Castell de Castellvell de Solsona – Olius / Solsonès

Rating: 1.0/1. From 1 vote.
Please wait...

El camí que mena a aquest castell, és exactament el mateix que el que ens duu a l'Església de Sant Miquel de Castellvell i al Santuari de la Mare de Déu del Remei.

F O T O S


castell-de-castellvell-de-solsona-070825_729

castell-de-castellvell-de-solsona-070825_703bisblog

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

castell-de-castellvell-de-solsona-070825_724

castell-de-castellvell-de-solsona-070825_716

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

Vistes de Solsona des del castell de Castellvell.

I T I N E R A R I 


Situació: Al municipi d'Olius, a la vora de Solsona (Solsonès) - Lleida.

Època: Segle XIII - (Patrimoni-.Gencat)

ProteccióBCIN  - (Patrimoni-.Gencat)

Estat: Conserva restes importants de la fortificació. Lliurament accessible.

Altres noms:

Accés - Visitat el 25/08/2007:

Des de Solsona, al final de l'Avinguda del cardenal Tarancón, seguim pel carrer de Forja i continuem per la carretera C-149, fins trobar un trencall a la dreta, quasi a tocar del PK 3, degudament indicat per anar al castell. Aparquem uns metres abans.

Localització: N  41 59 41.50 E 01 30 10.17 - Altitud: 838 m.

Altres:


  • De la pàgina web Patrimoni.Gencat, ens complau extreure la següent informació - (Juliol 2017):

Aquesta pàgina tracta conjuntament del castell i de les esglésies, la primitiva (romànica) i la gòtica (el Santuari).

"Descripció

Al nord-oest de la ciutat de Solsona s'alça sobre un turó la fortificació anomenada Castellvell que actualment alberga el Santuari de la Mare de Déu del Remei, edificat en època gòtica sobre l'antiga capella romànica.

El castell és un notable conjunt edificat al centre d'una gran esplanada, de forma trapezoïdal.

El recinte era protegit per quatre torres de planta circular situades als angles i unides amb murs laterals, de les quals només una es conserva sencera.

Té un cos central dels segles XIII-XIV, quan fou renovat i ampliat.

Demolit el 1872, queden bona part dels murs perimetrals i les bases de les torres, que han estat restaurades.


Al santuari del Remei, construït sobre aquestes restes, a l'altar de la capella, hi ha la imatge gòtica de la Mare de Déu del Remei o de Castellvell, del segle XIV.



De l'època romànica, fora del recinte, es conserven restes d'una església, a ponent, amb absis trilobat, que correspon a l'església parroquial de Sant Miquel de Castellvell.

Notícies històriques

Documentat el 957 i 973.

Hi ha notícies d'aquest castell, "castro selisona" l'any 929, "castro Celsona" el 965 abans de la devastació de Barcelona per Almançor.

Hom enregistra l'actuació dels comtes d'Urgell com senyors de Solsona; també consta que tingueren drets damunt del comte de Solsona els bisbes d'Urgell.

Un document de vers el 1000 denota que aleshores el comte Ermengol I d'Urgell, es trobava al seu palau del castell d'Olius, on rebé el prior Ramon, de l'església de Solsona que "Avus meus construxit in sua propia dominicatira".

Els comtes urgellencs manifestaren repetidament el desig d'ésser enterrats al temple de Santa Maria de Solsona.

El 1054, el comte Ermengol III i el bisbe Guillem concertaren un conveni, amb referència al "castrum de Solsona cum suos terminos vel cum sua castellania". Amb butlla data el 1099, el papa Urbà II confirmà al bisbe d'Urgell "Castrum Celsona et Eccla. Sancte Marie", amb les pertinences.

El 1104, el bisbe d'Urgell cedí els seus drets sobre el castell de Solsona a l'església de Solsona.

Documents del s. XII al·ludeixen l'església de Sant Miquel, amb referència al castell.

Pels Tarroja-Agnès de Tarroja, besnéta d'Adalmús, filla del comte de Barcelona Ramon Berenguer III, casà amb el vescomte de Cardona Ramon Folc, el 1217-, la propietat del c. decantà als Cardona.

Els drets cardonins refregaven, a vegades, amb els episcopals. El c. i la vila de Solsona, tanmateix, foren vinculats, el 1314, al vescomtat de Cardona, posteriorment comtat, marquesat i ducat.


Edificacions properes: Veure el mapa de Google d’aquesta mateixa pàgina.

Altres pàgines:

Autors: Ricard Ballo i Montserrat Tañá.

MAPA de situació:



Solsonès : Veure en un mapa més gran.