Castell d’Alós de Balaguer / Noguera

No votes yet.
Please wait...

F O T O S


I T I N E R A R I 


Situació: Al poble d’Alós de Balaguer – Noguera (Lleida).

Època: Segle X (Patrimoni.Gencat).

Estat: Malmès. Lliurament accessible. Restes rellevants. Bones vistes dels voltants

Altres noms: Castell de la Mare de Déu (Patrimoni.Gencat).

Accés - Visitat el 29/09/2007.

Procedents d’Artesa de Segre, podem accedir-hi  per Vernet i Baldomar (11,1 km. – 13 minuts) o bé per La Forada i Rubió (15 km. - 16 minuts).  Hi ha edificacions medievals en algunes d’aquestes localitats.

Quan hem arribat a Alós de Balaguer, hem aparcat a l’entrada mateix, al davant d’uns safaretjos, situats sota un cobert (41 54 42.51 00 57 41.36).

Hem iniciat aquí mateix l’itinerari a peu. Tot i que hauria de ser fàcil la localització del castell, a dalt de tot del poble, detallarem ara els carrers que hem recorregut, per arribar-hi: carrer Església (hi corre una petita sèquia d’aigua pel costat), plaça de l’Església, plaça Major (on hi ha l’Ajuntament), carrer Ferreria, carrer Nou, altre cop un altre tram del carrer Ferreria, Plaça Limonel, i finalment trobarem el carrer Costa, a l’esquerra, on hi veurem un cartell anunciant el castell.

Pujarem unes quantes escales

i a la fi, anirem cap a la dreta, per un camí que en 10 minuts, enfilant-se suaument, ens deixarà als peus de les restes de la construcció.

Localització: N 41 54 51.47 E 00 57 19.74 – Altitud: 390 m.

Altres: De la pàgina web de l’Ajuntament d’Alós de Balaguer, ens complau extreure la següent informació:

“ HISTÒRIA

El castell d'Alòs, juntament amb els de Montmagastre, Malagastre i d'altres, sembla que fou conquerit entre els anys 1015 i 1016 pel comte Ramon Borrell I de Barcelona (tutor d'Ermengol I d'Urgell), durant la famosa expedició contra els àrabs que el menà més enllà de Balaguer.

Tanmateix, aquests castells tornaren a caure en poder dels musulmans tan aviat com el comte morí; per aquesta causa, la conquesta definitiva d'aquests castells s'ha de situar pocs anys abans del 1024, any en què s'establí un conveni entre Ramon Berenguer I de Barcelona i Ermengol II d'Urgell, pel qual el comte barceloní s'avenia a donar el domini directe dels castells de Montmagastre, Rubió, Alòs, Malagastre i Artesa al comte d'Urgell, quan aquell tingués assegurat el seu domini. Arnau Mir de Tost figura també en aquest conveni.

CONSTRUCCIÓ

Com a hipòtesi de treball es pot suposar l'existència d'una primera construcció musulmana, a la qual correspondrien part del mur N, el petit mur NO, que forma l'esperó, i molt poc de la paret O. Aquesta construcció potser fou feta el segle X. Després de la conquesta cristiana, a l'inici del segle XI s'afegí l'alta torre circular. Al final del segle XII o al segle XIII, es construïren les diverses sales meridionals, fet que segurament degué comportar la destrucció de part de la fortificació andalusina. Ja en època feudal es devien construir bona part de les muralles que veiem ara. Això no impedeix que abans no hi hagués un recinte i que anteriorment no hi hagués hagut construccions, potser habitatges, en aquest plànol. Finalment, en un moment ja tardà dins de l'Edat Mitjana, es degué bastir la fortificació que hi ha a l'extrem de migdia del serrat.

El castell d'Alòs és un dels més grans i més complexos d'aquesta comarca. S'hi poden diferenciar diversos elements que poden pertànyer a moments diferents. Un primer element, però no necessàriament el més antic, és la torre circular que hi ha al cim del serrat. Un altre és la muralla en forma d'esperó truncat que hi ha a la banda nord. Un tercer element són les diverses sales repartides en dos nivells que hi ha a migjorn de la torre. A part, cal fer esment de l'ampli recinte que clou tot el serrat. I, finalment, encara, d'una fortificació ja tardana, situada a l'extrem meridional del turó.”

Edificacions properes:

Altres pàgines:

Autors: Ricard Ballo i Montserrat Tañá.

MAPA de situació:



Noguera : Veure en un mapa més gran.