Ermita de Sant Quirc de Durro – La Vall de Boí / Alta Ribagorça

No votes yet.
Please wait...

F O T O S


I T I N E R A R I 


Situació: Allunyada de Durro, entitat de població del municipi de la Vall de Boí (Alta Ribagorça) – Lleida.

Època: Segle XI – Romànic (Patrimoni.Gencat)

Protecció: Patrimoni de la Humanitat - BCIN.

Estat: Bon estat. No és accessible lliurament. Còmode aparcament. Les vistes als voltants son esplèndides panoràmiques.

Altres noms: Ermita de Sant Quirs.

Accés - Visitada el 20/09/2012:

Arribats a la població de Durro, continuem circulant en sentit ascendent, travessant el poble. Deixem a l’esquerra l’inici del carrer Major, en un racó d’una placeta ( 42 29 53 00 49 16) a tocar de l’església de la Nativitat.

Seguim recorrent els estrets carrers del llogaret, ara pel carrer de Sant Quirc. Deixem enrere, a l’esquerra,  les darreres cases del poble, travessem un petit pont per sobre d’una riera (42 29 51 00 49 20) i a la sortida continuem per la dreta.

Poc més endavant trobem una desviació a la dreta (42 29 47 00 49 17) amb una indicació: Camí vell de Sant Quirc. Obviarem aquest camí i continuarem carretera asfaltada amunt.

Aproximadament al cap d’uns 1600 m des del pont de la riera, arribarem a tocar de l’ermita.

Localització: N 42 29 42 E 00 48 42 – Altitud: 1495 m.

Altres:

  • De la pàgina web Pat.mapa, ens complau extreure la següent informació (Setembre 2012):

“ Descripció

La capella de Sant Quirc, situada a uns 1500 m. d'altitud, és un petit temple de nau única amb capçada d'absis semicircular i coberta amb volta de canó sobremuntada per unes golfes i teulada a dues vessants.

L'edifici és el resultat de dues fases constructives. A la primera pertanyen el cos de la nau el cos de la nau i l'absis i a la segona les golfes i el teulat. No es pot establir una cronologia exacta de l'edifici però l'obra romànica es podria datar al s. XII i la segona fase seria dels segles XVII i inici del s. XVIII. Aquestes dues etapes es veuen clarament en l'aparell constructiu, el d'època romànica es de carreus ben treballats i disposats en filades regulars mentre que l'ampliació és feta amb pedres poc treballades i disposades irregularment. De la mateixa època de l'ampliació és l'espadanya d'aparell irregular, afectat de greus problemes d'estabilitat els arcs es troben aparedats.

 L'entrada a la capella és un petit portal amb un arc de punt rodó adovellat que està situat a la façana sud. L'interior de la capella presenta un ambient de clara filiació barroca que genera una forta però suggerent contradicció amb l'embolcall on els referents romànics són dominants. La coberta és de volta de canó seguida i les parets estan recobertes d'arrebossat emblanquinat. Als peus de la nau hi ha un cor entressolat amb estructura i barana de fusta. Tots aquests elements interiors sembla que són producte de les reformes que daten dels s. XVII i XVIII. La unió del presbiteri amb la nau es realitza per dos arcs en degradació que s'obren a l'absis semicircular. Damunt de la boca de l’absis la paret testera s'aixeca lleugerament i en ella s'obre un petit òcul. A part de la claror natural que penetra de fora, l'esglesiola disposa d'un sistema complementari d'enllumenat que es composa de dos pisos de braços amb uns plats als extrems on s'hi encasten les candeles, i es poden fer pujar i baixar mitjançant unes corrioles. Aquest sistema d'il·luminació el trobem altres temples de la Vall. A la capçalera hi ha un retaule barroc on hi ha pintats sant Pau amb l'espasa, a la banda de l'evangeli, i sant Pere amb les claus, a la banda de l'epístola. Al centre sobre una peana hi ha la imatge gòtica d'alabastre policromat de santa Julita amb el petit sant Quirze a coll. L'enllosat de la nau el formen grans pedres de dimensions variables i no massa regulars.

Cal fer especial menció al frontal d'altar romànic que procedent d'aquesta esglesiola es conserva al Museu d'Art de Catalunya (Barcelona). Obra datada als inicis del s. XII que representa diversos episodis del martiri dels sants titulars de la capella.

 El 1997 es procedí a una restauració integral de la volumetria de la nau, en clau romànica, en funció de les recerques arqueològiques. Béns mobles integrants de la declaració de BCIN: - Retaule de fusta tallada i policromada, realitzat el 1708; Imatgede Santa Julita i Sant Quirze, de pedra policromada; - Salomó de fusta tornejada i policromada.

Notícies històriques

Les petites esglesioles alçades als estadis superiors de la Vall de Boí, força nombroses, no es troben referenciades en les escriptures antigues. En aquest sentit res es pot aportar sobre la seva implantació, promotors o vinculació amb l'estructura eclesial.

 En termes generals no sembla que la seva cronologia pugui ser gaire anterior al s. XII, i sense excavacions arqueològiques no es possible aventurar hipòtesis sobre la preexistència d'establiments culturals anteriors, cristians o pagans.

Les capelles es troben tant a la solana com a l'obaga de la Vall, aïllades, mancades d'associació directe amb assentaments actuals o desapareguts. La cota on s'estableixen voreja els 1400-1500 m, i es situen sobre els nuclis poblats del fons de la Vall, amb els quals mantenen una certa relació cultural, cas de les esglesioles de Sant Cristòfol d'Erill-la-Vall, actualment desapareguda, Sant Quirc de Taüll o el mateix Sant Quirc de Durro.

Per la seva ubicació, el caràcter de la implantació, no vinculada ni generadora de cap assentament proper, i sense titularitat parroquial, cal entendre aquests petits santuaris com a fites en el territori. El seu emplaçament, lluny de ser aleatori, remarca la sona intersticial entre les terres de conreu i les altes pastures, és a dir els límits de l'espai social treballat per les poblacions de la zona. Sant Quirc de Durro, com les altres capelles d'aquesta mena, és el santuari que marca els termes del paisatge agrícola i ramader.

 Estatge d'un intermediari sagrat, el sant titular desplega al seu entorn el que s'anomena territori de gràcia, damunt del qual exerceix la seva protecció sobrenatural de manera que la capella esdevé un lloc rellevant en la definició de l'espai simbòlic i social.”



Edificacions properes: Veure el mapa de Google d’aquesta mateixa pàgina.

Altres pàgines:

Autors: Ricard Ballo i Montserrat Tañá.

MAPA de situació:



Alta Ribagorça : Veure en un mapa més gran.