Resultats de la cerca

A Bagà, municipi del Berguedà, es conserven les restes de l'antic recinte emmurallat medieval, documentat des del segle XIII, amb la torre de la Portella, vestigis de la torre del Portalet i diversos trams de muralla als carrers de la Muralla i del Portalet. Construït amb carreus sense desbastar units amb morter, aquest recinte fortificat flanquejava la vila situada sobre el riu Bastareny.

A Feners, caseria de Saldes, municipi del Berguedà, s'alça aquesta petita capella barroca del segle XVIII amb nau única, presbiteri quadrat i volta de canó. Destaca pel seu retaule neoclàssic i les pintures murals conservades al presbiteri. Protegida com a Bé Cultural d'Interès Local, actualment es troba en restauració.

Altres noms: Sant Joan Nou - (Generalitat de Catalunya).*

Església barroca del segle XVIII situada a Sant Joan d'Oló, entitat disseminada del municipi de Santa Maria d'Oló, al Bages. Edifici de nau única amb capelles laterals adossades, campanar de torre quadrada i retaules barrocs notables, construït entre 1627 i 1639. Protegida com a BCIL, es troba en bon estat però amb accés restringit.

A les afores de Sant Pere de Riudebitlles, a la comarca de l'Anoia, es troba aquest aqüeducte medieval de gran valor històric, amb origins documentats des del segle XIII, encara que la seva estructura actual combina elements medievals amb reformes dels segles XVII i XVIII. L'obra, de bon estat de conservació, destaca per la seva doble arcada de 21 metres d'alçada i la seva funció essencial portant aigua per regar les terres del municipi.

Altres noms: Sepulcre megalític.

Al terme municipal de Rubió (Anoia), es troba el Sepulcre Megalític de les Maioles, un dolmen de tipus "petita galeria catalana" de la Prehistòria, utilitzat durant els primers segles del segon mil·lenni aC. Destaca per ser un dels pocs megàlits catalans que es va mantenir intacte sense espoliar, amb restes de tretze individus i objectes personals i domèstics.

Altres noms: Sepulcre megalític.

Al terme municipal de Rubió (Anoia), es troba aquest sepulcre megalític de l'època prehistòrica, ben conservat i d'accés lliure. Destaca per la seva importància arqueològica i disposa de cartells informatius al lloc. L'edifici es localitza a 775 metres d'altitud, entre els punts quilomètrics 4 i 5 de la carretera BV-1031.

Al Pont de Vilomara i Rocafort, a la comarca del Bages, es troben les Tines del Bleda, del Tosques i d'en Ricardo, curioses construccions del segle XIX destinades a l'elaboració de vi. Aquestes estructures de planta circular combinen pedra i morter de calç a la base amb ceràmica a l'interior, coberta amb falsa cúpula i acompanyades de barraques de pedra seca.

A Santa Susanna, municipi del Maresme, es troba aquest búnquer de planta circular del segle XX, construït entre 1936 i 1937 per la defensa republicana contra bombardeigs aeris. Protegit com a Bé Cultural d'Interès Local, es conserva en bon estat al bell mig de la platja de les Dunes, amb accés restringit i sostre pla amb estretes obertures. El seu accés no és lliure i està envoltat per cordons delimitadors.

Altres noms: Tines dels Tres Salts - (Diputació de Barcelona).

A Talamanca, municipi del Bages, es troben set tines de forma semicircular dels segles XVIII-XIX, construccions de rebla i pedra amb cobertes de falsa volta destinades a l'emmagatzematge de vi. Aquestes estructures, alineades una al costat de l'altra i recobertes de rajoles de ceràmica, conserven les seves característiques originals amb entrades superiors per al raïm i obertures inferiors per extreure el vi.

Altres noms: Tines del Mas cal Candela - (Generalitat de Catalunya). *

A Callús, municipi del Bages, es troben les Tines del Mas cal Candela, un conjunt de set estructures circulars enrajolades dels segles XVIII-XIX que testimoniaven la importància del conreu vitícola a la regió. Construïdes amb pedra irregular i calç, amb alçades entre tres i quatre metres, es distribueixen agrupades al voltant del mas abandonat.

A Argençola, municipi de l'Anoia, es troba aquest dòlmen prehistòric de tipus petit quadrangular i tancat, corresponent al Bronze antic-mitjà (II mil·leni aC). Monument sepulcral múltiple format per lloses de pedra amb coberta gravada amb una creu, on es van enterrar fins a nou individus acompanyats de ceràmica i ornaments. Es conserva en bon estat i és de visita lliure.

A Igualada, capital de l'Anoia, aquest edifici del segle XX va ser construït entre 1931 i 1941 amb interrupció per la Guerra Civil. Destaca per la seva arquitectura eclèctica que barreja romànic, gòtic, àrab i modernisme, amb claustre central, torre a la façana principal i església de planta grega amb arcs parabòlics. Protegit com a BCIL, es troba en bon estat i actualment funciona com a residència d'ancians.

Església parroquial situada a la plaça d'Argentona, al Maresme, documentada des del segle XI però reconstruïda al segle XVI en estil gòtic tardà. Destaca per la seva planta de creu llatina, la façana de pedra de Montjuïc amb rosassa decorada, el campanar quadrat emmerletat i les nombroses gàrgoles. Protegida com a BCIL, es troba en bon estat, tot i que l'accés és restringit.

Altres noms: Antic Museu del càntir Joan Rectoret - (Patrimoni.Gencat). Ca l’Ametlla – (Wikipedia).

Casal de finals del segle XV situat a la plaça de l'església d'Argentona, al Maresme, amb estil popular. Presenta una porta dovellada de pedra d'ull de serp i finestres gòtiques conopials dels segles XV i XVI, distribuït en planta baixa i dos pisos. Protegit com a BCIL i en bon estat, actualment seu del Museu del Càntir amb més de mil quatre-cents exemplars.

Altres noms: El Cros, Palau Garí

Al nucli d'Argentona, municipi del Maresme, es troba aquest casal fortificat modernista del segle XIX, obra de Puig i Cadafalch construït el 1899. L'edifici destaca per la seva torre quadrangular amb torratxes circulars, la reixa de ferro que l'envolta, els acabaments de ferro forjat i l'ornamentació interior amb mobiliari dissenyat personalment per l'arquitecte. Protegit com a BCIN, es conserva en bon estat però amb accés restringit.

Altres noms: Antiga masia de Can Rafart - Wikipedia.

A Cabrils, municipi del Maresme, es troba aquesta edificació residencial del segle XIX que imita un castell medieval amb estil historicista, destacant per les seves torres amb merlets, matacans i finestres bilobulades. L'edifici està malmés i abandonat, tot i que és parcialment accessible de forma lliure. Malgrat la seva aparença medieval, es tracta d'una construcció moderna sense protecció oficial documentada.

La capella de Sant Nazari es troba a Oristà, municipi del Lluçanès, a 567 metres d'altitud. Es tracta d'una església romànica del segle XII de nau única amb absis semicircular, situada en un lloc de difícil accés anomenat La Garriga, dins l'antic terme del castell d'Oristà. Destaca pel seu campanar d'espadanya de dos ulls i per les restes conservades de la cel·la de l'ermità i d'un molí d'oli adjacent.

L'església de Sant Andreu d'Oristà, al Lluçanès, és una construcció neoclàssica del segle XVIII que conserva una antiga cripta romànica de tres naus amb columnes i voltes d'aresta. L'edifici, de bon estat però amb accés restringit, destaca pel seu campanar quadrat i per la descoberta de la cripta el 1969, restaurada amb suport de la Diputació de Barcelona. No té protecció oficial registrada.