Església de Sant Martí – Santa Maria de Merlès / Berguedà

No votes yet.
Please wait...

Tot i està documentada des de l’any 988, l’actual edificació és del segle XVII

F O T O S


Església de Sant Martí – Santa Maria de Merlès

Església de Sant Martí – Santa Maria de Merlès

Església de Sant Martí – Santa Maria de Merlès

I T I N E R A R I 


Situació: A Sant Martí de Merlès, petita entitat de població de Santa Maria de Merlès, poble i cap del municipi del mateix nom a la comarca del Berguedà (Barcelona).

Època: Segle XII – Romànic - (Patrimoni.Gencat).

Protecció: No hi consta - (Patrimoni.Gencat).

Estat: Aparenta un relatiu bon estat. No és accessible lliurament. Hem aparcat al davant.

Altres noms:

Accés - Visitada el 15/11/2014:

A l'altra banda del Pont de Santa Maria de Merlès. Accessible en vehicle, donant una lleugera volta.

Localització: N 42 00 04.3 E 01 58 59.0 – Altitud: 529 m.

Altres: De la pàgina web Pat.mapa, ens complau extreure la següent informació (Novembre 2014):

“ Descripció

Església d'una sola nau, coberta amb volta de canó i orientada a llevant, adossada a la casa rectoral.

Té un campanar de planta rectangular, coberta a quatre vessants i amb ulls d'arc de mig punt adovellat.

Les reformes del segle XVII modificaren sensiblement l'estructura primitiva de l'església romànica: es va canviar l'absis de mig punt per un presbiteri quadrat, es van fer dues capelles formant un creuer, la sagristia i la casa rectoral.

 L'any 1778 s'instal·là un retaule major i un altre a la capella lateral. L'any 1822 s'instal·la la del Roser.

Notícies històriques

La primera notícia documental sobre el lloc correspon al segle X, concretament l'any 988, pertanyent a la jurisdicció de l'antic castell de Merlès i prop de l'església de Santa Maria de Merlès, a l'altra banda de la riera de Merlès o d'Adest.

Sant Martí era la parròquia dels masos situats a l'esquerra de la riera, dins el bisbat de Vic, ja que el terme entre el bisbat d'Urgell i el de Vic era la riera de Merlès.

En la seva demarcació (14 masos el 1680) es trobava el castell d'aquest nom, que tingué com a sufragània l'església romànica de Sant Pau de Pinós.”


Edificacions properes: Veure el mapa de Google d'aquesta mateixa pàgina.

Altres pàgines:

Autors: Ricard Ballo i Montserrat Tañá.

MAPA de situació: