Muralles de Balaguer / Noguera

No votes yet.
Please wait...

F O T O S


balaguer-071026_517

Plafó informatiu situat al davant del Portal del Gel.

balaguer-071026_517

Portal del Gel. Interior.

balaguer-071026_517

Portal del Gel.

balaguer-071026_517

Pany de muralla situat a un costat del Portal del Gel.

Mitjançant la torre metàl·lica que es veu a la fotografia, es pot accedir còmodament a la part superior de la muralla. Consultar l'horari d'accés: visitable.

balaguer-071026_517

Per aquesta part de la muralla, situada a l'altre costat del Portal del Gel, accessible a través de la torre metàl·lica, en un bonic recorregut aeri, arribarem a ---> l'església gòtica de Santa Maria, des d'on gaudirem d'unes vistes excepcionals de la ciutat.

balaguer-071026_517

balaguer-071026_517

Altra porta de la muralla. En la actualitat dona accés al cementiri.

balaguer-071026_517

balaguer-071026_517

balaguer-071026_517

I T I N E R A R I 


Situació: A Balaguer, ciutat i municipi del mateix nom, i capital de la comarca de la Noguera - ( Lleida ).

Època: Segle X - (Patrimoni-Gencat).

Protecció: BCIN - (Patrimoni.Gencat).

Estat: Presenten un bon estat. Son visitables.

Altres noms:

Accés - Visitades el 26/10/2007:

Si hi accedim a través de la plaça del Mercadal, veurem una de les places porticades més grans i boniques de Catalunya

Localització: N 41 47 30.3 E 00 48 16.5 – Altitud: 235 m.

Altres:

  • De la pàgina web Patrimoni.Gencat, ens complau extreure la següent informació (Març 2016):

" Descripció:

Les restes de les muralles de Balaguer que es conserven actualment ocupen la part alta del cingle per sobre de la vila vella de Balaguer i en alguns trams s'integren en aquest.

Els primers trams emmurallats de la vila tindrien a veure amb l'establiment musulmà del Pla d'Almatà del que encara en queden restes visibles però no restaurades ni visitables.

A mesura que la població va anar canviant de localització per situar-se a la vessant est del Pla d'Almatà i a la riba esquerra del riu Segre, la muralla també es va desplaçar per cobrir aquests espais, sobretot a partir del segle XI, però sobretot als segles XIII i XIV.

Els diferents aparells emprats i que encara es poden observar avui en dia, testimonien les nombroses remodelacions i refaccions. Una sèrie de portals i torres controlaven el pas i encara avui en resten vestigis.

Actualment, els trams visitables i millor conservats es localitzen entre el cementiri i el carrer de la Muralla, el tram del carrer del Bombo, a tocar del castell Formós, també a tocar del carrer dels Arços i el tram proper del carrer del Riu Sió. El portal més remarcable conservat és el del gel així com la torre del Bombo.

La descripció més clara que es pot fer de gran part dels murs és el que encarregaren els comtes d'Urgell el 1189, que convingueren amb els prohoms de Balaguer per a la conservació de les muralles, "per a que les construeixin i conservin en bon estat, amb una alçària de tres tàpies i d'un gruix de quatre pams les dues inferiors i d'uns tres pams les de dalt".

Notícies històriques

L'origen del recinte emmurallat actual cal buscar-lo en el naixement del nucli urbà durant els segles X i XI, en els darrers segles de l'ocupació andalusina de la nostra ciutat. En aquella època el traçat era més reduït que l'actual i tenia com a límits la plaça Mercadal, al sud, l'actual barri del Firal, a l'oest, el riu, a l'est, i el Castell Formós al nord.

L'any 1333 el comte rei Alfons III, el Benigne, manà als jueus que sortissin de la ciutat per establir-se a l'indret que avui ocupen els carrers dels Teixidors, de Sant Josep, on s'hi troba l'Arxiu Comarcal de la Noguera i el Museu de la Noguera i l'Oficina de Turisme i el carrer del Miracle on hi ha l'església del mateix nom la qual fou l'antiga sinagoga jueva i que ara venera la patrona de la ciutat que és la Verge del Miracle.

D'aquesta manera neix la jueria a l'actual marge sud de la plaça Mercadal. Naturalment, a causa d'aixó, calgué emmurallar la part de la nova població per tal de posar-la a l'abric de qualsevol agressió exterior.

Amb posterioritat hi ha poques referències de les muralles, però sabem que acompliren un paper defensiu important durant les diferents lluites en què es va veure immersa la ciutat."


“ Les muralles, de carreus gruixuts i consistents, amb els portals del Gel, del Torrent, etc. encerclaven el nucli urbà i s'anaven estenent a mesura que la ciutat creixia.

L'origen del recinte emmurallat actual cal buscar-lo en el naixement del nucli urbà durant els segles X i XI, en els darrers segles de l'ocupació andalusina de la nostra ciutat. En aquella època el traçat era més reduït que l'actual i tenia com a límits la plaça Mercadal, al sud, l'actual barri del Firal, a l'oest, el riu, a l'est, i el Castell Formós al nord.

L'any 1333 el comte rei Alfons III, el Benigne, manà als jueus que sortissin de la ciutat per establir-se a l'indret que avui ocupen els carrers dels Teixidors, de Sant Josep, on s’hi troba l’Arxiu Comarcal de la Noguera i el Museu de la Noguera i l’Oficina de Turisme i el carrer del Miracle on hi ha l’església del mateix nom la qual fou l’antiga sinagoga jueva i que ara venera la patrona de la ciutat que és la Verge del Miracle. D'aquesta manera neix la jueria a l'actual marge sud de la plaça Mercadal. Naturalment, a causa d'això, calgué emmurallar la part de la nova població per tal de posar-la a l'abric de qualsevol agressió exterior.

Amb posterioritat hi ha poques referències de les muralles, però sabem que acompliren un paper defensiu important durant les diferents lluites en què es va veure immersa la ciutat.

Per apreciar el recinte emmurallat cal arribar-hi des de la plaça Mercadal, pel portal del Gel, passant pel carrer de la Muralla o pel carrer de la Creu, que ens portaran a Santa Maria o al sector del Bombo (antic observatori de la Guerra Civil espanyola). Podem veure panys de muralla a prop del castell i dins del barri del Firal, al costat del cementiri. Actualment s'hi pot accedir per la Torre Blanca o del Bombo, al Passeig del Bombo, pel portal del Gel al carrer la Creu, o pel davant de l’església de Santa Maria a la plaça Cecília de Comenge.”


  • Una visita a una pàgina de Patrimoni.Gencat - arqueologia, amplia considerablement la informació sobre aquesta imponent construcció.

Edificacions properes: Veure el mapa de Google d'aquesta mateixa pàgina

Altres pàgines:

Autors: Ricard Ballo i Montserrat Tañá.

MAPA de situació:



Noguera : Veure en un mapa més gran.

A L T R E S


Imatges de Balaguer: