Església de l’Assumpció de Cóll – La Vall de Boí / Alta Ribagorça

Valoració: 1 vot.
espereu…

F O T O S


I T I N E R A R I 


Situació: A Cóll, entitat de població del municipi de la Vall de Boí (Alta Ribagorça) – Lleida.

Època: Segle XII – Romànic - (Generalitat de Catalunya).*

Protecció: Patrimoni de la Humanitat - BCIN - (Generalitat de Catalunya).*

Estat: Malauradament, el dia de la nostra visita es trobava en obres, estava en ple procés de restauració.  No és accessible lliurament. Aparcament als voltants.

Altres noms:

Accés - Visitada el 20/09/2012:

A la mateixa carretera d’accés, a tocar de les cases del poble.

Localització: N 42 28 20 E 00 46 22 – Altitud: 1150 m.

Altres:

  • De la pàgina web de la Generalitat de Catalunya*, ens complau extreure la següent informació (Març 2020):

“ Descripció

L'església de l'Assumpció es troba en un planell proper a la carretera que mena a la població del Cóll, al costat del cementiri.

És de nau única, capçada a llevant per un absis semicircular.

La nau és coberta amb volta de canó, subdividida en tres trams per dos arcs torals, un dels quals (el més allunyat de l'absis) arrenca d'unes pilastres semicilíndriques amb capitells molt senzillament esculpits al capdamunt.

L'absis és cobert amb volta de quart d'esfera.

A l'exterior, és el típic absis romànic de tambor, amb decoració llombarda (arcuacions cegues), però sense lesenes, cosa que indica que es tracta d'una obra d'un romànic ja molt avançat.

Aquest detall, juntament amb l'aparell de carreus grossos i regulars utilitzat en la construcció del temple, fa que es pugui datar aquesta església en el segle XII.

Va ser afegida al mur nord una capella coberta amb volta de canó, i al sud, un campanar que té la planta baixa oberta a l'església en forma de capella, que queda afrontada a l'altra capella abans esmentada.

Com que les dues capelles queden en el primer tram de la nau, immediat a l'arc presbiteral de l'absis, la planta de l'església pren una certa configuració de planta de creu llatina.

Ara bé, no es tracta d'un transsepte, sinó de dues capelles afrontades.

El segon tram de la nau -el central- presenta la paret interior buidada amb dos arcs de mig punt, per tal d'encabir-hi dos altars.

Es tracta d'una obra moderna, que no correspon a l'església original.

Al darrer tram de la nau, l'oest, s'hi va construir un cor, per a la qual cosa es va allargar la nau.

La coberta d'aquest afegit és de bigues, mentre que la resta té volta de canó.

La barana del cor és gòtica, i una escala de cargol buidada a l'angle sud-oest de l'església hi mena.

La il·luminació original es feia a través de dos ulls de bou enfrontats, un a cada extrem de l'edifici.

Un és al mur de ponent, bastant per damunt de la porta d'accés al temple.

L'altre, al de llevant, per damunt de la coberta de l'absis.

Al mur de migdia, a més, hi ha una finestra coronada per dos arcs de mig punt, en gradació; tots dos tenen l'interior fet en un sol bloc de pedra.

Una altra finestra és al centre de l'absis, a llevant.

Té un sol arc de mig punt, fet amb una llosa disposada com a timpà, amb dos arquets concèntrics esculpits a la pedra.

Tota l'església presenta un aspecte molt regular.

L'aparell és de carreus voluminosos, ben escairats posats en filades horitzontals ben ordenades, travades amb trencajunts.

No hi ha cap element decoratiu fins a arribar gairebé al ràfec de la teulada: allí es troba un fris d'arquets cecs d'herència llombarda, cadascun d'ells amb mènsula, que suporta una cornisa de la qual arrenca la teulada.

En general, les mènsules són llises, però n'hi ha tres d'esculpides.

Una amb un cap humà, una altra amb el d'un bou o una vaca, i el tercer, situat a l'absis, no permet la identificació pel seu mal estat a causa de l'erosió.

La façana occidental té una portada amb dues arquivoltes amb columnes, i un arc de mig punt tancat per un fris escacat en el semicercle exterior.

Les columnes tenen capitells historiats i de temes vegetals.

Sobre la clau de l'arquivolta exterior es veu un crismó, considerat el més bell d'entre tots els de les esglésies de l'entorn; en els angles de la pedra es veuen dos coloms i dos capets humans, un d'ells tocant una banya de caça.

Més amunt, al mur, hi ha una obertura rodona emmarcada per una motllura plana, que és l'ull de bou anteriorment esmentat.

El campanar de torre, d'època gòtica, s'alça al mur de migdia, al costat de la capçalera.

Béns mobles integrants de la declaració de BCIN:

- Imatge de la Verge del Roser, de fusta tallada i policromada

- Lampadari de ferro forjat

- Barana del cor de fusta tallada

- Forrellat de ferro forjat

- Tres bancs de fusta

- Base de creu de pedra tallada

- Tres campanes de bronze fos

Notícies històriques

L'església parroquial de l'Assumpció de Santa Maria de Cóll, com és el cas de totes les esglésies de la Vall de Boí, es troba segregada a un extrem, fora del nucli de població.

Això sembla indicar que en aquest sector les esglésies no varen constituir un element generador de nuclis de poblament.

La implantació de les esglésies és posterior als nuclis de poblament, dels quals es desconeix l'origen.

La vila de Cóll és documentada el 819 amb motiu d'una transacció de terres.

El 1085 fou donada a Sant Andreu de Barravés i al segle XIII passà a la mitra de Lleida, raó per la qual pertany al bisbat de Lleida, mentre que les altres esglésies del terme són del bisbat d'Urgell.


 



*Informació
extreta de la pàgina web de la Generalitat de Catalunya


Edificacions properes: Veure el mapa de Google d'aquesta mateixa pàgina.

Altres pàgines:

Paisatges de l’Alta Ribagorça 


Autors: Ricard Ballo i Montserrat Tañá.

MAPA de situació:



Alta Ribagorça : Veure en un mapa més gran.