Castell d’Alguaire – Alguaire / Segrià

No votes yet.
Please wait...

F O T O S


I T I N E R A R I 


Situació: Sobre una extensa planura, dalt d'un tossal que presideix la localitat d'Alguaire, població i municipi del mateix nom, a la comarca del Segrià, (Lleida).

Època: Documentat des del segle XI – (Patrimoni.Gencat).

Protecció: BCIN – (Patrimoni.Gencat).

Estat: Pràcticament desaparegut. Es fa molt difícil per nosaltres poder interpretar les minses restes que hem vist: Hem pogut reconèixer el mur de tàpia sobre filades de pedres, però no hem localitzat pas clarament restes d'una torre quadrada ni tampoc la cisterna que es cita més endavant, tot i que no ens hi hem escarrassat pas gaire en localitzar aquesta darrera resta.

Al costat d'on ara hi ha un vèrtex geodèsic, si que hi ha unes filades de pedres que podrien correspondre a una antiga torre (quadrada ?), avalant aquesta suposició, la privilegiada situació que gaudeixen, penjades al tall de l'abisme, amb immenses vistes sobre Alguaire i rodalies.

Altres noms: Castell - comanda d'Alguaire / Monestir de nostra senyora d'Alguaire i Sant Joan de Jerusalem - (Patrimoni.Gencat).

Accés – Visitat el 25/09/2015:

Es pot accedir tranquil·lament en vehicle de turisme fins dalt de tot de la planura i aparcar còmodament. No hi ha cap cartell indicador.

Dins d'Alguaire, en un punt situat a 41 44 03.5 00 34 58.1,  a tocar de l'escola Teresa Bergadà,  comença un vertiginós camí de pujada, que al mapa de Google identifiquem com a carrer Zona Dipòsits (?) i que en un recorregut aproximat d'uns 700 metres, ens situa al davant del nostre objectiu.

Localització: N 41 44 09.1 E 00 34 43.7 – Altitud: 381 m. - Aquestes coordenades corresponen a la situació més aproximada possible, per un costat, a la carretera asfaltada per on hem arribat fins aquí dalt, i per l'altre, a l'inici de les restes de construccions de tàpia, que devien delimitar originàriament aquestes construccions.

Altres: De la pàgina web Patrimoni.Gencat, ens complau extreure la següent informació (Setembre 2015):

“ Descripció

Les escasses restes del castell i convent d'Alguaire coronen un tossal situat a ponent de la població.

Del conjunt format per l'antic castell i monestir santjoanista resten escassos vestigis difícils de veure perquè al mateix indret hi ha un camp de conreu de cereals.

Es conserva part d'un mur de tanca, fet de tàpia sobre dues filades de pedra de gres, així com d'una torre quadrada (3 X 5 m) de característiques semblants, però massissa. Els carreus ben conservats han estat espoliats en alguns trams i ha quedat a la vista la maçoneria central del mur de basament.

També es conserven restes de l'absis de l'església. Aquesta església, que en part donava a l'hospital, tenia cinc capelles principals i la capella del comanador.

Al mig del recinte s'ha localitzat la boca de la cisterna, la qual sembla que està intacta sota l'actual camp de cereals. D'altra banda, el material ceràmic trobat és força abundant i proporciona una datació que va des del segle XIII fins al segle XVII.

Notícies històriques

Com el seu topònim indica, Alguaire devia constituir originàriament un assentament musulmà.

 El primer esment del castell és del 1083, any en què el rei Sanç Ramírez, en el seu avenç per terres de Montsó i la Llitera, atorgava a Ramon Berenguer de Siscar i a Pere Bernat de Monesma unes terres properes al castell d'Alguaire ("Alguadra").

De tota manera, no sembla que la conquesta del castell d'Alguaire es fes fins poc abans de la conquesta definitiva de Lleida, el 1149.

En una data propera a aquesta conquesta, el comte Ramon Berenguer IV de Barcelona va encarregar al comte d'Urgell la presa de diversos pobles i castells de la baixa ribera del Noguera Ribagorçana i de la zona del Segre, entre ells Alguaire.

Sembla probable que el castell d'Alguaire fou pres per Ermengol VI d'Urgell, donades les pretensions de senyoriu que fins al segle XIV tingueren els comtes d'Urgell sobre aquesta baronia, atorgada a l'orde de l'Hospital de Sant Joan de Jerusalem.

El castell d'Alguaire consta, segons document fet per Alfons I l'any 1174, com un domini reial, fins que el 1186 el rei Alfons I atorgà als hospitalers la senyoria del castell i el terme d'Alguaire.

En el plànol i gravat del conjunt que va fer Beaulieu l'any 1640 són visibles, entre les fortificacions d'estrella de l'època, l'existència d'una muralla amb porta central i cinc torres rectangulars a cada banda, que devien correspondre a la fortificació medieval, de la qual hi ha les restes indicades.”


  • Per complementar i/o contrastar la informació anterior, ens complau extreure de la pàgina web de l'Ajuntament d'Alguaire, el següent text (Setembre 2015):

“Restes del Castell: (comanda hospitalera i convent de monges hospitaleres o dames malteses).

 Inicialment s'entrava per un passadís cobert amb volta, entre murs i torres ben escairades.

 Des del vestíbul s’accedia a les cambres dels capellans i al claustre, de dos pisos, que comunicava amb la clausura i el priorat.

 L’església era de transició (romànic-gòtic) i donava en part a l’hospital, que acollia familiars i pelegrins que acudien a venerar la imatge de la Mare de Déu d’Alguaire.

 L’església tenia cinc capelles i la del Comendador.

A la planta noble, damunt el claustre, hi havia la sala capitular i les cambres reials, on sojornaren Jaume I, Joan I i Joan II.

 La seva època d'esplendor la trobem fins l'any 1640, convertint-se el monestir en fortalesa durant la revolta dels Segadors, quedant a la fi mig derruïda, i essent abandonat definitivament per les monges el 1699, any en què la comunitat es traslladà a Barcelona.

 La baronia de les monges sobre Alguaire i els llocs veïns es mantingué, però, fins a la fi de l’antic règim, a través de procuradors.”


Edificacions properes: Veure el mapa de Google d’aquesta mateixa pàgina.

Altres pàgines:

Autors: Ricard Ballo i Montserrat Tañá.

MAPA de situació:



Altres llocs – El Sagrat Cor


Continuant una mica més endavant,  per la mateixa carretera asfaltada per on hem arribar fins aquí, trobarem una imatge del Sagrat Cor, una construcció del segle XX, presidint un mirador sobre Alguaire i voltants (41 44 13.2 00 34 52.9), que ens ofereix extenses vistes.

Des d'aquest lloc hem observat que hi ha un camí, per fer a peu, que baixa fins el poble. Pels més esportistes, pot presentar un interessant repte, sobre tot, de pujada.

De la pàgina web de l’Ajuntament d’Alguaire, ens complau extreure la següent informació (Setembre 2015):

“ El Sagrat Cor: 


és una imatge situada a la part alta del cim de la serra que protegeix i serveix d’assentament al poble.

 Va ser construïda l’any 1966 amb l’aprovació i finançament popular.

 La idea va sorgir de mossèn Fontova, que va pensar en un Sagrat Cor per protegir el poble de mals.

 La imatge està feta de formigó i la peana neo-gòtica va sortir del pati del Seminari de Lleida.

El 1996 un llamp va partir la imatge. Actualment hom pot veure la imatge reconstruïda.

 El Sagrat Cor constitueix segurament el millor mirador de la plana regada del Segrià.”