Resultats de la cerca

A Subirats, a l'Alt Penedès, es conserven les restes molt malmeses d'una torre de tàpia del segle X, de planta rectangular, amb cel·les disseminades als murs que suggereixen un ús defensiu o com a colomer. Construïda íntegrament de tàpia, només es mantenen en pie dues parets que fan angle i part del mur sud, totalment envait per la vegetació.

A Subirats, a l'Alt Penedès, es troba aquesta torre de telegrafia òptica del segle XIX, part de la línia civil de València a Barcelona. Edificació de planta quadrangular amb base atalussada i espitlleres, actualment malmesa i sense sostre ni pisos, està protegida com a BCIN. Accessible lliurement, es localitza al nucli d'Ordal a 560 metres d'altitud.

Ermita romànica del segle XI situada a Molins de Rei, al Baix Llobregat, sobre un turó amb una torre de guaita adossada. L'edifici de planta rectangular amb volta de canó i absis semicircular destaca pel seu campanar de cadireta i l'ull de bou sobre la porta d'arc de mig punt. Protegida com a BCIN, es troba en estat malmès amb accés lliure.

El Pont de Vilomara, situat a la localitat de Pont de Vilomara al municipi del Pont de Vilomara i Rocafort (Bages), és un pont medieval de mamposteria amb nou arcades de mig punt que travessa el riu Llobregat. Documentat des del 1012, fou reconstruït entre 1617 i 1625 després d'un aiguat devastador, mantenint la seva estructura característica de 130 metres de llargada amb arcs d'obertura desigual i pilars reforçats.

A la Juncosa del Montmell, municipi del Montmell (Baix Penedès, Tarragona), es troba aquesta església romànica del segle XI d'influències llombardes dedicada a Sant Miquel. Destaca pel seu absis semicircular i la volta de canó sostinguda per arcs de mig punt, així com per les arcuacions i bandes llombardes de la façana exterior. Restaurada l'any 1953, es conserva en bon estat, tot i que l'accés és restringit.

Altres noms: En altres llocs apareix com “Sabella”.

L'església de Sant Pere de Sabella, situada al nucli deshabitat de Sabella a Conesa (Conca de Barberà), és un edifici romànic construït a finals del segle XII o inicis del XIII. Destaca per la seva portada amb capitells decorats amb àguiles, una imatge de Sant Pere del segle XIV-XV i diversos períodes constructius posteriors. Protegida com a BCIN, es troba en bon estat però amb accés restringit.

A Les Oluges, municipi de la Segarra, es conserven les restes d'una torre de defensa del segle XI, declarada bé cultural d'interès nacional. Es tracta d'una construcció de planta circular amb carreus irregulars que presideix el poble des d'un turó, tot i que actualment es troba molt malmesa i només en resten parts de la planta baixa. L'accés és lliure i ofereix vistes panoràmiques extenses de la comarca.

Altres noms: Sant Miquel de Tudela

A Tudela, petit caseriu de Cervera (Segarra), es troba aquesta església romànica del segle XII, actualment malmesa però amb les quatre parets en peus, sense sostre ni accés lliure. Destaca per la seva nau única amb absis rodó, decorat amb columnes i cornisa de pedres trapezoidals, així com per la tomba antropomorfa adjacent. Malgrat no tenir protecció oficial, es conserva en un entorn de gran bellesa paisatgística a 540 metres d'altitud.

Necròpolis medieval situada a Torà, al Solsonès, amb setze tombes antropomorfes de tipus banyera conservades en bon estat sobre una plataforma rocosa. Les sepultures, d'orientació est-oest, inclouen tombes d'adults, adolescents i infants, aquestes últimes agrupades de manera singular. Difícil de datar amb precisió, podria pertànyer als segles VIII-IX o X, vinculada a comunitats cristianes en territori musulmà o nouvingudes del nord.

Mas medieval del segle XIV situat a Tarragona, comarca del Tarragonès, protegit com a Bé Cultural d'Interès Nacional. Conjunt de tres edificis al voltant d'una torre circular de planta defensiva amb matacans i espitlleres, construïda amb maçoneria i carreus. L'edificació es troba malmesa i parcialment enruïnada, amb accés lliure però difícil per barreres naturals i infraestructures.

Altres noms: Torre del Mas del Cusidó – (Patrimoni .Gencat)

Mas del Cusidor a Tarragona, comarca del Tarragonès. Es tracta d'un gran mas medieval del segle XV amb una torre quadrada defensiva, construït en una vall fèrtil junt al barranc de la Móra. La torre destaca pels seus matacans, espitlleres i finestres emmarcades, mentre que el mas conservava magnífics grafits dels segles XVII-XIX.

El Mas Sorder es troba a Tarragona, municipi de la comarca del Tarragonès. Es tracta d'un conjunt d'edificacions d'època moderna (segles XVI-XVIII) que s'ordenen al voltant d'una torre defensiva quadrada, construïda en context de les incursions pirates. Destaca la torre amb decoracions de pedra picada, l'arcada apuntada del celler i la cúpula modernista del saló de ball revestida de ceràmica.

Torre de defensa costanera del segle XVI situada a la Punta de la Móra, a Tarragona (Tarragonès), construïda el 1562 per defendre's de les incursions pirates. Edifici circular de maçoneria amb troneres per a artilleria, força ben conservat i protegit com a BCIN, amb accés restringit dins del càmping homònim. Destaca per les seves grans dimensions i documentació històrica del contracte de construcció original.

Altres noms: Antic castell de Roda

A les afores de Roda de Berà, al Tarragonès, es troba la Torre del Cucurull, una torre medieval de planta circular del segle X declarada BCIN. Construïda amb pedra sense treballar unida amb morter de calç, conserva només 6 metres d'alçada i està malmesa, especialment a la part meridional. Estava envoltada per una muralla de tancament i probablement correspon a l'antic Castell de Roda, amb accés lliure i vistes esplèndides del litoral.

Altres noms: Castell o castellot de Perafort, castellet de Bofarull, castell de Penalonga, castell de Penallonga i no sabem si encara en pot tenir algun més.

Castell medieval situat a Perafort, al Tarragonès, amb restes visibles datables del segle XVI, encara que la construcció original podria ser dels segles XII o XIII. Conserva un pou dins del recinte quadrat i restes de contraforts que evidencien proporcions considerables. Es troba en estat ruïnós, amb accés lliure, a 140 metres d'altitud.

Altres noms: Castellot i/o Castell de Santa Margarida.

A La Riera de Gaià, municipi del Tarragonès, es conserven les ruïnes del Castellot de Santa Margarida, fortificació medieval del segle XI protegida com a BCIN. Del castell destaca una torre circular dels segles XI-XII i un cos rectangular posterior, amb fossat excavat a la roca, que pertanyé a la família Claramunt des de 1060. L'edifici es troba en estat de ruïna però és accessible lliurement.

Altres noms: Casa Senyorial de Santa Fe i/o Castell

A Santa Fe de Segarra, nucli de les Oluges (La Segarra), es troba aquest gran casal senyorial del segle XII, possiblement construït simultàniament a les muralles. Molt reformat i dividit en habitatges, conserva la portalada principal amb arc de mig punt i dovelles, modificada el 1729, així com obertures que reflecteixen les diferents fases constructives.

A La Guàrdia Lada, entitat de Montoliu de Segarra (Segarra), es troba aquesta fortalesa del segle XI de planta pentagonal, construïda amb carreus regulars de pedra i dotada de dues portes d'accés. Documentada des del 1059, va pertànyer als comtes de Barcelona i posteriorment a l'orde de l'Hospital fins al segle XIX. Actualment es troba malmesa però és accessible lliurement.