Resultats de la cerca

Altres noms: Torre dels moros

A Talteüll, entitat de població de Massoteres a la Segarra, es conserven les restes malmeses d'un castell del segle XI, originàriament construït pels comtes i bisbes d'Urgell. Del complex fortificat només subsisteix una torre circular de dotze metres de diàmetre i quatre d'alçada, envoltada de cases, juntament amb alguns llenços de muralla. L'edifici està protegit com a Bé Cultural d'Interès Nacional.

A les afores de Sanaüja, a la Segarra, es troben les restes d'aquest castell altmedieval del segle X, documentat des del 1001. Edifici defensiu amb torre cilíndrica i espai emmurallat, posteriorment ampliat amb capella romànica i dependències fins als segles XVI-XVII, destacant el campanar d'espadanya barroc de cinc ulls. Protegit com a Bé Cultural d'Interès Nacional, es troba malmès però amb accés lliure.

A Montornès de Segarra, municipi de la Segarra, es troben les restes del primitiu castell del segle XI, situat dalt del turó del poble. Aquesta fortalesa, protegida com a BCIN, formava part de la xarxa de castells del comtat d'Osona i va passar per diverses mans senyorials des del 1079. Actualment està pràcticament desaparegut, conservant només un mur trencat amb carreus afilerats que evidencia la seva funció defensiva.

Castell del segle XIII situat a la part alta de Montoliu de Segarra, a la comarca de la Segarra. L'edifici de planta quadrada presenta restes d'arcs apuntats gòtics i està protegit com a BCIN, tot i que es troba en estat de ruïna molt malmès. Va ser domini del monestir de Santes Creus fins al segle XIX.

Montfalcó Murallat, a Les Oluges de la Segarra, és una excepcional vila closa medieval del segle XI protegida com a BCIN en bon estat. Conserva la muralla perimetral amb carreus rectangulars, portal doble d'arcs adovellats, plaça central porxada i carrerons laberíntics amb l'antic forn comunal. L'església romànica de Sant Pere, del segle XII, s'integra al conjunt fortificat amb accés lliure.

A Malgrat, entitat de població de Cervera a la Segarra, es troba aquesta fortalesa documentada el 1078, transformada posteriorment en casal renaixentista i pagesia. De l'edifici medieval es conserven les presons i els forrellats, protegit com a BCIN i en bon estat, tot i que molt reformat. De propietat privada amb accés restringit, es pot contemplar també l'adjacent església romànica de Santa Maria de Malgrat.

Al Llor, municipi de Torrefeta i Florejacs, a la Segarra, es troben les restes d'un castell del segle XI, protegit com a BCIN, actualment en estat de ruïna. Fotografies del segle XX testimonien l'existència d'una notable edificació amb torre circular i elements del XVI, però actualment només en resten vestigis insignificants al costat d'un dipòsit d'aigua modern.

A Lloberola, entitat de població de Biosca al Solsonès, es conserven les restes d'aquesta fortalesa del segle X, una de les més antigues de la comarca. L'element més destacat és una torre de planta trapezial construïda en diverses fases amb tàpia i posteriorment folrada de pedra i calç, acompanyada de trams de muralla. Protegida com a BCIN, es troba en estat malmès però amb accés lliure.

A l'Ametlla de Segarra, municipi de Montoliu de Segarra, comarca de la Segarra, es conserva la torre d'un castell del segle XI d'origen comtal, actualment malmesa però restaurada el 2011. L'edifici, de planta rodona amb dos pisos conservats, presenta una porta d'accés amb arc de mig punt i està construït amb carreus rectangulars en filades de morter de calç.

A la Morana, municipi de Torrefeta i Florejacs (Segarra), es troba aquest castell palau del segle XIV, documentat des de 1307. Edifici de pedra amb diferents fases constructives, conserva només els murs cortina amb una portada principal d'arc de mig punt dovellada amb escut heràldic. Protegit com a BCIN, presenta accés restringit i ha estat restaurat recentment, tot i que l'interior es manté pràcticament derruït.

A les afores de Sant Ramon, municipi de la Segarra, es troben les restes d'un castell del segle X, actualment en ruïnes, que destaca per la seva torre de planta octogonal, única a la comarca juntament amb la de Concabella. Protegit com a BCIN, conserva la nova residència que els marquesos van edificar als segles XVI-XVIII al mateix emplaçament, amb accés restringit.

A La Guàrdia Lada, entitat de Montoliu de Segarra (Segarra), es troba aquesta fortalesa del segle XI de planta pentagonal, construïda amb carreus regulars de pedra i dotada de dues portes d'accés. Documentada des del 1059, va pertànyer als comtes de Barcelona i posteriorment a l'orde de l'Hospital fins al segle XIX. Actualment es troba malmesa però és accessible lliurement.

A La Curullada, entitat de població de Granyanella (Segarra), es troba aquest castell d'origen medieval del segle XI, documentat des de 1145, que presideix el poble des d'un turó. De planta rectangular amb torre de tres plantes coronada per merlets, presenta una porta principal amb arc de mig punt adovellat i finestres treballades, amb murs de paredat de pedra reforçats per carreus als angles.

A Granyena de Segarra, municipi de la Segarra, es troben les ruïnes del castell del segle XI, primer establiment dels Templers a Catalunya, protegit com a BCIN. L'edifici, en estat molt malmès i d'accés restringit, conserva restes de muralles medievals amb l'Arc del Pou i estructures amb decoració motlluda. Comparteix l'emplaçament amb un cementiri del segle XIX, trinxeres de la guerra civil i el dipòsit d'aigua del poble.

Altres noms: Castell de Guspí

A Gospí, nucli de Sant Ramon a la Segarra, es troba aquest castell del segle XI protegit com a BCIN. L'edificació actual és una casa senyorial amb una imponent torre circular de quatre pisos adossada, construïda amb paredat de pedra del país. Documentat des del 1005 amb el nom d'Albispino, conserva espitlleres estratègiques i presenta modificacions posteriors que testimonien la seva evolució al llarg dels segles.

A Fonolleres, nucli de Granyanella a la Segarra, es troba aquest castell medieval del segle XI, documentat el 1113. L'edifici presenta planta baixa amb pati interior, diverses plantes amb obertures i elements defensius com espitlleres i matacà, així com una torre de l'homenatge quadrangular amb finestra renaixentista. Protegit com a BCIN i en bon estat de conservació, té accés restringit per ser de propietat privada.

Altres noms: El molí de vent

A les afores de Granyena de Segarra, a la Segarra, es conserven les restes d'una torre de guaita circular del segle XI, construïda amb pedra i morter de calç com a element de defensa durant la reconquesta. L'estructura, molt malmesa, només conserva la part baixa del seu cos cilíndric edificat sobre la roca mare. Està protegida com a BCIN i és accessible lliurement.

A Guissona, municipi de la Segarra, es troben les restes del castell de Rubiol, una fortificació del segle XI documentada des de l'any 1040. L'edifici, format per una petita torre rectangular de pedra escairada, es troba molt malmès i pràcticament desaparegut. Està protegit com a Bé Cultural d'Interès Nacional i és d'accés lliure.