Resultats de la cerca

L'ermita de Sant Salvador d'Irgo es troba a les afores d'Irgo, municipi del Pont de Suert, a l'Alta Ribagorça. Es tracta d'una petita capella de planta rectangular d'obra popular dels segles XVII-XVIII, amb retaule barroc de 1708, que marca els límits del paisatge agrícola i ramader de la zona. Protegida com a BCIN, actualment està en restauració.

Erillcastell és un poble deshabitat situat al terme municipal del Pont de Suert, a l'Alta Ribagorça, que conserva les ruïnes d'un gran casal hereu del castell medieval del segle XI, protegit com a BCIN. El conjunt, en estat de ruïna, presideix un turó amb les restes de cases antigues i l'església de Santa Maria, accessible lliurement però en deteriorament avançat, envoltat d'un paisatge muntanyós d'extenses vistes.

A Castilló de Tor, municipi del Pont de Suert (Alta Ribagorça), es troben les restes d'un castell d'origen medieval del segle X, protegit com a BCIN. L'edificació original es va desenvolupar sobre un rocam natural i conserva vestigis de muralles semicirculars i estances de planta rectangular amb característiques del període baix medieval.

Altres noms: Ermita de Sant Quirs

Sant Quirc de Durro és una petita capella romànica del segle XII situada a Durro, municipi de la Vall de Boí a l'Alta Ribagorça, a 1495 metres d'altitud. L'edifici de nau única amb absis semicircular va sofrir reformes dels segles XVII i XVIII que li confereixen un interior de caràcter barroc contrastant amb l'embolcall romànic.

L'església de la Nativitat de la Mare de Déu es troba a Durro, municipi de la Vall de Boí (Alta Ribagorça). Es tracta d'un temple romànic del segle XII, originàriament d'una nau amb absis semicircular, que ha patit nombroses alteracions posteriors, especialment en època gòtica i barroca. Destaca pel seu campanar de torre de cinc pisos amb decoració de dents de serra i arcs cecs, així com pel portal amb crismó i pels elements medievals conservats.

L'església de l'Assumpció es troba a Cóll, municipi de la Vall de Boí (Alta Ribagorça), i és un temple romànic del segle XII de nau única amb absis semicircular i decoració llombarda. Destaca pel seu crismó esculpit a la portada occidental, considerat el més bell de la zona, i pels seus capitells historiats amb temes vegetals i figures humanes.

Altres noms: Església de Sant Joan de Cornudella.

Sant Joan de Cornudella és una petita església romànica del segle XI situada a les afores de Castellar de n'Hug, al Berguedà, a 1475 metres d'altitud. L'edifici destaca per la seva nau de volta reforçada amb arcs torals i el seu campanar en forma d'espadanya, amb parets que evidencien dues èpoques constructives diferents.

Altres noms: Església del castell de Montgrony.

L'església de Sant Pere de Montgrony es troba al municipi de Gombrèn, al Ripollès, a 1.408 metres d'altitud. Es tracta d'un edifici romànic del segle XI, reconstruït cap al 1130, amb una nau, absis i dues absidioles en disposició de trèvol, decorat amb arcuacions i bandes llombardes. L'accés és restringit i es troba en bon estat de conservació.

Altres noms: Església de Santa Magdalena de Parella

A Sant Joan de les Abadesses, al Ripollès, es troba aquesta senzilla ermita romànica del segle XII dedicada a Santa Magdalena de Parella. L'edifici presenta una única nau rectangular amb volta apuntada, porta d'entrada amb arc de dovelles i ha sofert modificacions posteriors com l'afegit de sagristia i campanar. Es conserva en bon estat.

L'església de Sant Cristòfol de Ventolà es troba al llogaret de Ventolà, municipi de Ribes de Fresser, al Ripollès. Es tracta d'una petita església romànica del segle XI que conserva la nau amb volta de canó i un absis llis, tot i que ha sofert modificacions al llarg dels segles. L'edifici es troba en bon estat després d'una restauració recent, però l'accés no és lliure.

Sant Cristòfol de Toses, al poble de Toses del municipi de Toses a la comarca del Ripollès, és una petita església romànica del segle XI situada als afores del nucli, amb planta de nau única i absis semicircular flanquejat per dues capelles. Destaca pel seu campanar de torre amb decoració d'arcuacions llombardes, la volta de canó apuntada i elements arquitectònics originals, tot i que les pintures murals van ser traslladades al MNAC el 1952.

A Ogassa, al Ripollès (Girona), es troba aquesta església romànica del segle XI en bon estat de conservació, situada a 1338 metres d'altitud. L'edifici no és accessible lliurement, però disposa d'aparcament proper. Malgrat que la seva protecció és desconeguda, representa un exemple notable del patrimoni religiós medieval de la comarca.

Altres noms: Col·legiata de Sant Pere de Ponts i/o Canònica de Sant Pere.

A les afores de Ponts, a la comarca de la Noguera, es troba la Col·legiata de Sant Pere, un edifici romànic del segle XII restaurat i visitable. Destaca pel seu cimbori octogonal amb decoració llombarda, la volta de canó i els tres absis trebolats. Declarat monument nacional el 1931, es conserva en bon estat gràcies a la restauració realitzada per l'Associació d'Amics de Sant Pere de Ponts.

Al poble de Gualter, municipi de la Baronia de Rialb (Noguera), es troba el Monestir de Santa Maria de Gualter, una església basilical romànica del segle XII que destaca per la seva estructura de tres naus amb absis major i cimbori octagonal. Greument danyat durant la Guerra Civil per l'explosió d'un polvorí, ha estat restaurat parcialment en els últims anys, conservant la galeria sud del claustre romànic original amb arcs de mig punt.

A Àger, a la Noguera, es conserven les restes d'una fortalesa del segle XI amb una torre circular restaurada d'uns 9,5 metres d'alçada, que presenta porta d'arc de mig punt i espitlleres per a la guaita. Envoltant la torre subsisteixen vestigis d'una construcció en forma d'anell que formava part del vilatge medieval. L'accés és lliure i l'edifici es troba en bon estat de conservació.

Altres noms: Força d’Estany - (Patrimoni.Gencat). També anomenada Torre de Dàlila. (Ajuntament de Ponts).

La Torre del Cargol o Torre de Dàdila es troba al nucli de la Força, municipi de Ponts, comarca de la Noguera. Es tracta d'una torre de guaita medieval d'origen probable musulmà (segle IX-X), amb nucli interior de tàpia de planta quadrada revestit posteriorment amb carreus de pedra romànica (segle XI).

Altres noms: També coneguda com a casa forta de Rocaspana.

A Vilanova de Meià, a la Noguera, es conserven les restes d'aquesta torre medieval del segle XIII, també coneguda com a casa forta de Rocaspana. L'edificació, construïda sobre la roca viva a 953 metres d'altitud, destaca pel seu important nombre d'espitlleres i per mantenir les parets en peus malgrat estar malmesa i sense sostre. Té accés lliure i es pot visitar seguint itineraris de muntanya des dels nuclis propers.

Altres noms: Torre de les tinyoses.

La Torre de les Conclues, situada a Corçà, municipi d'Àger a la Noguera, és una fortalesa del segle XIII que funcionava com a lloc de vigilància dels estrets de la Noguera Ribagorçana. L'edificació, també coneguda com a Torre de les Tinyoses, es troba en estat malmès i actualment és accessible als visitants. Modernament va servir per tancar ramats malalts.