Església de Santa Maria – Balaguer / Noguera

No votes yet.
Please wait...

F O T O S


I T I N E R A R I 


 Situació: A la part alta de Balaguer, ciutat i municipi del mateix nom i capital de la comarca de la Noguera (Lleida).

Època: Segle XIV – Gòtic - (Patrimoni.Gencat). Durant la seva llarga vida ha passat per moltes situacions.

Havent aprovat la seva construcció, van trigar 150 anys a començar les obres. Fins a mitjans del segle XVI no es va donar la darrera empenta per acabar-les, després de més d'un segle de paralització.

Finalment, el 24 de febrer de 1558 va ser consagrada i dedicada a Santa Maria. Després de la desamortització, fou convertida en caserna i presó (1836). El culte hi fou restaurat el 1881, però el 1923 tornà a utilitzar- se com a presó, igual que durant el període 1936-1939. (Una “sort”  semblant va viure la magnífica Seu Vella de Lleida, utilitzada durant molts anys com a caserna militar).

Protecció: BCIN - (Patrimoni.Gencat).

Estat: Bo. Visitable. Hem aparcat al costat del cementiri (41 47 33.7 00 48 11.4), en una zona disposada a l'efecte.

Al vestíbul principal de l'església es troba un punt d'informació sobre el monument i altres llocs d'interès de la ciutat - Ajuntament de Balaguer

Altres noms: Santa Maria la Major - (Patrimoni.Gencat) - Arqueologia.

Accés - Visitada el 04/03/2016:

La trobarem a la Plaça de Cominges. Al costat hi ha el cementiri de la població.

Localització: N 41 47 30.2 E 00 48 15.9 – Altitud: 261 m.

Altres:

  • De la pàgina web Patrimoni.Gencat, ens complau extreure la següent informació (Març 2016):

“ Descripció:

L'església de Santa Maria es troba ubicada en un cim per sobre de la vila de Balaguer i presideix aquesta població, junt amb d'altres elements importants com el castell Formós o el Sant Crist entre d'altres.

Es tracta d'un edifici aïllat, situat just per sobre dels barris alts de la vila i a la mateixa alçada del barri d'Almatà.

 És un edifici d'una sola nau molt àmplia, amb capelles laterals. Compta no obstant amb una sèrie d'edificis annexos al nord, propers a l'absis, que es corresponen amb l'antiga rectoria.

L'edifici compta amb tres façanes molt senzilles, que donen accés a sengles capelles que fan funció de vestíbul. Les façanes només destaquen per la presència de portals de mig punt o d'arc rebaixat, amb dovelles poc destacades i sense ornamentació a la clau i sense frisos.

 Únicament la presència d'un rosetó o òcul a la façana sud-oest junt amb un contrafort convertit en torreta en aquesta mateixa façana són elements remarcables.

La zona de l'absis destaca per bon nombre de contraforts combinats amb sis finestrals apuntats grans, que són l'única il·luminació natural del temple junt amb cinc òculs o rosetons que es troben als murs de la nau central.

És un edifici d'una sola nau molt àmplia, amb capelles laterals situades entre els

contraforts i amb un absis poligonal de set cares. La coberta de la nau i de l'absis és feta a base de voltes d'ogiva estrellades, que recolzen, per mitjà d'arcs torals, sobre columnes adossades a la nau o sobre capitells a l'absis. Cada un dels trams de la coberta correspon a dues capelles per banda, amb l'excepció del tram del campanar, amb volta de creueria.

De l'estructura general del temple, molt senzilla i compacta en destaquen únicament els contraforts i sobretot el campanar.

 Aquest és prismàtic, octogonal (amb una escala interior de caragol), està dividit en quatre pisos per cornises, i presenta un pis de finestres amb arc de mig punt al quart nivell.

Tot el conjunt ha estat objecte d'obres de consolidació, entre les quals podem destacar la incorporació recent d'estructures metàl·liques per descarregar el pes de les voltes.

Notícies històriques

Els orígens de l'església de Santa Maria poden situar-se el 1189, quan Ermengol VIII signà un document que atorgava uns terrenys per a la construcció d'una nova església al costat de la de Sant Miquel, avui inexistent.

Però com que aquesta encara s'utilitzava, com també la parròquia de Sant Salvador, les obres de Santa Maria no començaren fins el 1351, gràcies a un donatiu de 30.000 sous barcelonesos del rei Pere el Cerimoniós.

 Se'n desconeix el procés constructiu, però hi ha notícies que el 1392 ja s'hi instal·laren les dues primeres campanes, fet que indica que el campanar devia estar acabat.

També es té notícia d'una reunió celebrada allí, presidida pel comte Jaume II d'Aragó, el 1413, per decidir les mesures a adoptar a causa del setge de Balaguer per Ferran d'Antequera, la qual cosa pressuposa l'existència d'una nau ja coberta.

A mitjan segle XVI es va donar la darrera empenta per acabar les obres, després de més d'un segle de paralització. Finalment, el 24 de febrer de 1558 va ser consagrada i dedicada a Santa Maria. El 1575 va passar a ser la parròquia de Balaguer.

Després de la desamortització, fou convertida en caserna i presó (1836). El culte hi fou restaurat el 1881, però el 1923 tornà a utilitzar- se com a presó, igual que durant el període 1936-39.”


  • Per complementar i/o contrastar la informació anterior, ens complau extreure de la pàgina web de Patrimoni.Gencat – Arqueologia, el següent text (Març 2016):

“ Descripció

L'església de Santa Maria la Major es troba al capdamunt d'un dels tossals que domina la ciutat de Balaguer, al qual es pot accedir a través del carrer Escala.

 El temple està en el mateix emplaçament on anteriorment hi havia l’església de Sant Miquel, la qual quedà incorporada al nou temple, que es començà a construir a mitjans del s.XIV però no es consagrarà com a església fins l'any 1558.

La seva ubicació fou escollida, segurament, per tractar-se d'un indret privilegiat, ja que és una zona elevada que presideix la ciutat.

L'edifici de Santa Maria presenta una estructura típica de les esglésies catalanes d'estil gòtic, tot i que la llarga història del seu procés constructiu fa que presenti detalls que corresponen a un gòtic tardà.

 Consta d'una nau única, coberta amb voltes de creueria, a la qual s'obren capelles laterals entre els contraforts. Tot el temple és cobert per una teulada de doble vessant de teula àrab, que condueix l'aigua de pluja a canaleres de pedra que desaigüen a través de gàrgoles molt desgastades.

Cal dir que, des de la seva consagració, l’església ha estat objecte de diverses transformacions, reformes i reparacions, fet que ha provocat la gradual desaparició dels altars i retaules del temple, de manera que actualment està despullada d’ornaments.

Entre l'abril i el maig de l'any 2006 es realitzà un seguiment arqueològic, sol·licitat pel Bisbat d'Urgell, en motiu de la substitució de l’enrajolat antic (col·locat l’any 1954) per lloses de pedra, acció que comportà la realització, a tota la superfície de la nau i el presbiteri, d’un rebaix d’uns 50 cm, i d'uns 30 cm a les capelles, quedant aquestes a una cota més elevada.

Durant el seguiment es documentaren dos tipus d’enterraments, el conjunt dels quals seguia una orientació E-W. El primer grup era format per set caixes simples de fusta, a l’interior de les quals es trobà l’individu inhumat.

 Es documentà un segon tipus d’enterrament, del qual se'n va trobar només un exemple. Es tractava d’una cista envoltada per dos petits murets de lloses i que es trobava situada al centre de la nau, fet que denota un major rang de l’individu enterrat a l’interior.

 D’altra banda, el treball arqueològic consistí en la delimitació de les sepultures que van quedar a la vista, un total de vuit caixes de fusta concentrades al sector est de la nau, davant la capella més propera a l’altar del costat sud.

 Les sepultures, però, no van ser excavades, ja que no resultaven afectades per les obres en qüestió.

Estat de conservació

Excel·lent”.


  • Per complementar i/o contrastar la informació anterior, encara més, si aixó és possible, ens complau extreure de la pàgina web de l’Ajuntament de Balaguer, el següent text (Març 2016):

“Santa Maria, per la seva grandiositat i pel seu emplaçament dominant tota la ciutat és el símbol identificador de Balaguer per excellència.

L'any 1351 es va començar a bastir aquesta església gòtica de pedra picada i d'una sola nau.

Atreu especialment la seva puresa formal i geomètrica, de contorns senzills i compactes, amb uns poderosos contraforts, i l'imponent campanar octogonal.

 L'església està declarada Monument històrico-artístic. Actualment, aquesta església acull una exposició permanent anomenada "Art a Santa Maria" on el tema fonamental és l'art marià.

Tots els dissabtes i diumenges les campanes de l'església amb un total de 5550kg toquen l’Àngelus.

Al vestíbul principal de l'església es troba un punt d'informació sobre el monument i altres llocs d'interès de la ciutat.

Per arribar a Santa Maria ho podem fer caminant des de la plaça Mercadal, pel carrer Santa Maria o el de la Muralla, per la passarel·lala que hi ha al portal del Gel. Amb autocar s'hi pot arribar pel camí dels Erals, que uneix la Carretera de Castelló amb el barri del Firal.

Horaris de visita: Dissabtes, diumenges i festius de 11h a 14h. De l'1 de juliol al 15 de setembre laborables d'11h a 14h i de 18h a 20h, dissabtes diumenges i festius de 11h a 14h (dilluns tancat) TANCAT: 25 de desembre, 1 de gener i dilluns de Pasqua.

Horaris de Missa: Tots els diumenges a les 10:30h.”


Edificacions properes: Veure el mapa de Google d'aquesta mateixa pàgina.

Altres pàgines:

Autors: Ricard Ballo i Montserrat Tañá.

MAPA de situació:


Altres imatges de Balaguer


A N Y   2 0 0 5


 


A N Y   2 0 0 7


 

 

 

 

 

 


A N Y   2 0 1 6