Torre de l’Àngel – Pontós / Alt Empordà

Valoració: 1 vot.
espereu…

És una edificació del segle XIX.

F O T O S


torre-de-langel-pontos-090520_504

torre-de-langel-pontos-090520_507

torre-de-langel-pontos-090520_512

torre-de-langel-pontos-090520_520

torre-de-langel-pontos-090520_516

I T I N E R A R I 


Situació: Al terme municipal de Pontós (Alt Empordà) – Girona.

Època: Segle XIX. És la torre nº 204 de la línia de torres de Telegrafia Òptica de Barcelona a la Jonquera.

Protecció: BCIN - Generalitat de Catalunya.* 

Estat: Es podria dir que en perfecte estat. Unes modernes escales de ferro faciliten un còmode accés a l’interior de l’edificació, i alhora condueixen a la terrassa superior, des d’on es gaudeix de unes belles vistes dels voltants. Lliurament accessible. Còmode aparcament als peus de l’edificació.

Altres noms:

Accés - Visitat el 20/05/2009:

Com diem en altres ocasions, hi ha varies formes d’accedir-hi. L’itinerari que proposem és el següent:

Circulant per la carretera N-II, accedirem a Pontós mitjançant la carretereta GIV-5125. Hem creuat el poble, dirigint-nos cap el cementiri d’aquesta població. Quan ja arribem al cementiri, no seguirem pel curt trencall que cap a l’esquerra es dirigeix a la porta d’entrada. Continuarem recte, per un ampli camí de terra, en que es converteix la carretera asfaltada per on circulàvem fins ara, i on a l’esquerra hi veurem plantat un cartell de senderisme, de color verd,  que indica per anar a Creixell.

Seguirem sempre intuïtivament recte, per la pista principal, obviant alguns petits trencalls que faciliten l’accés a camps de conreu.

En una cruïlla de camins ( 42 11 29 02 55 23. Si no anem errats, és el primer trencall ben definit, doble, té forma de triangle ...), hem girat a mà dreta. A la següent cruïlla hem continuat per l’esquerra. Ara ja estem a tocar de la torre, que trobarem al poc amagada entre la vegetació.

Haurem circulat uns 600 metres per una pista de muntanya (*), sense asfaltar, amb un vehicle convencional. En cap cas hem vist cap cartell indicatiu d’aquesta edificació.

Localització: N 42 11 22 E 02 55 29 -  Altitud:144 m.

Altres: (*) Nota: La climatologia pot modificar sensiblement les condicions de circulació per pistes de muntanya. Cal tenir-ho en compte.

De la pàgina web de la Generalitat de Catalunya* ens complau extreure la següent informació - Octubre 2020: 

Descripció

Torre de telegrafia situada a uns cinc-cents metres al nord de Pontós, dalt d'un turó, a 146 m d'altitud.

La torre que avui podem veure és un fort fuseller del segle XIX de planta quadrada.

També serví de torre de senyals de telègraf òptic.

La torre fa uns vuit metres d'altura.

L'aparell és de pedruscall i fragments de rajols i teules arrebossat.

Vora els angles sud-oest i sud-est de la torre s'endevinen els fonaments d'una construcció anterior.

Aquesta torre es va reforçar afegint més espitlleres com s'observa als pisos superiors, al terrat i a la garita de maó situada en un angle de la coberta.

Després de la restauració veiem que la torre té una planta baixa amb espitlleres tot al voltant i que a una de les façanes hi ha una porta d'accés elevada al primer pis i una finestra al segon pis.

A la façana oposada s'observa una finestra centrada a cada pis.

Hi ha una cornisa al terrat al qual es pot accedir a través d'unes escales per l'interior.

Els marcs de les obertures, la divisòria que separa la planta baixa del primer pis i la cornisa són fets de maó.

Aquesta torre del ramal de la línia civil tenia comunicació visual directa amb l'anterior desapareguda del coll d'Orriols (Bàscara), a 6,5 km.

Anterior a aquesta torre desapareguda hi havia la de Fellines, a 4,5 km de distància.

La torre posterior de la torre de l'Àngel era la del Castell de Sant Ferran (Figueres), a 9,5 km.

Notícies històriques

Aquesta torre pertanyia al ramal de Barcelona a la Jonquera que derivava de la línia civil principal de Madrid a València i Barcelona.

La part de la línia civil de Catalunya resseguia tota la costa catalana de sud a nord, entrant cap a l'interior en els trams del Vendrell a Barcelona i de Santa Susanna a la Jonquera.

Aquest ramal va entrar en funcionament a partir de 1850.

La fortificació addicional d'aquesta torre és a causa del nou ús militar que va tenir posterior al desmantellament de la línia civil.

La telegrafia òptica és un sistema que es basa en una sèrie de senyals realitzats en un punt alt, com pot ser una torre o un campanar, per un operari i que un altre operari veu des d'un altre punt, comunicat visualment, i el repeteix; d'aquesta manera un missatge es pot transmetre ràpidament des d'un punt a l'altre de la línia.

Hi havia diverses maneres de realitzar les senyals, com un alt pal de fusta amb dos travessers als extrems que, accionats per politges, podien canviar de posició; cada posició era una lletra o clau que gràcies a un llibre de claus es podia desxifrar.

Els operaris o torrers, disposaven d'unes ulleres de llarga vista que van permetre que la distància entre els diferents punts fos més gran que si no disposessin d'elles.

Mentre que a països com França o Anglaterra ja s'havien construït línies de telegrafia òptica a finals del segle XVIII, a Espanya no s'inicia la construcció fins el 1844, moment que en alguns països ja s'havia començat a utilitzar la telegrafia elèctrica.

La creació d'una línia implicava la instal·lació dels sistemes de comunicació en punts alts ja existents o la construcció de torres en els llocs on la distància era massa gran.

A Catalunya, la primera línia procedia de València i arribava a la Jonquera passant per Barcelona.

Durant la Guerra dels Matiners (1846-1849), el marquès del Duero, capità general de Catalunya, va encarregar el desenvolupament d'una important xarxa de telegrafia òptica fixa militar.

Es van crear 6 línies, entre elles la de Manresa - Vic - Girona.

Al 1853 es construeix la primera línia de telegrafia elèctrica entre Madrid i Irun, aquest fet marcarà l'inici de l'abandonament de la telegrafia òptica i el desús de les torres construïdes per aquest fi.

Al 1857 es produeix el desmantellament i abandonament de les torres de telegrafia civil, i, al 1862, s'oficialitza l'abandonament de les torres militars.

D'aquesta manera es posa fi a la curta història de la telegrafia òptica a Catalunya però que va deixar com a testimoni les torres de telègraf.


*Informació extreta de la pàgina web de la Generalitat de Catalunya


Edificacions properes:

Altres pàgines:

Autors: Ricard Ballo i Montserrat Tañá.

MAPA de situació:



Alt Empordà : Veure en un mapa més gran.