Resultats de la cerca

Altres noms: - Monestir de Sant Llorenç de Morunys - (Wikipedia).

A Sant Llorenç de Morunys, al Solsonès, es troba aquesta església romànica del segle XI, antiga monestir fundat al segle X. Destaca per la seva planta basilical amb tres naus, el cimbori octogonal, l'absis major amb decoració llombarda i el claustre de finals del segle XV. Protegida com a BCIN, es conserva en bon estat malgrat les restauracions dels anys seixanta.

Al nucli d'Olius, municipi del Solsonès, es troba aquest antic molí de farina del segle XI, de planta rectangular amb porta d'arc de mig punt adovellat i parament rústec de pedres irregulars. Documentat ja el 1080, fou reconstruït vers el 1224 amb estil arquitectònic avançat, i el 1899 s'hi instal·là un alternador per produir energia elèctrica. L'edifici es conserva en bon estat, tot i que l'interior ha estat reformat i l'accés és restringit.

A Olius, al Solsonès, es troba la Torreta, una masia fortificada medieval de planta rectangular amb torre del segle XIII que conserva caràcter defensiu. Antiga residència dels comtes d'Urgell des del segle XI i després dels bisbes de Solsona, presenta tres cossos constructius diferenciats amb parament de pedra tallada. Protegida com a BCIN, l'edifici manté bon aspecte exterior malgrat la decadència que ja presentava al segle XVI.

A Olius, al Solsonès, s'alça el Santuari del Remei, edifici gòtic del segle XIII construït sobre l'antiga capella romànica del castell de Castellvell. Destaca per la imatge gòtica de la Mare de Déu del Remei del segle XIV i forma part d'un notable conjunt monumental amb el castell i l'església de Sant Miquel. Protegit com a BCIN, es conserva en bon estat.

L'església de Sant Miquel es troba a Olius, municipi del Solsonès (Lleida), prop de Solsona. Es tracta d'una església romànica del segle XI actualment en ruïnes, amb tres absis rodons i una nau, de la qual es conserven vestigis dels murs basals i la plataforma semicircular dels absis. Fou parroquial fins al segle XIX i no té protecció oficial, però és lliurement accessible a 829 metres d'altitud.

La Capella de Sant Prim es troba a Olius, al Solsonès, a 750 metres d'altitud. Es tracta d'una capella romànica del segle XII d'una sola nau amb absis rodó, que ha sofert modificacions posteriors, destacant la volta gòtica i el campanar d'espadanya afegit. L'edifici es conserva en bon estat, però l'accés és restringit i no disposa de protecció oficial.

A Brics, nucli d'Olius (Solsonès), es troba aquesta gran masia medieval d'origen romànic del segle XI, construïda al costat de l'antiga torre de defensa de Torredeflot. L'edifici de planta rectangular presenta una façana principal amb porta d'arc de mig punt i conserva finestres amb decoracions gòtiques dels segles XV-XVI. Protegida com a BCIN i en bon estat, l'edifici està habitat i té accés restringit.

Altres noms: - Masia de Miralles - (Patrimoni.Gencat) / Sant Andreu de Miralles – (Wikipedia).

Petita capella situada a Pinós, municipi del Solsonès, al costat de la masia de Miralles. D'estil neoclàssic rural dels segles XIII-XVIII, presenta planta rectangular amb teulada a dues vessants i porta rectangular a la cara sud. L'interior, d'una sola nau, conserva l'altar major amb la imatge de Sant Francesc, a qui està dedicada. Es troba en bon estat, sense protecció oficial, amb accés restringit.

L'església de Santa Maria d'Ardèvol, a Pinós (Solsonès), és un temple barroc del segle XVII construït sobre un edifici romànic anterior esmentat ja al segle XI. Destaca per la seva façana amb frontó triangular, el campanar de planta quadrada i la inscripció de 1688 a la llinda de la porta. Es troba en bon estat, tot i que l'accés és restringit.

El Santuari de Pinós, al municipi de Pinós (Solsonès), és un temple gòtic tardà del segle XIV edificat pels templers l'any 1312. Destaca per la seva austera façana amb frontó triangular, un òcul i finestres rectangulars, així com pel cambril que conserva la talla policromada barroca de la Mare de Déu de Pinós.

A Pinós, municipi del Solsonès, es troba aquesta església romànica del segle XII, de nau única rematada per espadanya. Modificada substancialment al segle XVIII, conserva del romànic original el mur de migdia amb una elegant finestra de doble esqueixada. L'edifici, en bon estat però adossat a altres construccions i d'accés restringit, fou parroquial del terme i està vinculat als orígens del castell de Pinós.

A Vallmanya, nucli de Pinós (Solsonès), es troba l'església parroquial de Sant Pere, esmentada al segle X però reconstruïda als segles XVII-XVIII sobre la base d'una torre medieval. L'edifici de grans proporcions presenta una sola nau amb capelles laterals, campanar quadrat elevat i porta decorada amb frontó triangular. Es conserva en bon estat, tot i que l'accés és restringit.

Altres noms: de Can Prat

A Vallmanya, nucli dispersa del municipi de Pinós (Solsonès), es troba l'església romànica de Sant Miquel, del segle XI. Es tracta d'una capella d'una sola nau amb absis semicircular, coberta amb volta de canó, que destaca pel seu fris decoratiu d'arcs cecs i les seves finestres de doble esqueixada. L'edifici es conserva en bon estat, tot i que té accés restringit.

Església parroquial situada a la plaça d'Argentona, al Maresme, documentada des del segle XI però reconstruïda al segle XVI en estil gòtic tardà. Destaca per la seva planta de creu llatina, la façana de pedra de Montjuïc amb rosassa decorada, el campanar quadrat emmerletat i les nombroses gàrgoles. Protegida com a BCIL, es troba en bon estat, tot i que l'accés és restringit.

Altres noms: Antic Museu del càntir Joan Rectoret - (Patrimoni.Gencat). Ca l’Ametlla – (Wikipedia).

Casal de finals del segle XV situat a la plaça de l'església d'Argentona, al Maresme, amb estil popular. Presenta una porta dovellada de pedra d'ull de serp i finestres gòtiques conopials dels segles XV i XVI, distribuït en planta baixa i dos pisos. Protegit com a BCIL i en bon estat, actualment seu del Museu del Càntir amb més de mil quatre-cents exemplars.

L'església de Sant Andreu d'Oristà, al Lluçanès, és una construcció neoclàssica del segle XVIII que conserva una antiga cripta romànica de tres naus amb columnes i voltes d'aresta. L'edifici, de bon estat però amb accés restringit, destaca pel seu campanar quadrat i per la descoberta de la cripta el 1969, restaurada amb suport de la Diputació de Barcelona. No té protecció oficial registrada.

Ermita de Sant Sebastià situada dalt d'un turó que presideix Oristà, al Lluçanès, edifici popular del segle XIV protegit com a BCIL en bon estat de conservació. Església d'una sola nau amb campanar adossat de planta quadrada, reconstruïda al segle XVIII aprofitant elements antics com una dovella amb relleu de Sant Cristòfol datada de 1522. L'accés és restringit però ofereix extenses vistes dels voltants.

L'església de la Móra Comtal es troba a Odèn, al Solsonès, i és un temple romànic del segle XII de nau rectangular amb absis. Presenta elements arquitectònics destacats com arcs adovellats, cornisa de pedres trapezoïdals i finestres de mig punt, tot i que l'interior es conserva en mal estat. L'edifici, sense protecció oficial, és accessible lliurement i conserva encara bona part de la seva estructura exterior.