Resultats de la cerca

Sant Martí de Merlès, a Santa Maria de Merlès (Berguedà), és una església romànica del segle XII d'una sola nau amb campanar de planta rectangular. Documentada des de l'any 988, va sofrir reformes importants al segle XVII que modificaren l'estructura primitiva, afegint-hi capelles, sagristia i casa rectoral. Es troba en bon estat però amb accés restringit, sense protecció oficial registrada.

Altres noms: En un lloc o altre, hem vist que l'anomenaven Pont de Sant Martí.

El Pont de Santa Maria es troba a les afores de Santa Maria de Merlès, al Berguedà, i és una construcció de pedra del segle XVIII que uneix les parròquies de Santa Maria i Sant Martí. Presenta tres arcs amb baranes d'esquena d'ase, sent el central més alt i ample que els laterals, i es troba en bon estat. No disposa de protecció oficial segons el registre de patrimoni.

A Santa Maria de Merlès, municipi del Berguedà, s'alça aquesta església parroquial barroca del segle XVIII, caracteritzada per la seva austeritat i la nau central amb capelles laterals sense absis. Destaca el campanar de planta quadrada adossat al mur de ponent i la façana principal amb porta d'arc de mig punt, òcul i rellotge de sol. Es troba en bon estat, sense protecció oficial, amb accés restringit.

A Santa Maria de Merlès, municipi del Berguedà, es troba aquesta masia documentada des de la baixa edat mitjana, però reconstruïda al segle XVII amb estil tradicional català. L'edifici destaca per la seva planta rectangular flanquejada per una massissa torre medieval, envoltada per un mur de tancament, amb portes adovellades i finestres de llindes massisses.

Altres noms: Capella del Roser de la Cortada

La Capella de Santa Magdalena es troba a Santa Maria de Merlès, al Berguedà. Es tracta d'una edificació del segle XVI de planta quadrada coberta a quatre vessants, construïda amb carreus de pedra ben treballada. Destaca per la porta allindada amb motllura decorada amb monstres estilitzats i una cornisa divisòria a la façana. No té protecció oficial i es conserva en bon estat, tot que l'entorn està descuidat.

Altres noms: Pont Gòtic

A Gironella, municipi del Berguedà, es conserva aquest pont gòtic del segle XIV, parcialment preservat pels efectes de les riuades. L'estructura original aprofitava una roca central del riu Llobregat i presentava arcs de pedra sense escairar; actualment està ben conservat i és accessible a peu. Sense protecció oficial, representa un important accés històric al nucli urbà medieval.

Església gòtica del segle XIII situada a la Plaça de la Vila de Gironella, al Berguedà. Edifici de nau única amb absis poligonal i campanar massís rectangular, restaurat entre 1984 i 1985 després de diversos usos industrials i culturals. Es conserva en bon estat, però l'accés és restringit.

L'església de Sant Andreu de la Serreta es troba a Capolat, al Berguedà, i és un edifici romànic del segle XI de petites dimensions amb una sola nau coberta amb volta de canó i absis. Destaca pel seu campanar d'espadanya de dos ulls i l'aparell rudimentari de la construcció, així com per una sagristia afegida al segle XVIII. Es conserva en bon estat, tot i que l'accés no és lliure.

A Berga, capital del Berguedà, es troba aquest santuari barroc construït a partir de 1725 sobre un primer edifici del 1386. L'església de nau central amb capelles laterals destaca per la seva austeritat exterior i les nombroses obertures que il·luminen l'interior, situat a 1.162 metres d'altitud amb vistes esplèndides de la vall. Sense protecció oficial, es manté en bon estat i és sempre accessible als visitants.

A les afores de Berga, capital del Berguedà, es troba aquest pont medieval de construcció popular d'un sol arc de pedra que travessa el riu Metge. Situat en un antic camí ral de ferradura, està protegit com a Bé Cultural d'Interès Local i es conserva en bon estat, encara utilitzat per creuar el riu malgrat la vegetació que l'envolta.

Capella situada al carrer de la Pietat de Berga, capital del Berguedà. Edifici religiós romànic del segle XII d'una sola nau amb volta de canó, amb exterior austere de carreus ben escairats i petita espadanya als peus. L'interior presenta decoració neoclàssica posterior, mentre que l'exterior conserva elements preromànics. Protegit com a BCIL, es troba en bon estat però amb accés restringit.

Sant Bartomeu de la Valldan és l'església parroquial situada a la Valldan, entitat de població de Berga, a la comarca del Berguedà. Edifici romànic del segle XII de nau única amb volta apuntada, paraments de carreus ben escairats i porta d'accés amb arc adovellat, destacant la torre campanar quadrada als peus. Protegit com a BCIL, presenta bon estat exterior, encara que l'absis ha quedat absorbit per construccions modernes.

Altres noms: Església de Sant Llorenç, prop Bagà

A Guardiola de Berguedà, al Berguedà, es troba aquest monestir romànic dels inicis del segle XI, successor d'una primera església del X. L'edifici destaca per la seva planta basilical amb volta de canó i les singulars capelles absidials del mur de ponent, elements poc usuals en l'arquitectura romànica catalana, així com per les finestres decorades amb motius en baix relleu. Restaurat entre 1982 i 2008, es conserva en bon estat i és visitable.

Altres noms: Pont del Riutort

El pont medieval de Riutort es troba a La Pobla de Lillet, al Berguedà, sobre el riu Gavarrós. Construït al segle XIV, és un petit pont de pedra amb un sol arc de mig punt i dovelles col·locades a plec de llibre, que formava part del camí ral entre Guardiola i la Pobla. Sense protecció oficial, presenta esquerdes a la volta i deteriorament per vegetació, tot i que es manté transitable.

Altres noms: Santa Maria dels Banyadors (Patrimoni.Gencat) / Santuari del Paller de Baix (Wikipedia).

Al nucli de Bagà, municipi del Berguedà, s'alça aquest santuari format per església i casa-ermita, amb origen documentat al segle XIII però reconstruït en estil barroc entre 1747 i 1758. Destaca pels seus retaules barrocs tardans, les pintures murals de l'interior i la imatge romànica de la Mare de Déu del Paller, així com per l'entorn muntanyós acurat amb font i plaça.

El Pont de Riugrèixer es troba a Bagà, municipi del Berguedà, a 908 metres d'altitud. Es tracta d'una construcció medieval d'un sol arc de pedra que travessa el riu Greixer, actualment en desús perquè la carretera moderna passa al costat. Malgrat la manca de protecció oficial, l'estructura es manté en pie, tot i que és difícil de localitzar i no disposa de baranes, per la qual cosa requereix precaució en el seu accés.

Altres noms: Pont del Roser

A Bagà, municipi del Berguedà, es troba aquest pont medieval del segle XIV sobre el torrent del Roser. Es tracta d'una construcció senzilla d'un sol arc de mig punt, documentat ja l'any 1338, que formava part dels accessos principals a la vila. Malgrat que es manté en peus, l'estat de conservació és regular i passa força desapercebut per la vegetació que l'envolta, sense protecció oficial actualment.

L'església de Bagà, al Berguedà, és un curiós exemplar de transició del romànic al gòtic construït durant el segle XIV amb planta basilical, nau central coberta amb volta apuntada i absis semicircular. Destaca per l'elegància i les grans proporcions del seu interior, contrastant amb l'exterior massís, i conserva dues portalades monumentals amb arquivoltes apuntades rematades per pinacles florals.