Resultats de la cerca

A Les, municipi de la Val d'Aran (Lleida), es troben les restes del Castell dels Barons de Les, una fortificació medieval de construcció gasconada del segle XIII situada estratègicament a mitja muntanya. La torre quadrangular anomenada "Pijuert" conserva espitlleres i una porta-finestra, amb quatre pisos interiors i murs d'1 metre de gruix, mentre que la muralla adossada data del segle XIV.

Altres noms: Castel-leon

Castell situat al cim d'un turonet que domina Es Bòrdes, a la Vall d'Aran (Lleida), documentat des del segle XIII. Es conserven les restes malmeses d'una gran torre rodona restaurada, protegida com a Bé Cultural d'Interès Nacional. L'accés és lliure i senzill des de la plaça Major del poble.

A les afores d'Alcover, a l'Alt Camp (Tarragona), es troben les torres de defensa del mas de Mont-Ravà, un antic mas fortificat d'època medieval sense estil definit. Una de les torres es conserva perfectament mentre que l'altra presenta un estat més deteriorat, ambdues situades dins d'una propietat privada però visibles exteriorment. La protecció d'aquestes edificacions és desconeguda.

A les afores de Pla de Manlleu, municipi d'Aiguamúrcia (Alt Camp), es troba aquesta torre de defensa medieval d'estil gòtic (segles XIII-XIV) adossada a un mas. Edifici de planta rectangular amb fàbrica de carreuons, porta adovellada i espitlleres, que manté dempeus les quatre parets malgrat l'interior ple de runa. Protegida com a BCIL per la Generalitat de Catalunya.

Altres noms: També se la coneix com la Torre del Moro

La Torre de Montferri, situada al municipi de Montferri a l'Alt Camp, és una torre de guaita de planta ovalada datada del segle XI que es troba enlairada a 374 metres d'altitud. Construïda amb pedres irregulars lligades amb morter de calç, presenta 15,66 metres de diàmetre i 8 metres d'alçada, amb murs de 1,30 metres de gruix i diverses espitlleres que evidencien la seva funció defensiva.

Altres noms: També es coneguda amb el nom de Torre romana

Al Pla de Manlleu, municipi d'Aiguamúrcia a l'Alt Camp, es troben les restes d'una torre rectangular medieval de planta 7 x 5 metres, construïda amb carreuons i morter de calç amb vestigis d'opus spicatum. Protegida com a BCIL, la torre es troba en estat malmès i completament envoltada de vegetació que en dificulta l'observació, tot i que sembla d'origen baixmedieval.

Al municipi de Pont d'Armentera, a l'Alt Camp, es troben les ruïnes del castell de Selmella, una fortificació del segle X situada a 824 metres d'altitud. L'edifici consta de dues construccions separades amb restes significatives de muralles i una torre poligonal de 6,8 metres d'alçada amb espitlleres, protegit com a Bé Cultural d'Interès Nacional.

El castell de Selma es troba a Aiguamúrcia, municipi de l'Alt Camp (Tarragona). Es tracta d'una fortalesa medieval del segle X, documentada des del 977, que va passar dels templers a l'ordre de l'Hospital. Actualment es troba molt malmès amb només escasses restes visibles: una possible torre de planta quadrada, una sala allargada i un recinte jussà amb portal d'arc de mig punt.

Altres noms: Castell de Savorella

El castell de Saburella es troba a Querol, a l'Alt Camp, a 675 metres d'altitud. Es tracta d'una fortalesa medieval del segle XII pertanyent al llinatge dels Cervelló, formada per dues torres circulars, una bestorre i un recinte irregular amb nombroses restes de murs. L'edifici es troba malmès però amb accés lliure, i la seva protecció és desconeguda.

A Aiguamúrcia (Alt Camp, Tarragona), es troben les restes d'aquest castell medieval del segle XII, protegit com a Bé Cultural d'Interès Nacional. L'edificació, força malmesa, conserva fonaments i parets de carreus ben tallats, amb una sala rectangular de tres metres d'alçada i possibles torres als extrems del turó. Fou possessió de la família Cervelló i posteriorment del monestir de Santes Creus, amb accés lliure a 844 metres d'altitud.

Altres noms: Aquesta construcció també és coneguda com el Castellot.

Al municipi de Querol, a l'Alt Camp, es troben les restes del castell de Pinyana, una fortificació medieval del segle XI edificada sobre un cim rocós que funcionava com a defensa natural. Del conjunt es conserven part dels murs, una torre de planta circular i les restes de la capella de Santa Maria de Pinyana amb volta de canó. L'edifici està molt malmès però manté accés lliure, tot i que requereix una travessa de muntanya en males condicions.

Al municipi de Querol (Alt Camp), es troben les restes del castell de Montagut, fortificació documentada a partir del 990 que va pertànyer a la família Montagut durant l'època medieval. Actualment desaparegut, només se'n conserva la ubicació contrastada al cim de 938 metres d'altitud, marcada per un vèrtex geodèsic, amb accés lliure i vistes panoràmiques de l'entorn.

Torre de telegrafia òptica situada a Pontós (Alt Empordà, Girona), construïda al segle XIX com a part de la línia de Barcelona a la Jonquera. Es tracta d'una torre quadrada de planta baixa amb espitlleres, reforçada posteriorment amb finalitats militars, que conserva escales internes d'accés a la terrassa superior. Protegida com a BCIN, es troba en bon estat i és lliurement accessible.

A Roses, a l'Alt Empordà, es troben les restes de la Torre de Norfeu, una torre de guaita circular del segle XVI construïda per defensar la costa dels atacs de corsaris. Protegida com a Bé Cultural d'Interès Local, la torre conserva aproximadament sis metres d'alçada amb la volta semiesfèrica de la planta baixa, que funcionava com a cisterna, mentre que el pis superior allotjava la guarnició.

Situat a la vall de Montjoi, a Roses (Alt Empordà), aquest mas medieval del segle XVI combina una torre de defensa quadrada amb cossos adossats destinats a habitatge i activitats agrícoles, destacant el trull d'oli conservat. Protegit com a Bé Cultural d'Interès Local, l'edifici es troba malmès i deshabitat, amb la torre parcialment arrebossada i merlets tapats, mentre que els cossos annexos presenten un estat ruïnós.

Altres noms: Castell de Cadaqués, Es Baluard, Casa de la Vila

Antic baluard medieval del segle XIII situat a Cadaqués (Alt Empordà), que formava part del castell que ocupava la punta rocosa de Sa Punta d'es Baluard controlant la badia. Conserva la torre semicilíndrica i parts dels murs originals amb portal arcat, completats amb afegits posteriors segons les necessitats d'ús.

Altres noms: Coneguda també amb el nom de “La Torre del moro”.

A la vora de Roses (Alt Empordà, Girona), aquesta torre del segle XVI, també coneguda com "La Torre del moro", és una edificació d'estil defensiu situada en una finca rústica privada. Actualment en bon estat, manté funcions agrícoles i es troba envoltada de camps de conreu ben cuidats. La seva protecció és desconeguda.

Altres noms: Castell dels moros o Castell dels Solers

A Vilanant (Alt Empordà, Girona), es conserven les restes del Castell dels Moros, una fortificació del segle XIII amb torre cilíndrica malmesa. De la construcció original només es manté en peu la meitat de la torre, amb volta semiesfèrica al pis inferior, mentre que els murs del recinte rectangular són molt degradats. Protegit com a Bé Cultural d'Interès Nacional, és accessible lliurement.