Antiga església parroquial – Vilanova de la Barca / Segrià

Rating: 1.0/1. From 1 vote.
Please wait...

F O T O S


I T I N E R A R I 


Situació: A Vilanova de la Barca, població i municipi del mateix nom, a la comarca del Segrià (Lleida).

Època: D'origen romànic, documentada des de l'any 1279, l'actual edificació és fruit de les reformes efectuades durant els segles XV i XVII i supervivent en ruïnes, d'un bombardeig de l'any 1938 – (Patrimoni.Gencat)

Protecció: BCIL - (Patrimoni.Gencat).

Estat: Actualment es troba en ple procés de restauració. Un munt de bastides i materials de construcció, envaeixen tota l'edificació.

Altres noms: Església de Santa Maria de Vilanova de la Barca

Accés - Visitada el 25/09/2015:

La trobarem al carrer Cooperativa, xamfrà amb el carrer Raval de la Creu.

Localització: N 41 41 21.3 E 00 43 35.1 – Altitud: 193 m.

Altres:

  • De la pàgina web Patrimoni.Gencat, ens complau extreure la següent informació (Setembre 2015):

“ Descripció

La que fou església parroquial de Vilanova de la Barca es troba actualment en runes, a causa del bombardeig que patí la població el 1938.

Les funcions de parroquial són ara assumides per l'església que dedicada a l'Assumpta fou reconstruïda després de la guerra, mentre que l'edifici que ens ocupa palesa encara les conseqüències d'aquell esdeveniment.

 L'estudi en planta no permet considerar-la com a fruit d'un projecte unitari. Els seus diferents espais presenten un caràcter additiu. Així doncs, a una església de nau única amb fals transsepte i absis rectangular d'origen medieval li foren afegits una nau lateral i un nou ingrés d'època barroca. D'aquest només es conserva el coronament compost per una cornisa que sosté una fornícula flaquejada per volutes

Del que eren els interiors, solament es conserven part de les cobertes de l'àrea del presbiteri, on romanen, en alguns capitells i una clau de volta, mostres escultòriques, les quals, ofereixen dificultats pel que fa a una estricta classificació estilística. La seva datació vindrà donada per l'anàlisi de l'arquitectura que les contextura.

En la nau lateral afegida en època barroca, malgrat la desaparició de les cobertes hi és perceptible encara la definició dels alçats, amb arcuacions de mig punt, i la interessant solució de les cantoneres aixamfranades.

 Darrerament l'obertura que degué ser la principal ha estat tapiada i s'ha desplaçat l'accés al mur del presbiteri, la zona més ben conservada.

La part més conservada és la posterior, una planta quadrangular amb dues capelletes laterals i una pilastra adossada reforçant els angles. Al costat on hi ha l'arc d'ogiva hi ha fetes, en baix relleu, dues imatges sobre capitells. Els trets són més aviat romànics i un tant primitius.

De la façana d'entrada en queda la paret, gòtica, al damunt de la qual s'ha encastat una portalada neoclàssica mal reeixida. Els laterals deurien modificar-se en el mateix període.”


  • Per complementar i/o contrastar la informació anterior, ens complau extreure de la pàgina web de l'Ajuntament de Vilanova, el següent text (Setembre 2015):

“ Les ruïnes d'aquesta antiga església parroquial són al nucli antic de Vilanova de la Barca, poble situat al nord-est de Lleida, al marge esquerre del riu Segre.

L'any 1279 ja es té constància del "capellano de Villanova de Castelpages" en la relació de les dècimes papals. La parroquia de Vilanova de la Barca fou visitada el 1361 i s'incorporà el 1468 a la sagristia de la seu de Lleida, amb la qual cosa els sagristans passaren a ser-ne els patrons.

Aquesta església, que amb algunes modificacions dels segles XVI i XVIII havia arribat al segle XX en força bon estat, fou pràcticament enderrocada durant la Guerra Civil Espanyola.

 Els bombardeigs de l'any 1938 malmeteren molt l'església, que després de la guerra fou reconstruïda en un altre emplaçament. Només se'n salvà la capçalera i alguns trossos dels altres murs.

El temple original tenia una planta molt particular a causa de les modificacions que, per donar-li més cabuda, li foren practicades amb els anys. Era una església de planta rectangular, de 25 m de llarg per uns 16 m d'ample, amb uns murs gruixuts - de 2 m el del costat de migdia, que sembla l'original - i forts contraforts als angles de la capçalera i als murs laterals ( se'n veu un a tramuntana i dos a migdia, encara que aquest costat està molt enderrocat i és difícil precisar-ho). El material emprat en aquests murs és el carreu mitjà de pedra ben tallada i aparellada a trencajunt.

A partir dels elements arquitectònics que resten en peu es pot reconstruir la configuració primitiva de l'església: d'una sola nau amb la capçalera plana i poderosos murs amb contraforts laterals i dos d'angulars a la capçalera. L'interior era cobert amb volta de canó de perfil apuntat amb contraforts. L'església tenia alguna finestra lateral i també n'hi havia al frontispici i a la capçalera, totes d'arc de mig punt i de doble esqueixada. El frontispici devia ser ample i llis - potser flanquejat per contraforts, com a Gardeny - i coronat per un campanar de cadireta.

Del que resta en peu del temple i que pertany a l'edifici antic és especialment interessant la capçalera i el seu sistema de contraforts. És una capçalera plana, formada per un mur ample i despullat, amb la teulada de doble vessant, on resten vestigis d'una cornisa sense permòdols. Al mur sud de la capçalera s'obre una finestra de doble esqueixada i arc de mig punt.

La capçalera, abans d'anar coberta amb l'actual volta de creueria ( possiblement del segle XVI), tenia una volta de canó de pedra, potser apuntada. Els contraforts de la capçalera estan col·locats reforçant els dos angles; són prismàtics de secció quadrada amb coronaments piramidals que arriben a dos terços de l'altura dels murs laterals, a la base formen un sòcol ressaltat d'un metre d'alçada que continua tot al voltant de la capçalera i que potser resseguia també els murs laterals.

Aquest curiós sistema de contraforts resulta insòlit en l'arquitectura romànica del nostre país, però és habitual en les esglésies del migdia francès.

El tipus de contraforts de l'església de Vilanova de la Barca, que és el mateix que apareix en l'església de Gardeny, és freqüent en l'arquitectura dels ordres del Temple i de l'Hospital de les regions de la Saintonge i de l'Aunis, estudiada per Anne M. Legras (1983). Aquests detalls en una església del començament del segle XIII, feta sota l'influència del comanador de Gardeny-Corbins, posen en evidencia que tal vegada, en la construcció d'aquest edifici, hi van tenir un paper destacat grups de picapedrers occitans.”


Edificacions properes: Veure el mapa de Google d'aquesta mateixa pàgina.

Altres pàgines:

Autors: Ricard Ballo i Montserrat Tañá.

MAPA de situació: