Resultats de la cerca

Al cim del Puig Alt de Sant Martí Vell, al Gironès, es troba aquesta església neoclàssica del segle XIX, documentada des del XV però reconstruïda completament el 1735 després d'incendis i guerres. Destaca per la seva nau única amb volta de canó, capelles laterals, cambril amb cúpula i façana amb pilastres i campanar d'espadanya. Es conserva en bon estat sense protecció oficial.

A Bescanó, al Gironès, es troben les restes d'una torre de telegrafia òptica del segle XIX, part de la línia civil Madrid-València-Barcelona-Jonquera autoritzada el 1843. Actualment malmesa i pràcticament derruïda, només conserva la planta baixa i un tros del primer pis, completament envaixada per vegetació densa. Protegida com a BCIN, és lliurament accessible però en risc de desaparició.

A Sarrià de Ter, municipi del Gironès, es troba aquest edifici dels segles XIX i XX obra de l'arquitecte Rafael Masó i Valentí, un dels més destacats precursors del noucentisme català. L'edificació es conserva en bon estat, tot i que l'accés és restringit i no disposa de protecció oficial documentada.

A Taialà, nucli de Sant Gregori (Gironès), s'alça aquesta església parroquial de planta rectangular amb absis poligonal, edificada al segle XIX tot i tenir orígens medievals. Destaca per la seva façana austera, la volta sobrealçada i el campanar de planta quadrada amb pinacle, construït amb maçoneria i cobert de teula àrab. Protegida com a BCIL, es troba en bon estat, encara que l'accés és restringit.

L'Ermita Nova de Sant Jordi es troba al municipi de Camarasa, a la comarca de la Noguera, i és una construcció del segle XIX de planta rectangular amb teulada de teula àrab i campanar d'espadanya. L'edifici presenta una nau coberta amb volta de canó i mostra modificacions posteriors amb un segon pis i ampliacions laterals. Es troba en bon estat, tot i que l'accés és restringit, i a poca distància hi ha les ruïnes de l'ermita vella.

El Cementiri Municipal de Lloret de Mar, a la Selva, és un conjunt d'escultura funerària modernista del segle XIX que constitueix un dels més importants del país. Alberga obres de destacats arquitectes com Bonaventura Conill, Josep Puig i Cadafalch i Antoni Gallissà, amb escultures de gran valor artístic realitzades en pedra de Montjuïc i marbre.

Altres noms: Fortí de la Morera, El Cabalot, Casalot de Tir

A Ivorra, municipi de la Segarra, es troben les ruïnes del fortí de la Morera, una edificació del segle XIX construïda l'any 1822 aprofitant materials de construccions medievals anteriors. Declarat bé cultural d'interès local, actualment es troba en estat de ruïna i s'utilitza com a camp de tir, amb accés lliure pels afores de Torà a 466 metres d'altitud.

A Benavent de Segrià, municipi del Segrià, es troben uns trulls medievals, cavitats excavades a la roca de guix destinades a l'emmagatzematge de vi i oli. Aquests safareigs, abandonats cap al segle XIX per la fil·loxera, presenten un relatiu bon estat malgrat la vegetació interior i la manca de protecció oficial. Ubicats al carrer camí de la Bassa, són testimoni del llegat vitivinícola de la comarca.

A Lleida, capital del Segrià, es troba aquesta església de planta basilical construïda el segle XIX en estil neogòtic, ubicada a la plaça de Sant Joan. L'edifici, que substitueix una mesquita documentada des de 1168, destaca per la seva façana amb obertures ojivals i rosetó central, així com per la porta lateral de còpia romànica ilerdenca. Protegida com a BCIL i en bon estat, té accés restringit.

A Vilassar de Mar, municipi del Maresme, es troba aquesta torre de telegrafia òptica del segle XIX, edificació neoclàssica senzilla i massissa amb parets atalussades i frontó clàssic. Va servir com a torre nº 51 de la línia militar Barcelona-Jonquera i nº 216 de la línia civil Barcelona-Girona, allotjant un heliògraf per a senyals lluminosos. En bon estat, té accés restringit i des de 1894 funciona com a dipòsit d'aigua i font pública.

A Tàrrega, capital de l'Urgell, es troba aquest edifici del segle XIX de notable grandària, construït en terrenys amb ocupació ibèrica. Es tracta d'una antiga comunitat monàstica neogòtica amb elements eclèctics, destacable per les seves torres poligonals, campanar d'espadanya i finestrals lobulats a la façana principal. Actualment en bon estat, l'edifici no té protecció oficial i és propietat d'una empresa del sector olivarell.

Edificació del segle XIX situada dalt d'un turó a Castellolí, comarca de l'Anoia, construïda com a conseqüència del desenvolupament de la Telegrafia Òptica. Es troba en estat malmès amb poques restes conservades, sense protecció oficial documentada, però amb accés lliure. Està ubicada al mateix solar que les ruïnes del Castell de Castellolí i l'Església de Sant Vicenç.

El fortí de la Torreta es troba a les afores de Balsareny, al Bages, i és una construcció militar del segle XIX d'època carlina amb planta rectangular i dues torres circulars als angles. Edificació relativament ben conservada malgrat la manca de sostre, destaca pel seu elevat nombre d'espitlleres i està protegida com a BCIN amb accés lliure. Va ser construït l'any 1838 per controlar el camí ral a Berga durant la primera guerra carlina.

A Les Mallorquines, entitat de població de Riudarenes (Selva), es conserven dues torres de telegrafia òptica del segle XIX, una de la línia civil i l'altra de la militar, que funcionaren entre Barcelona i la Jonquera fins a mitjan segle.

Altres noms: La Patona – Scripta Nova

A les afores de Calella, al Maresme, es troben dues torres de telegrafia òptica del segle XIX, construïdes respectivament el 1848 i el 1857 per a transmissions militars i civils. Aquestes edificacions de planta quadrada, amb dos pisos i terrat, presenten actualment un estat malmès amb només part de les parets en peu, tot i que han estat recentment restaurades i apuntalades.

Altres noms: Torre d’en Brunet

A Sant Salvador de Guardiola, municipi de la Guíxola al Bages, es troba aquesta torre de telegrafia òptica militar del segle XIX, que formava part de la línia Barcelona-Manresa-Solsona. Actualment malmesa i sense protecció oficial, conserva encara la seva estructura envoltada per un fossat, situada estratègicament a 426 metres d'altitud en un coll amb vistes a dues vessants.

Altres noms: El Telégrafo - El Talegro – El Telègraf

A Montornès del Vallès, al Vallès Oriental, es troba aquesta torre de telegrafia òptica militar del segle XIX, construïda el 1848 durant la guerra dels Matiners. Edificació de planta quadrada amb dos pisos, espitlleres i fossat, formava part de la línia de comunicacions visuals entre Barcelona i Vic, funcionant fins al 1862.

A Collbató, al Baix Llobregat, es troba aquesta torre de telegrafia òptica militar del segle XIX, la sisena de la línia Barcelona-Lleida, construïda cap a 1848 amb pedra i morter de calç. Malgrat estar malmesa sense sostre ni pisos interiors, conserva les quatre parets i manté una presència notable, envoltada per un fossat perifèric.