F O T O S
Aquestes restes de construcció, semblen força antigues.
I T I N E R A R I 
Situació: En terrenys de Subirats, vila i municipi de la comarca de l'Alt Penedès (Barcelona).
Època: Segle X - (Diputació de Barcelona).
Protecció: Inexistent - (Diputació de Barcelona).
Estat: Molt malmesa. Envaïda per les males herbes, és lliurament accessible.
De totes maneres no deixa de ser sorprenent la longevitat d'aquesta torre, que en definitiva està feta de fang i ha suportat les inclemències del temps, els mals usos i segurament, fins i tot, les bretolades d'algun excursionista assilvestrat.
Altres noms:
Accés - Visitada el 01/05/2013:
Havent localitzat aquesta edificació a casa, des d'Internet, vàrem determinar un punt del mapa (1) que ens semblava idoni per iniciar la descoberta (N 41 25 23.35 E 01 49 35.67).
Introduïda aquesta informació al nostre navegador, ens ha situat amb molta perícia exactament al lloc escollit. (Carretera C-243b – Gelida / Sant Sadurní d’Anoia, entre els PK 14-15, a l’esquerra de la carretera, si circulem en el sentit indicat). No hi ha cap informació.
Amb l'experiència de la visita, recomanaríem deixar aparcat el cotxe aquí mateix, al voral de la carretera, i pujar a peu els 300 metres del camí asfaltat, però estret, que ens separen de les restes de l'edificació, que trobarem a la dreta del camí, visibles, però camuflades entre la vegetació. Els residus més perceptibles són els del mas.
Pels més agosarats (i/o còmodes) i si disposen d'un vehicle 4x4, els hi direm que hi poden accedir amb aquest tipus de cotxe. Es pot aparcar uns metres més amunt d'on veiem el mas, a l'esquerra (41 25 10.55 01 49 37.62), en un reduït racó del voral del camí (si amb el pas del temps la vegetació no s'ho ha menjat ...), uns metres abans de que s'acabi l'asfalt i el camí es faci una mica més estret, un pas per un sol cotxe. Per donar la volta, caldrà anar uns metres més amunt.
(1) – Veure mapa – itinerari.
Localització: N 41 25 12.01 E 01 49 37.27 – Altitud: 182 m.
Altres:
- De la pàgina web Pat.mapa, ens complau extreure la següent informació (Maig 2013):
“ Descripció
Torre de tàpia situada a la falda de les muntanyes que s'alcen al sud del pla del Penedès, a llevant de la Torre Ramona, entre les dependències del mas de Cal Pinya.
Actualment només es conserva sencer un dels costats d'una torre de planta rectangular. El gruix del mur fa pensar que aquests edificis originàriament devia tenir una alçada considerable. Ara, però, només es conserva la base de paredat, actualment en força mal estat, que deu fer aproximadament 1 metre d'alçada. Més amunt es conserven encara dues filades i mitja més. En aquesta zona més alta, el mur té un gruix d'uns 80 centimetres. El límit de cada una de les filades o cossos, hom veu una sèrie de forats acabats al cim amb una lloseta. A més, hi veiem diversos forats que fan pensar que en un cert moment fou utilitzat com a colomar.
S'aprecien tres o quatre rengleres de cel·les, repartides d'una forma força desordenada i situades sobretot a la part inferior. De l'angle sud-est surt una prolongació cap a l'est que després es desvia vers el sud. El primer tros d'aquest mur que va cap a migjorn està fet només de tapia.
Hi ha també la casa del mas, feta de tàpia, d'un color més rogenc, i un pou. En aquest indret sembla que hi hagué una torre de guaita, de planta rectangular, feta amb una base de paredat i la resta amb tàpia, i segurament, també hi havia un clos que s'estenia per la banda meridional de la torre.
Notícies històriques
En un principi, aquesta torre va ser identificada erròniament com a columbari romà. No se'n coneix cap notícia documental que hi faci referència.
Per les seves característiques tipològiques és molt probable que correspongui a una construcció defensiva de la qual, com de tantes altres en aquestes comarques, és certament difícil d'establir una datació concreta sense un estudi arqueològic previ.
El seu paral·lelisme amb la torre de'n Viola, a Calafell, que es podria datar en època andalusí, fa pensar que la torre de Cal Pinya també podria ser del segle VIII però tampoc es pot descartar un ús feudal; cal tenir present el notable ús que es va fer de la tàpia durant el segle XIV al castell de Gelida.
N. Rafael va fer un estudi on diu que s'hi troba, encastat a la tàpia, un fragment de ceràmica àrab que pot esser datada al segle XI.”
- Per complementar la informació anterior, ens complau extreure de la pàgina web de la Diputació de Barcelona, el següent text (Maig 2013):
“ Descripció
Estructura de planta quadrada (5 x 5 m aprox.) i una alçada d'uns 7 m. D'aquesta antiga torre tan sols resten conservades, en estat molt precari, dues de les seves parets que fan angle (NE), part del mur sud, mig enrunat, i un altre llenç que arrenca de la paret est.
Està totalment feta de tàpia, si bé conserva restes d'un arrebossat, segurament modern.
Per la part interior les parets de l'edifici presenten una sèrie de cel·les disseminades, d'unes mides aproximades de 22 x 22 cm, la major part de les quals tenen sortida a l'exterior i forma abotzinada; algunes amb una petita llosa de pedra a la part superior del forat.
Observacions: La torrota té adossat el mas homònim. Els seus habitants van fer servir la torrota com a annex agrícola.”
“ Història
No es conserva cap notícia documental referent a la torre. El primer esment de l'existència d'aquesta torre el devem a José Serra Ciré, de Sitges, l'any 1965.
La notícia propicià que el grup de recerques de l'Agrupació Excursionista Talaia, de Vilanova i la Geltrú (sobretot en Joan Virella), juntament amb Pere Giró i Romeu (l'aleshores Director de la Secció d'Arqueologia del Museu de Vilafranca) s'interessessin per l'edifici.
Existeixen fotografies que avalen que fins a principis dels anys 80 del segle XX es conservava tota la planta, excepte un tram de la paret NW, on ha devia haver la porta d'entrada, que ja estava en ruïnes.
Els propietaris del mas proper de Can Pinya, però, derruïren les parets NW i sud per a construir un corral tancat, existent encara avui. L'ús com a corral ha provocat que hi quedin restes de teulades i bigues a l'interior, i petits coberts adossats a l'exterior.
Si bé les primeres hipòtesis adjudicaven un ús funerari romà a l'edifici (columbari), els darrers estudis (RAFEL I FONTANALS, 1980) contradiuen aquesta versió, adduint que la tècnica i tipologia constructiva no és pròpia del món romà, i que les cel·les del mur són massa petites per contenir urnes cineràries amb ofrenes.
També cal fer esment de la troballa d'un fragment de ceràmica àrab, datada al segle XI, incrustada dins la tàpia, el que fa pensar que la torre tenia, en els seus inicis, una finalitat defensiva, que posteriorment passà a ser un colomer, o bé que des del principi combinés les dues funcions.”
Classificació
Estat conservació: dolent
Notes de conservació: Les restes de la torrota estan molt envaïdes per la vegetació.
A més el mas de Can Pinya també està en ruïnes. Tot el conjunt presenta un aspecte molt degradat.
Protecció: inexistent”
- Sorprenentment, quan estem a casa preparant la publicació d’aquest treball, descobrim al mapa, que si des de Can Pinya continuem pel camí per on hi hem arribat, un camí de terra, estret i boterut, aniríem a parar al castell de Subirats.
- Home, no ens sembla el camí més oportú per arribar a aquesta edificació, però en cas de fer-ho amb un 4x4, i a la vista de l'aspecte que presenten els propers metres de camí, si no errem en les nostres interpretacions, creiem que pot provocar, a més d'unes bones refregades de vegetació a la carrosseria del cotxe, una bona pujada d'adrenalina, sobretot, si ens trobem algun vehicle de cara.
Edificacions properes: Dins del terme municipal de Subirats, podem trobar fins a deu edificacions, però no precisament a la vora les unes de les altres. Veure el mapa de Google d’aquesta mateixa pàgina.
- Castell de Subirats
- Església de Sant Joan Salerm
- Església de Sant Joan Sesrovires
- Església de Sant Pau d’Ordal
- Església de Sant Pere del Castell de Subirats
- Torre del Telègraf de l’Ordal
- Torre-ramona
- Torrota de Can Llopart
- Torrota de Can Pinya
- Torrota del moro
Altres pàgines:
- Es recomana una visita a la web de RACO – Revistes catalanes amb accés obert – on a la pàgina ANNALS – volum 34 (2001), s'ofereix l'oportunitat de veure i/o descarregar un fitxer en PDF(“ El casal i els colomers medievals del Bertran (Albanyà ”), que és un interessant, extens i ben documentat treball sobre les Torres colomer.
- Col·legi d’arquitectes tècnics de Tarragona – Juny 2004 nº 34 – A les pàgines 28-29-30 hi ha un interessant i lleuger treball: Columbaris i colomars.
Autors: Ricard Ballo i Montserrat Tañá.
MAPA de situació:
Alt Penedès : Veure en un mapa més gran.
