façana amb logia oberta i torretes laterals que barreja barroc i classicisme. Construïda entre 1761 i 1781 segons projecte de Pedro Martín Cermeño i direcció de Francesc Sabatini, destaca per la seva elegant tipologia amb influències italianes i palladianisme.
-
7 vots
A Lleida, capital del Segrià, es conserven les fortificacions del turó de la Seu Vella, conjunt defensiu del segle XVIII protegit com a BCIN. Aquestes estructures, resultat de successives intervencions des de l'època moderna, inclouen baluards, muralles i camins de ronda que segueixen parcialment el sistema Vauban. L'estat de conservació és bo i es mantenen accessibles per a visita exterior.
-
1 vot
L'església de Santa Maria d'Aguilar del Sunyer es troba al llogaret del Sunyer, a Montmajor (Berguedà), a 603 metres d'altitud. Es tracta d'una construcció religiosa del segle XVIII, edificada a finals de la centúria i consolidada el 1833, que substitueix l'antiga església romànica. Presenta un bon estat de conservació, tot i algunes esquerdes, però té accés restringit i no disposa de protecció oficial.
-
1 vot
L'església de Sant Miquel del Pla es troba a Tarragona, capital del Tarragonès. Es tracta d'una petita església de tres naus amb construcció actual del segle XVIII que va substituir l'edifici romànic original dels segles XI-XII. Destaca pels seus altars sumptuosament decorats de diverses confraries, està protegida com a BCIL i es conserva en bon estat, tot i que l'accés és restringit.
-
1 vot
Capella de Sant Magí situada a Tarragona, capital del Tarragonès, construïda al segle XVIII sobre la muralla romana i el Portal del Carro dels segles XII-XIII. Edifici de nau única amb rosassa semicircular a la porta, destacant el retaule de marbre amb imatge de Sant Magí de 1911 i l'altar dedicat a la Mare de Déu dels Dolors. Protegida com a BCIL, es troba en bon estat però amb accés restringit.
-
3 vots
A Tarragona, capital del Tarragonès, es conserva aquest aqüeducte de construcció del segle XVIII, encara que segons cartografia de l'Institut Geogràfic de Catalunya podria tenir origen romà. L'estructura manté trenta-un arcs de maons i pedra que salvaven el torrent per portar aigües des del Puigpelat fins a la ciutat. Protegit com a Bé Cultural d'Interès Local, es troba en bon estat malgrat estar tallat per la carretera de circumval·lació.
-
2 vots
A Rubí, municipi del Vallès Occidental, es troba aquest aqüeducte i pont de dos arcs construït al segle XVIII amb pedra i maons, que captava l'aigua de la Riera de Rubí. Protegit com a Bé Cultural d'Interès Local, es conserva en bon estat i continua sent utilitzat. L'obra destaca per la seva funcionalitat hidràulica i la solidesa de la seva estructura.
-
2 vots
El Pont de Santa Maria es troba a les afores de Santa Maria de Merlès, al Berguedà, i és una construcció de pedra del segle XVIII que uneix les parròquies de Santa Maria i Sant Martí. Presenta tres arcs amb baranes d'esquena d'ase, sent el central més alt i ample que els laterals, i es troba en bon estat. No disposa de protecció oficial segons el registre de patrimoni.
-
A Santa Maria de Merlès, municipi del Berguedà, s'alça aquesta església parroquial barroca del segle XVIII, caracteritzada per la seva austeritat i la nau central amb capelles laterals sense absis. Destaca el campanar de planta quadrada adossat al mur de ponent i la façana principal amb porta d'arc de mig punt, òcul i rellotge de sol. Es troba en bon estat, sense protecció oficial, amb accés restringit.
-
1 vot
Al nucli de Bagà, municipi del Berguedà, s'alça aquest santuari format per església i casa-ermita, amb origen documentat al segle XIII però reconstruït en estil barroc entre 1747 i 1758. Destaca pels seus retaules barrocs tardans, les pintures murals de l'interior i la imatge romànica de la Mare de Déu del Paller, així com per l'entorn muntanyós acurat amb font i plaça.
-
4 vots
A Borredà, municipi del Berguedà, es troba aquesta capella de nau rectangular del segle XVIII, construïda l'any 1777 per la família Cirera, amb la data gravada a la porta d'accés. L'edifici, sense protecció oficial, presenta un estat de deteriorament avançat amb la teulada esfondrada, utilitzant-se actualment com a estable.
-
1 vot
A Guissona, municipi de la Segarra, es troba aquesta torre defensiva de planta quadrangular del segle XVIII, construïda amb pedra arrebossada i grans carreus regulars. L'edificació presenta tres cossos diferenciats per línies d'imposta, amb espitlleres i obertures rectangulars, i mesura aproximadament tres metres i mig de costat per set d'alçada.
-
14 vots
Al Morell, municipi del Tarragonès, es troba aquest casal de planta rectangular del segle XVIII, reconstruït el 1778 en lloc d'un antic castell medieval del XII. L'edifici destaca pels esgrafiats neoclàssics que ornamenten les façanes i per la seva decoració interior amb pintures al fresc. Protegit com a BCIN i en bon estat, actualment acull l'Ajuntament del Morell.
-
2 vots
L'església de la Mare de Déu de les Neus d'Irgo, al Pont de Suert (Alta Ribagorça), és un edifici de planta rectangular amb una sola nau, campanar quadrat i porxo, que presenta elements romànics dels segles XI-XII, tot i que la construcció actual data del segle XVIII. Destaca pel seu retaule neoclàssic amb elements barrocs i diverses talles de fusta policromada, així com per la volta de canó de l'interior.












