Torre dels moros – Les Borges del Camp / Baix Camp

No votes yet.
Please wait...

F O T O S


I T I N E R A R I 


Situació: En terreny de les Borges del Camp, població i municipi del mateix nom, a la comarca del Baix Camp (Tarragona).

Època: Segle XVI – Obra popular - (Patrimoni.Gencat).

Protecció: No hi consta - (Patrimoni.Gencat).

Estat: Malmesa. Lliurament accessible.  Destaca la notable utilització de còdols de riu en la seva construcció, a més del color vermellós de les pedres.

Altres noms:

Accés – Visitada el 06/05/2017:

El punt d’inici d'avui ha estat el següent: Circulant per la carretera N-420 (Riudecols / Reus) en un lloc (0) situat a 41 09 51.0 01 01 26.3 hem abandonat aquesta via, entrant a la carretera TV-3101 en sentit sud, en direcció a Riudoms (No hi arribarem), fins un punt (1) situat a 41 09 38.0 01 01 35.8 on abandonem aquesta carretera, entrant a un camí de terra, transitable, per on hem continuat.

En un moment donat, hem arribat a un punt (2) - 41 09 27.7 01 01 29.6 on hi ha una porta d’entrada a unes terres de conreu, situades dins d’una extensa finca tancada, on hem tingut el plaer de poder parlar una estoneta amb el sr. Josep Maria, propietari d’aquesta finca i que ens ha indicat la part final del recorregut.

Des d’aquesta pàgina tenim el gust de saludar-lo de nou ben cordialment, agraint-li la grata conversa i altres informacions que ens va facilitar, (Per exemple, com anar a la Torre del mas de Don Felip), tot i que tenia feina a dirigir l'equip de persones que preparaven verdures per dur a vendre ...

Seguint les seves instruccions vàrem continuar una mica més endavant, fins a (3) 41 09 25.4 01 01 28.9, on vàrem tombar a la dreta i tot seguit vàrem tornar a tombar també a la dreta, (4) 41 09 25.3 01 01 23.6 deixant sempre, a aquest costat, resseguint-lo,  el tancat, fins arribar a tocar de la torre que buscàvem.

(5) - Localització: N 41 09 30.4 E 01 01 22.9 – Altitud: 200 m.

Tema aparcament – Pensem que seria ideal mirar d’aparcar al voral de la carretera, abans d’entrar al camí de terra.


M A P A - Punts (0) al (4). La darrera part del recorregut Google Maps no ho reconeix com a transitable, com així és. S'ha de fer a peu, trepitjant el voral del camp.


Altres: De la pàgina web Patrimoni.Gencat, ens complau extreure la següent informació - (Maig 2017):

“ Descripció

Torre de planta gairebé quadrada, d'obra de paredat, de filada. S'ha conservat fins a 5 m d'altura. No té coberta.

 L'interior està ensorrat i ple de runa i pedra. Té alguns forats produïts per l'ensorrament del mur a la part inferior dels costats que donen al NW, SW i SE.

Sembla que la porta d'entrada baixa es trobava al SE, vora l'angle amb el costat est, doncs per l'interior sembla apreciar-se una mena d'arc de pedres grosses formant una falsa volta.

 L'angle del costat de la porta està reforçat amb carreus de pedra calcària blanca i de pedra sorrenca vermella. Ha tingut diferents restauracions, especialment una que ha reduït el gruix del mur, que arriba a ser de 1,10 m a la part alta.

A la cara NE hi ha senyals d'haver-s'hi bastit un mas de teulada a dues vessants, que hauria aprofitat l'estructura de la torre.

 A tocar d'aquesta cara, la més ben conservada hi passa un rec d'aigua procedent d'una mina que capta les aigües de la riera, situada més amunt.

Notícies històriques

Torre de defensa del segle XVI, de l'època dels desembarcaments dels pirates berberiscs, d'ací el nom de bona part d'aquestes torres "dels moros".

 La partida pren el nom d'aquesta torre, en estat ruïnós i en perill de desaparició, i d'una altra que sembla que hi havia tocant al mas del Molló, que va desmuntar-se per adobar el mas.

 La proximitat a la riera d'Alforja, que té l'aiguabarreig a Cambrils, s'explica per la necessitat de protegir el camí natural des de la costa a l'interior de la comarca.”


Edificacions properes: Veure el mapa de Google d’aquesta mateixa pàgina.

Vora aquesta edificació, es pot veure el Mas de les Torres:

"És un dels masos més identificables del terme per motiu de la seva singular construcció. Documentat des del 1862."

(Patrimoni.Gencat)

 


Altres pàgines:


Autors: Ricard Ballo i Montserrat Tañá.

MAPA de situació: