Resultats de la cerca

A Vallmanya, nucli de Pinós (Solsonès), es troba l'església parroquial de Sant Pere, esmentada al segle X però reconstruïda als segles XVII-XVIII sobre la base d'una torre medieval. L'edifici de grans proporcions presenta una sola nau amb capelles laterals, campanar quadrat elevat i porta decorada amb frontó triangular. Es conserva en bon estat, tot i que l'accés és restringit.

Altres noms: de Can Prat

A Vallmanya, nucli dispersa del municipi de Pinós (Solsonès), es troba l'església romànica de Sant Miquel, del segle XI. Es tracta d'una capella d'una sola nau amb absis semicircular, coberta amb volta de canó, que destaca pel seu fris decoratiu d'arcs cecs i les seves finestres de doble esqueixada. L'edifici es conserva en bon estat, tot i que té accés restringit.

L'església de Sant Andreu d'Oristà, al Lluçanès, és una construcció neoclàssica del segle XVIII que conserva una antiga cripta romànica de tres naus amb columnes i voltes d'aresta. L'edifici, de bon estat però amb accés restringit, destaca pel seu campanar quadrat i per la descoberta de la cripta el 1969, restaurada amb suport de la Diputació de Barcelona. No té protecció oficial registrada.

L'església de Sant Salvador de Serradellops, situada a Oristà (Lluçanès), és un petit edifici romànic del segle XI originàriament d'una sola nau amb absis semicircular, posteriorment modificat amb l'allargament de la nau i la construcció d'un campanar d'espadanya. Documentada des del 1065, conserva un notable parament de carreuons irregulars i una pica d'aigua beneita treballada en pedra d'arenassa, actualment deteriorada.

L'església de la Móra Comtal es troba a Odèn, al Solsonès, i és un temple romànic del segle XII de nau rectangular amb absis. Presenta elements arquitectònics destacats com arcs adovellats, cornisa de pedres trapezoïdals i finestres de mig punt, tot i que l'interior es conserva en mal estat. L'edifici, sense protecció oficial, és accessible lliurement i conserva encara bona part de la seva estructura exterior.

A El Sàlzer, entitat de població d'Odèn (Solsonès), es troba aquesta església romànica del segle XII, edifici rural de nau rectangular amb absis i campanar d'espadanya. Presenta bon estat exterior amb parets i teulada íntegres, però l'accés és restringit. No disposa de protecció oficial i conserva un cementiri abandonat al costat.

L'església parroquial de Sant Martí es troba a Cambrils, nucli d'Odèn, al Solsonès. Es tracta d'un edifici romànic del segle XI, refet al segle XVII, que conserva l'estructura original de la nau rectangular i l'absis semicircular amb volta de quart d'esfera. L'edifici es troba en bon estat, tot i que l'accés és restringit, i va ser restaurat entre 2000 i 2002.

Altres noms: Ermita de Sant Quintí de Cambrils

L'ermita de Sant Quintí es troba a Odèn, municipi del Solsonès, a 949 metres d'altitud. Es tracta d'una construcció romànica del segle XII amb una nau rectangular coberta amb volta apuntada i absis semicircular, caracteritzada pel parament de carreus ben tallats en filades regulars. L'edifici es conserva en bon estat, tot i que l'accés és restringit i no disposa de protecció oficial.

L'església de Santa Cecília d'Odèn, al Solsonès, és un edifici romànic del segle XII ubicat al nucli d'Odèn, a 1.289 metres d'altitud. Conserva restes de l'antiga construcció d'una sola nau amb volta apuntada, aprofitada parcialment en la nova edificació, i destaca per una porta tapiada amb arc de mig punt. Es troba en bon estat, tot i que l'accés és restringit i no disposa de protecció oficial.

Sant Miquel del Soler de Dalt es troba a Odèn, al Solsonès, i és una església romànica del segle XII amb nau rectangular, absis semicircular i decoracions notables com una dovella amb figura humana en relleu. L'edifici, construït amb grans carreus ben tallats, conserva bona estructura malgrat l'afegit poc afortunat de l'espadanya moderna. L'accés és restringit i es troba en bon estat de conservació.

L'església de Canalda, al municipi d'Odèn al Solsonès, és un edifici romànic dels segles IX a XII que conserva una capçalera amb dos absis del segle IX i una nau posterior. Destaca per la seva porta d'entrada amb arc de mig punt adovellat i una creu esculpida al frontis, així com per ser esmentada en l'Acta de Consagració de la Catedral d'Urgell del 839.

A Clarà, entitat de població de Castellar de la Ribera (Solsonès), es troba aquesta casa forta del segle XVI, antiga residència del priorat del Colls de Sant Llorenç de Morunys. L'edifici de planta quadrada destaca pels contraforts, l'escaldador a la façana principal i les obertures del pis superior destinades a canons, amb interior ben conservat que inclou escala senyorial, voltes de canó i passadís secret.

L'església de Sant Andreu de Clarà es troba al nucli de Clarà, municipi de Castellar de la Ribera, al Solsonès. Es tracta d'una església romànica del segle XII, originàriament d'una sola nau amb absis semicircular, que va sofrir reformes el 1756. Destaca per la finestra de doble esqueixada amb llinda monolítica al mur de migjorn i pel retaule de 1162. L'edifici es conserva en bon estat, tot i que l'accés és restringit.

A Castellar de la Ribera, al Solsonès, es troba aquesta capella barroca del segle XVIII amb planta rectangular i campanar d'espadanya. L'edifici destaca pel seu ull de bou monolític al frontis i per estar dividit internament en dues plantes, la superior habitable i la inferior condicionada per a assajos musicals. Es conserva en bon estat, tot i que l'accés és restringit.

A Les Borges del Camp, al Baix Camp, es troba aquesta torre de defensa del segle XVI d'obra popular, construïda amb còdols de riu i pedra vermellosa. Erigida durant l'època dels atacs pirates berberiscs, destaca per la seva planta gairebé quadrada i l'ús de carreus de pedra calcària blanca i sorrenca vermella als angles.

Altres noms: Santa Magdalena d'Ocata - Capella de Santa Eulàlia

A Castellar de la Ribera, al Solsonès, es troben les ruïnes de la capella romànica de Santa Magdalena de Vilaprinyó, datada del segle XII. L'església d'una sola nau amb absis semicircular presenta volta apuntada i decoració de puntes de diamant a l'absis, tot i que està parcialment enderrocada i mig enrunada per la vegetació. Malgrat la seva importància històrica, no disposa de protecció oficial i el seu estat de conservació és precari.

Església situada a Castellar de la Ribera, al Solsonès, integrada dins del mas les Tàpies. Es tracta d'una construcció romànica del segle XI amb una nau rectangular rematada per un absis semicircular adornat amb arcuacions entre lesenes. Actualment només en resten poques restes, molt deteriorades i sense protecció oficial, ja que l'edifici ha estat reutilitzat per a usos agrícoles.

Altres noms: Sepulcre megalític - (Patrimoni.Gencat / Arqueologia).

A Ceuró, nucli de Castellar de la Ribera (Solsonès), es troben tres sepulcres megalítics del Neolític construïts amb lloses de pedra en talús boscosos. Aquests megàlits, sense protecció oficial, conserven estructures incompletes amb restes òssies i material arqueològic documentat en excavacions de 1993. Són accessibles a peu des del cementiri de Sant Julià de Ceuró, en bon estat relatiu malgrat l'antiguitat.