Resultats de la cerca

Església aïllada de Ventolà, al municipi del Pont de Suert (Alta Ribagorça), datada del segle X amb estil romànic. Presenta una nau amb absis semicircular, portal de mig punt i petit campanar de base quadrada. Protegida com a bé cultural d'interès local, es conserva en bon estat, tot i que la façana està deteriorada.

A Viu de Llevata, entitat de població del Pont de Suert (Alta Ribagorça), es troben les restes d'una fortalesa medieval del segle X, documentada el 946, situada dalt d'un turó que domina el poble. L'edifici, protegit com a Bé Cultural d'Interès Nacional, es troba pràcticament desaparegut amb molt poques restes de murs visibles i és d'accés lliure.

A Castilló de Tor, municipi del Pont de Suert (Alta Ribagorça), es troben les restes d'un castell d'origen medieval del segle X, protegit com a BCIN. L'edificació original es va desenvolupar sobre un rocam natural i conserva vestigis de muralles semicirculars i estances de planta rectangular amb característiques del període baix medieval.

A Balaguer, ciutat de la Noguera, es conserven les restes de les muralles medievals originàries del segle X, que emmurallaven el nucli urbà i es van anar estenent amb la ciutat. Construïdes amb carreus gruixuts i dotades de portals com el del Gel, aquestes fortificacions van jugar un paper defensiu important al llarg dels segles.

A Àger (La Noguera, Lleida), es conserven restes del castell del segle X aixecat per Arnau Mir de Tost sobre ruïnes romanes i àrabs, amb la insigne Col·legiata de Sant Pere (1060-1094) i un recinte fortificat romànic. Del primitiu castell només resten dues estances inferiors, una torre gairebé sencera i panys de mur de grans carreus, mentre que les muralles que envoltaven el conjunt es mantenen ben conservades.

Altres noms: Castell de la Mare de Déu

Al poble d'Alós de Balaguer, a la Noguera, es troben les restes d'aquest castell medieval del segle X, també conegut com a Castell de la Mare de Déu. Es tracta d'una construcció complexa amb elements musulmans primitius i afegits cristians posteriors, destacant la torre circular i les muralles en forma d'esperó. L'edifici es troba malmès però amb accés lliure i ofereix bones vistes dels voltants.

Altres noms: Can Serra del Castell.

Castell de Celrà, situat a les afores de Celrà (Gironès), és una fortificació medieval d'origen al segle X que pertanyia a la seu de Girona. Presenta planta quadrada amb pati central i torre circular, i ha estat sotmès a diverses reformes que n'han modificat l'aspecte original. Actualment és habitat, es conserva en bon estat i és propietat privada.

Edifici medieval situat al veïnat de Mas Nadal, a Juià (Gironès). Construcció dels segles IX-X en molt mal estat de conservació, amb només minses restes amagades entre la vegetació. Accessible lliurement, sense protecció coneguda ni informació disponible al lloc.

A Peramea, entitat de població de Baix Pallars (Pallars Sobirà), es troben les restes del castell medieval de Peramea, documentat des del segle X i protegit com a BCIN. L'edificació, situada al cim d'una penya a 920 metres d'altitud, conserva escassos panys de murs als costats sud i oest, així com una plataforma amb diversos nivells.

Castell de Llort situat al turó d'Espot, al Pallars Sobirà, és una fortificació medieval documentada des del segle X que presidia la confluència de rius estratègica. Actualment es troba molt malmès, amb només un petit tram de paret amb espitlleres i pedres escampades conservades, però ofereix esplèndides vistes dels voltants. L'accés és lliure i l'edifici no té protecció oficial coneguda.

A Savallà del Comtat, a la Conca de Barberà, es conserven les restes d'un castell documentat des del segle X que va ser transformat en palau renaixentista al segle XVI. L'edifici presenta un estat lamentable, amb elements arquitectònics que van ser traslladats al castell de Peralada a finals del segle XIX, i actualment comparteix solar amb antenes de telecomunicacions.

A la urbanització Pineda de Santa Cristina, terme municipal de La Bisbal del Penedès (Baix Penedès), es conserven les restes d'una casa fortificada medieval del segle X, construïda amb pedra i tàpia. L'edifici, malmès i sense sostre, manté les quatre parets en peus i destaca per les seves sis espitlleres que evidencien el seu ús com a refugi. Protegida com a Bé Cultural d'Interès Nacional, és accessible lliurement.

Altres noms: Els castellots.

Castell del Montmell, a la Juncosa del Montmell (Baix Penedès, Tarragona). Fortificació medieval documentada des del segle X, situada al cim de la serra a 778 metres d'altitud. Protegit com a Bé Cultural d'Interès Nacional, es conserva molt malmès amb escassos vestigis de murs, restes de capella amb pintura i arcades, d'accés lliure però difícil.

Altres noms: La Guàrdia de Banyeres.

A Banyeres del Penedès, municipi del Baix Penedès, es conserven les restes d'una torre de guàrdia documentada l'any 938, amb estructura cilíndrica parcialment enderrocada i murs de paredat que assoleixen aproximadament 12 metres d'alçada.

A Sant Feliu de Guíxols (Baix Empordà, Girona), el Monestir benedictí fortificat és un conjunt arquitectònic medieval dels segles X-XI, ben conservat, que constitueix l'element més important de la ciutat. Destaca per les seves torres defensives del Fum i del Corn, la Porta Ferrada romànica i estructures d'època romana sota els fonaments.

A Peratallada, vila de Forallac (Baix Empordà), es conserva un conjunt medieval del segle X format pel castell fortificat amb torre de l'Homenatge, el palau dels segles XI-XIV i les muralles dels segles XII-XIII. Destaca el gran fossat excavat a la roca viva que envolta la població, amb profunditats de 7 a 8 metres, i el Portal de la Verge ben conservat.

A Palau-sator, municipi del Baix Empordà, es conserven restes d'un castell i muralles dels segles X-XI, amb diverses torres destacables com la Torre de les Hores. L'edifici presenta bon estat de conservació i es troba accessible al nucli urbà, prop de l'església parroquial de Sant Pere.

Altres noms: Castell de Clasquerí

El castell de Castellar es troba a les afores de Castellar del Vallès, al Vallès Occidental, documentat des del segle X amb estil gòtic. Presenta planta quadrada deformada en trapezi amb torres coronades de merlets, finestres gòtiques geminades i la capella de Santa Bàrbara adossada. Protegit com a BCIN, ha estat restaurat totalment al segle XIV i reformat als segles XIX i XX, mantenint actualment un aspecte impecable.