Santuari del Remei – Olius / Solsonès

No votes yet.
Please wait...

F O T O S



 Vistes des del Santuari del Remei, un dia força ennuvolat ... 



I T I N E R A R I 


El camí que mena a aquesta església, és exactament el mateix que el que ens duu al Castell de Castellvell de Solsona i a l’ Església de Sant Miquel de Castellvell. Les tres edificacions constitueixen un notable conjunt monumental.

Situació: No gaire lluny de Solsona, en terrenys d'Olius, municipi del Solsonès (Lleida).

Època: Segle XIII – Gòtic - (Patrimoni.Gencat).

Protecció: BCIN  - (Patrimoni.Gencat).

Estat: Bo. Visitable, però no sabem quan ni en quines condicions. En el nostre cas, a l'arribar vàrem trobar una senyora que ens va facilitar l'accés a l’església.

Altres noms:

Accés – Visitada el 01/07/2017:

Punt d’inici: Procedents de Solsona i circulant per la carretera que a Google Maps s'identifica com a C-149 (Solsona / Sanahuja), en un punt (0) d’aquesta via, a tocar de la fita del PK nº 3,  situat a 41 59 33.6 01 29 36.9 prendrem una sortida indicada: Castellvell.

Al cap d'uns vuit-cents cinquanta metres, arribarem a destí, pocs metres després de deixar a la dreta les minses restes de l’Església de Sant Miquel de Castellvell. Aparquem al davant.

Tot el camí és asfaltat.

Localització: N 41 59 41.6 E 01 30 11.1 – Altitud: 838 m.


M A P A del recorregut -Distància aproximada: 850 m.


Altres: De la pàgina web Patrimoni.Gencat, ens complau extreure la següent informació - (Juliol 2017):

Aquesta pàgina tracta conjuntament del castell i de les esglésies, la primitiva (romànica) i la gòtica (el Santuari).

“ Descripció

Al nord-oest de la ciutat de Solsona s'alça sobre un turó la fortificació anomenada Castellvell que actualment alberga el Santuari de la Mare de Déu del Remei, edificat en època gòtica sobre l'antiga capella romànica.

 El castell és un notable conjunt edificat al centre d'una gran esplanada, de forma trapezoïdal. El recinte era protegit per quatre torres de planta circular situades als angles i unides amb murs laterals, de les quals només una es conserva sencera.

Té un cos central dels segles XIII-XIV, quan fou renovat i ampliat. Demolit el 1872, queden bona part dels murs perimetrals i les bases de les torres, que han estat restaurades.

Al santuari del Remei, construït sobre aquestes restes, a l'altar de la capella, hi ha la imatge gòtica de la Mare de Déu del Remei o de Castellvell, del segle XIV.

De l'època romànica, fora del recinte, es conserven restes d'una església, a ponent, amb absis trilobat, que correspon a l'església parroquial de Sant Miquel de Castellvell.

Notícies històriques

Documentat el 957 i 973.

Hi ha notícies d'aquest castell, "castro selisona" l'any 929, "castro Celsona" el 965 abans de la devastació de Barcelona per Almançor.

Hom enregistra l'actuació dels comtes d'Urgell com senyors de Solsona; també consta que tingueren drets damunt del comte de Solsona els bisbes d'Urgell. Un document de vers el 1000 denota que aleshores el comte Ermengol I d'Urgell, es trobava al seu palau del castell d'Olius, on rebé el prior Ramon, de l'església de Solsona que "Avus meus construxit in sua propia dominicatira".

 Els comtes urgellencs manifestaren repetidament el desig d'ésser enterrats al temple de Santa Maria de Solsona.

 El 1054, el comte Ermengol III i el bisbe Guillem concertaren un conveni, amb referència al "castrum de Solsona cum suos terminos vel cum sua castellania". Amb butlla data el 1099, el papa Urbà II confirmà al bisbe d'Urgell "Castrum Celsona et Eccla. Sancte Marie", amb les pertinences.

El 1104, el bisbe d'Urgell cedí els seus drets sobre el castell de Solsona a l'església de Solsona. Documents del s. XII al·ludeixen l'església de Sant Miquel, amb referència al castell.

 Pels Tarroja-Agnès de Tarroja, besnéta d'Adalmús, filla del comte de Barcelona Ramon Berenguer III, casà amb el vescomte de Cardona Ramon Folc, el 1217-, la propietat del c. decantà als Cardona. Els drets cardonins refregaven, a vegades, amb els episcopals. El c. i la vila de Solsona, tanmateix, foren vinculats, el 1314, al vescomtat de Cardona, posteriorment comtat, marquesat i ducat. “


Edificacions properes: Veure el mapa de Google d’aquesta mateixa pàgina.

Altres pàgines:

Autors: Ricard Ballo i Montserrat Tañá.

MAPA de situació: