Resultats de la cerca

A Tortosa, capital del Baix Ebre, es conserva una font gòtica del segle XIV adossada al palau Oliver de Boteller. Aquesta font, originàriament octogonal, destaca per la seva estructura de torre amb merlets i la decoració amb angelets que sostenen l'escut de la ciutat. Es troba en bon estat de conservació, malgrat que va ser desmuntada i reubicada l'any 1879 durant la remodelació de la plaça.

A Cabestany, nucli de Montoliu de Segarra a la Segarra, es troba aquesta església de planta rectangular i nau única del segle XVI d'estil popular. Destaca per la porta d'accés amb arc de mig punt adovellat i una creu de l'ordre de l'Hospital esculpida a la clau, així com pel campanar d'espadanya de dos ulls. L'edifici, en bon estat, presenta accés restringit i conserva reformes posteriors com la sagristia de 1637.

L'església de Sant Joan de Palamós es troba al nucli abandonat de Palamós, a Sant Guim de Freixenet, a la Segarra. Es tracta d'una capella d'una sola nau amb capçalera plana i campanar d'espadanya, originàriament construïda a mitjans del segle XI, tot i que l'edificació actual és del segle XVIII. L'edifici es troba en estat de ruïna total, sense protecció oficial, amb accés lliure però perillós.

A la Rabassa, entitat de Sant Guim de Freixenet a la Segarra, es troba aquesta església de nau única amb capelles laterals, originàriament construïda al segle X, tot i que l'actual estructura és del segle XVIII. Destaca pel seu campanar d'espadanya, la porta d'accés amb decoració renaixentista i elements medievals com el sepulcre esculpit i les piques beneitera i baptismal.

Sant Guim de la Rabassa, entitat de Sant Guim de Freixenet a la Segarra, és un edifici del segle XVI situat al nucli primitiu del poble. Presenta planta rectangular amb parament de carreus de pedra fins al primer pis i paredat al segon, destacant una finestra renaixentista motllurada a la façana de tramuntana. L'edifici, sense protecció oficial, es troba malmès amb poques restes visibles.

Altres noms: Antic convent jesuïta

Sant Guim de la Rabassa, entitat de Sant Guim de Freixenet a la Segarra, alberga un antic convent jesuïta documentat des del segle XI, amb edificació actual del XVII. El conjunt comprèn una casa residencial de grans dimensions amb església barroca consagrada a Sant Andreu i Sant Guillem, cavallerisses annexes i parament de pedra. Es troba en bon estat exterior, sense protecció oficial, amb accés restringit.

L'ermita de Sant Bernabé dels Molins es troba al Raval de Jesús, a Tortosa, al Baix Ebre. Es tracta d'un edifici religiós de planta rectangular amb estructura senzilla, teulada de dos vessants i una porta d'arc de mig punt a la façana principal, rematat amb campanar d'espadanya.

A Tortosa, capital del Baix Ebre, es troba aquesta capella de planta rectangular situada vora la carretera a Bítem i Benifallet. Segons la tradició, fou manada bastir pel rei Carles III, enderrocada el 1810 i reconstruïda el 1821 seguint l'estructura original, amb restauració el 1981-1982. Presenta un interior amb arc diafragmàtic, presbiteri amb altar neoclàssic i espadanya de maons, en bon estat però d'accés restringit.

Altres noms: Pont de Cavaloques

A Cabacés, municipi del Priorat, es troba aquest pont medieval d'un sol ull construït amb pedra i morter de calç sobre el barranc de Cavaloques. De data incerta i estil popular, destaca per la seva arcada apuntada que es recolza als costats rocosos, malgrat la manca de baranes i empedrat. L'edifici es conserva en bon estat, tot i que forma part d'un camí actualment abandonat.

Al Port de la Selva, municipi de l'Alt Empordà, es troba aquest pont medieval del segle XV d'obra popular, construït amb pissarra sense escairar. Es tracta d'un antic pont d'un sol arc rebaixat que formava part del camí vell entre la Selva de Mar i Cadaqués, actualment situat a l'encreuament amb la carretera GI-613.

A Port de la Selva, municipi de l'Alt Empordà, es troba aquest edifici preromànic del segle X, situat prop del Monestir de Sant Pere de Rodes. Es tracta d'una construcció aïllada de planta rectangular que funcionava com a refugi per als pelegrins, amb una porta d'accés d'arc de ferradura i murs parcialment conservats en opus spicatum. L'edifici està malmès, sense protecció oficial, i l'accés és restringit.

Sant Miquel del Corb és una antiga església romànica situada a Les Preses, a la Garrotxa, documentada des de l'any 957. L'edifici té origen possiblement preromànic però la fàbrica actual és romànica amb remodelacions del segle XVIII, destacant la nau coberta amb volta de canó i el campanar de torre. Es troba en bon estat i ha estat recentment restaurada, tot i que l'accés és restringit.

Altres noms: Esglesiona de Sant Martí del corb – Viquipèdia.

Sant Martí del Corb és una petita església situada a Les Preses, a la Garrotxa, que presenta una nau única amb absis semicircular i cloquier d'espadanya. Construïda amb pedra local i de presumible estil romànic, destaca per la seva porxada sostinguda per pilastres i les obertures amb reixes de ferro forjat als costats de la porta. Es troba en bon estat, tot i que l'accés és restringit i l'edifici està envoltat de vegetació.

Sant Miquel de Pineda és una església romànica situada a Sant Feliu de Pallerols, a la Garrotxa, datada del segle XII. Presenta una sola nau amb capelles afegides posteriorment, absis sobrealçat i campanar de torre. L'edifici es troba en bon estat després de la restauració de 1812, però l'accés és restringit.

A Sant Feliu de Pallerols, municipi de la Garrotxa, es troba aquesta capella popular del segle XVI situada a l'entrada de la vila. Destaca per la seva nau amb capelles laterals, arcs d'aresta, absis amb volta poligonal i un campanar de planta quadrada i octogonal rematat amb creu de ferro. L'edifici es conserva en bon estat, tot i que l'accés no és lliure.

A Sant Feliu de Pallerols, municipi de la Garrotxa (Girona), es troba aquesta església parroquial de grans dimensions edificada de nou al segle XVII. Destaquen el seu campanar, construït entre 1604 i anys successius, i la nau principal amb vuit grans arcades laterals, una capella cupulada i un cor. L'edifici presenta bon estat exterior, no té protecció oficial i l'accés és restringit.

Sant Salvador de Puig-alder és una ermita romànica del segle XII situada a Les Planes d'Hostoles, a la Garrotxa, documentada des de 1184. Edificada dalt d'un turó amb nau única, absis semicircular i campanar d'espadanya, conserva voltes d'aresta enguixades i el cor, tot i que es troba malmesa. Restaurada el 1984, té accés lliure però la capella es manté tancada.

L'església de Sant Cristòfol de les Planes d'Hostoles, a la Garrotxa, és un temple de planta basilical de tres naus construït al segle XV en estil popular després de la destrucció de l'edifici medieval pels terratrèmols de 1427-1428. Destaca pel seu porxo amb arcades de mig punt a la façana principal i pels tres absis semicirculars, decorats amb motllures i entaulament. Es troba en molt bon estat de conservació.