Resultats de la cerca

L'església de Sant Policarp es troba a Cortàs, entitat de Bellver de Cerdanya, a la Cerdanya. Es tracta d'un temple romànic del segle XI de planta rectangular amb nau única, absis semicircular i capelles laterals, destacant el seu campanar d'espadanya. L'edifici està protegit com a BCIL i presenta bon estat exterior, tot i que l'accés és restringit.

L'església de Sant Iscle i Santa Victòria es troba a Talltendre, entitat de població de Bellver de Cerdanya, a la Cerdanya. Es tracta d'un edifici romànic del segle X, esmentat en l'Acta de consagració de la Seu d'Urgell, amb una sola nau, absis semicircular i campanar de torre quadrada. Està protegit com a Bé Cultural d'Interès Local, presenta bon estat exterior, però l'accés és restringit.

A Ordèn, petit nucli de Bellver de Cerdanya a la Cerdanya, es troba aquesta església romànica d'una sola nau amb absis semicircular i campanar de cadireta. Presenta un bon estat exterior, tot i que l'accés no és lliure. Destaca per la seva senzillesa constructiva i la porta meridional amb grans dovelles.

A Anes, nucli de Bellver de Cerdanya a la Cerdanya, es troba l'antiga parròquia de Sant Mamet, avui ermita romànica del segle XI. Edifici d'una sola nau allargada amb absis semicircular i campanar d'espadanya, destaca pel seu parament de carreus i les finestres de doble esqueixada. Sense protecció oficial, es conserva en bon estat però amb accés restringit, situat a 1.359 metres d'altitud.

El jaciment arqueològic de Bovalar, situat a Serós (Segrià), és un conjunt visigòtic format per una basílica amb baptisteri, dependències litúrgiques i una necròpolis, descobert el 1943 i excavat des del 1968. L'edifici destaca pel seu baptisteri amb baldaquí i capitells de tipus corinti, així com pels materials trobats que daten de després del 713-714. Protegit com a BCIN, es troba en bon estat i és lliurement accessible.

Altres noms: Església de Santa Maria de Vilanova de la Barca

L'església de Santa Maria de Vilanova de la Barca, al municipi de Vilanova de la Barca (Segrià), és una antiga parroquial d'origen romànic documentada des de 1279, amb reformes dels segles XV i XVII. Destaca pels seus contraforts prismàtics de secció quadrada, insòlits en l'arquitectura romànica catalana però habituals en esglésies occitanes, i per la seva capçalera plana amb volta de canó.

A Benavent de Segrià, municipi del Segrià, es troben uns trulls medievals, cavitats excavades a la roca de guix destinades a l'emmagatzematge de vi i oli. Aquests safareigs, abandonats cap al segle XIX per la fil·loxera, presenten un relatiu bon estat malgrat la vegetació interior i la manca de protecció oficial. Ubicats al carrer camí de la Bassa, són testimoni del llegat vitivinícola de la comarca.

Altres noms: Castell de la Saira, Castell del Tossal de la Caperutxa

A la Saida d'Almacelles, al Segrià, es conserven les restes malmeses d'un castell del segle X, amb una torre rectangular de carreuó que presidia el conjunt fortificat. L'estructura, documentada des del 1147 i destruïda durant la guerra dels Segadors, presenta poques però rellevants restes accessibles lliurement.

L'ermita de la Mare de Déu del Merli es troba a Alguaire, municipi del Segrià. Construïda a la segona meitat del segle XIII en estil romànic tardà sobre restes visigòtiques, fou reformada en estil barroc al segle XVIII amb elements neoclàssics. Protegida com a BCIL, es conserva en bon estat, tot i que l'accés és restringit.

Altres noms: Castell - comanda d'Alguaire / Monestir de nostra senyora d'Alguaire i Sant Joan de Jerusalem

A Alguaire, municipi del Segrià, es troben les restes pràcticament desaparegudes d'un castell i convent documentat des del segle XI, protegit com a BCIN. Del conjunt santjoanista es conserven escassos vestigis: part d'un mur de tàpia sobre filades de pedra, una torre quadrada i restes de l'absis de l'església, amb la boca de la cisterna localitzada sota l'actual camp de cereals.

A Alfarràs, municipi del Segrià, es troba aquest pont medieval gòtic del segle XIII que travessa el riu Noguera Ribagorçana. Es tracta d'una construcció de pedra amb vuit ulls, dels quals se'n conserven tres arcs de mig punt, i contraforts aquillats. Protegit com a Bé Cultural d'Interès Local, es manté en bon estat i encara s'utilitza per al pas de vianants.

A Butsènit, partida de l'Horta de Lleida al Segrià, s'alça aquesta ermita medieval del segle XV, reedificada al XVIII. L'edifici aïllat destaca per la seva façana porticada amb voltes medievals, balcons i una capella remarcada per l'espadanya, amb murs de càrqa i estructures de fusta i pedra. Protegida com a BCIL i en bon estat, presenta accés restringit.

L'església de Sant Martí es troba a Lleida, capital del Segrià, i és un edifici medieval dels segles XII-XIII d'estil romànic amb elements gòtics, destacant per la seva nau de volta de canó apuntada i l'absis semicircular. Protegida com a Bé Cultural d'Interès Nacional, es conserva en bon estat, tot i que té accés restringit i només acull activitats puntuals com concerts.

L'església de Sant Llorenç es troba a Lleida, capital del Segrià, i és un edifici medieval dels segles XIII-XV de transició romànic-gòtic amb tres naus, retaules gòtics de gran valor i un elegant campanar poligonal. Destaca com la segona església més important de la ciutat després de la Seu Vella, conservant obres escultòriques notables i sepulcres medievals. Protegida com a BCIN, es manté en bon estat i és visitable.

Altres noms: Catedral de l'Assumpció - Patrimoni.Gencat / Catedral Nova – (Ajuntament de Lleida)

La Catedral Nova de Lleida, situada al centre històric de la ciutat capital del Segrià, és un temple barroc del segle XVIII de tres naus amb capelles laterals, façana amb logia oberta i torretes laterals que barreja barroc i classicisme. Construïda entre 1761 i 1781 segons projecte de Pedro Martín Cermeño i direcció de Francesc Sabatini, destaca per la seva elegant tipologia amb influències italianes i palladianisme.

L'Hospital de Santa Maria es troba a Lleida, capital del Segrià, és un edifici gòtic del segle XV protegit com a BCIN en bon estat. Construït entre 1454 i 1520 sota la direcció d'Andreu Pi, destaca pel seu pati central amb galeria d'arcs apuntats i una singular escala de dos trams típica dels patis gòtics catalans. Actualment seu de l'Institut d'Estudis Ilerdencs, conserva la capella amb retaule barroc de Francesc Escarpenter.

Altres noms: Capella de Santiago

A Lleida, capital del Segrià, es troba aquesta capella gòtica del segle XIV de línies senzilles amb planta quadrangular i dues portes adovellades simètriques. Destaca per les seves façanes en angle amb escuts i imatges gòtiques de la Mare de Déu amb el Nen, sant Jaume i sant Joan Baptista. Protegida com a BCIN, es conserva en bon estat però amb accés restringit.

A Lleida, capital del Segrià, es troba la Paeria, un palau romànic civil del segle XIII que va ser residència dels Sanaüja fins que el 1342 va passar a ser seu de la Casa de la Vila. L'edifici destaca per la seva organització entorn d'un pati central amb galeries d'arc de mig punt i finestrals triforats, així com per la sumptuositat ornamental de les seves motllures i capitells.