Resultats de la cerca

A Besalú, municipi de la Garrotxa, es troba aquest monestir benedictí del segle XII d'estil romànic, destacat per la seva girola amb columnes de capitells esculpits amb decoracions vegetals i figuracions humanes d'influència italiana, considerada un dels conjunts més interessants de l'escultura romànica catalana.

A Besalú, a la Garrotxa, es troba aquesta església del segle XII que formava part del monestir de Sant Pere. L'edifici de reduïdes dimensions presenta una sola nau rectangular coberta amb volta de canó, amb façana sud que conserva el ràfec de pedra original. Protegida com a BCIL i en bon estat, té accés restringit i es localitza a la Plaça Prat de Sant Pere.

Al nucli de Falgons, a Sant Miquel de Campmajor (Pla de l'Estany), es troba aquesta església romànica del segle XI situada sobre un turó. El temple presenta una sola nau amb capçalera d'absis semicircular, volta de canó apuntada i capelles afegides posteriorment, amb paraments de carreus ben tallats a la part original.

Altres noms: Torre a Brió

A Briolf, entitat deshabitada de Sant Miquel de Campmajor (Pla de l'Estany), es troba aquesta torre medieval del segle XII, construcció de planta quadrada adossada a l'església de Sant Esteve. Es tracta d'un "mas torre" amb planta baixa i primer pis, característic de la baixa noblesa, que conserva arcs de mig punt i finestres ben distribuïdes als murs de carreus escairats.

A Briolf, entitat deshabitada de Sant Miquel de Campmajor (Pla de l'Estany, Girona), es troba l'Església de Sant Esteve, construcció romànica documentada des del segle X que forma un sol cos amb la Torre de Briolf del segle XII. L'edifici, malmès i pràcticament en ruïnes, destaca per la seva importància històrica, ja que fou llegat a l'església de Sant Pere de Besalú durant aquest segle.

A Torn, entitat de Sant Ferriol (Garrotxa), es troba aquesta església construïda a partir de 1912 segons projecte de Josep Renom en estil historicista romànic. Destaca per la seva gran lluminositat interior, tres naus amb arcades de mig punt i un altar principal amb esmalts i metalls daurats. L'edifici es conserva en bon estat, tot i que l'accés és restringit.

Altres noms: Sant Miquel de Campmajor / Santa Quitèria

Sant Martí de Campmajor, entitat de Sant Miquel de Campmajor al Pla de l'Estany, és una església romànica del segle XI amb renovació posterior que conserva l'absis, la torre campanar i la portalada dovellada de l'edifici original. L'estructura actual presenta una única nau amb arcs torals i es troba en bon estat, tot i que l'accés no és lliure.

A Sant Miquel de Campmajor, municipi del Pla de l'Estany, es troba aquesta església parroquial romànica del segle XII de tres naus amb absis originals i cornisa amb arcuacions llombardes. El temple va ser reformat notablement al segle XVIII, quan es va afegir la façana barroc i es va sobre elevar l'absis central, conservant elements romànics com el portal amb escultura de Sant Miquel.

Altres noms: Pont medieval

A Sant Miquel de Campmajor, municipi del Pla de l'Estany, es troba aquest pont medieval del segle XII que travessa la riera de Sant Miquel. Construït amb tres arcs de mig punt de carreus ben tallats, destaca pel seu arc central més gran que els laterals. Es manté en bon estat i encara està en servei, tot i que les baranes actuals són reconstruïdes.

Altres noms: Restes de la fortalesa al Puigterrà

Al Puigterrà de Manresa, a la comarca del Bages, es troben les restes d'una fortalesa medieval de possible origen anterior, reconstruïda el 1822 com a fortí i ampliada el 1834 amb el nom de Fort de Santa Isabel. Les restes visibles van ser desmuntades a principis del segle XX i actualment es troba pràcticament desaparegut, protegit com a Bé Cultural d'Interès Nacional.

Altres noms: Fortí de la Rapinya – Vikipèdia. Aquest nom fa referència al “Pla de la Rampinya”. En alguns llocs apareix com a Rapinya i en altres com a Rampinya.

Fortí de la Rampinya, a les afores de Sallent (Bages), és una construcció militar del segle XIX d'estil carlí, amb planta rectangular i espitlleres per a defensa. Edificat als inicis de la Primera Guerra Carlista per controlar el camí de Manresa a Berga, conserva les quatre parets però ha perdut la teulada.

Altres noms: “La Caixa”.

A Sallent, municipi del Bages, es troba aquest edifici gòtic del segle XIV, probablement construït com a palau dels bisbes de Vic. L'edifici de planta baixa i dos pisos destaca per les seves finestres coronelles gòtiques i la galeria amb arcades carpanells del segon pis. Actualment en bon estat, funciona com a oficina bancària amb accés restringit.

Altres noms: Pont del Batlle Pere Otger

A Sallent, municipi del Bages, es troba aquest pont de pedra tallada construït a meitat del segle XVIII amb cinc arcs i lleugera curvatura, que substituïa una estructura medieval destruïda per una riuada el 1747. L'edifici, ampliat amb voreres de ferro el 1886 i reparada una arcada després de la Guerra Civil, es manté en bon estat i esdevingué icona de la vila.

Pont-aqüeducte de dos ulls situat a la confluència dels termes de Balsareny i Sallent, al Bages. Construcció gòtica popular del segle XIV que forma part de la sèquia de Manresa, amb un gruixut pilar proveït de contrafort aixecat sobre el llit de la riera de Conangle. L'estructura de carreus de pedra es conserva en bon estat i és perfectament transitable a peu.

Altres noms: Caixa de Pensions de la Vellesa i d'Estalvis

El Palau Gibert es troba a Cardona, municipi del Bages. Es tracta d'un elegant edifici de gòtic civil del segle XI amb façana principal orientada a llevant, tres grans portes d'arc de mig punt i elegants finestres gòtiques polilobulades. L'edifici, construït amb carreus regulars, conserva arcs ogivals al pati de l'escalinata i es troba en bon estat, tot i que l'accés és restringit.

Font medieval situada a la Plaça de la Vall de Cardona, municipi del Bages, datada del segle XV segons plafó informatiu local. Es tracta d'una construcció d'aquesta època que es manté en bon estat, amb aigua que encara hi raja. La protecció de l'edifici és desconeguda.

Altres noms: Capella de Sant Teobald - (Generalitat de Catalunya).*

La Capella de Sant Teobald es troba a Cardona, al Bages, dins els terrenys de la masia de Santovà. Edifici religiós del segle XVI, documentat des del XV, presenta una nau coberta a doble vessant adossada a la casa, amb porta modificada i òcul a la façana. Conserva un retaule renaixentista de Sant Eudald i no té protecció oficial; l'accés és restringit per ser propietat privada.

A l'Estany, municipi del Moianès, es troba aquesta mina d'aigua medieval del segle XVI, construïda per dessecació de l'antic llac del monestir. L'obra, de més de 300 metres d'extensió amb coberta de lloses de pedra, destaca per la seva enginyeria hidràulica i està protegida com a Bé Cultural d'Interès Local. En bon estat de conservació, la mina funciona encara avui com a galeria de desguàs.