Resultats de la cerca

L'església de Sant Martí de Boatella es troba a Borredà, al Berguedà, a 784 metres d'altitud. Es tracta d'un edifici romànic del segle XII, originàriament parroquial, que presenta una nau única coberta amb volta de canó i un campanar d'espadanya. L'edifici es troba en mal estat, amb la volta esfondrada i l'interior ple de bardissa, sense protecció oficial registrada.

Altres noms: Església de Santa Maria de Músser - (Wikipedia)

A Músser, petit nucli de Lles de Cerdanya a la Cerdanya, es troba aquesta església parroquial romànica del segle XI. L'edifici de planta rectangular amb nau única presenta un absis adornat amb arcuacions i bandes llombardes, campanar de torre i portal amb tres arcs de mig punt. Restaurada el 1959, es conserva en bon estat, tot i que l'accés és restringit.

Capella romànica del segle XII situada dalt d'una serralada a la vora de Berga, capital del Berguedà. Edifici d'estructura simple amb nau única, absis semicircular i volta de pedra, amb porta i finestres d'arc de mig punt adovellat. Protegida com a BCIL, es troba en bon estat després de diverses restauracions, tot i que l'accés és restringit.

L'església de la Mare de Déu de la Salut es troba al nucli de Montanissell, a Coll de Nargó (Alt Urgell), dalt d'un turó. Documentada des de la segona meitat del segle X amb arrels romàniques, l'edifici actual és un temple barroc del segle XVIII, possiblement construït sobre una antiga església, amb ampliacions del segle XIX que inclouen capelles laterals i decoració mural.

La capella de Sant Jaume es troba a Castellví de Rosanes, al Baix Llobregat, situada enmig d'una planura al peu del castell homònim. Es tracta d'una petita església romànica del segle XI, amb una nau rematada per un absis semicircular decorat amb arcuacions de tipus llombard.

L'església de Sant Miquel d'Eramprunyà es troba al turó de Gavà, al Baix Llobregat, junt al castell homònim. Es tracta d'un temple romànic de nau única de la primera meitat del segle XII, amb portal meridional d'arc de mig punt i volta tardana de generatriu apuntada. L'edifici, malmès però estable, és lliurement accessible i ofereix vistes extenses de la comarca.

A les afores de Castellolí, municipi de l'Anoia, es troben les restes d'aquesta torre medieval del segle XIII, construïda amb pedres escairades que conserva una alçada notable que permet intuir almenys dos pisos. Malmesa però accessible lliurement, manté encara part de la seva estructura i té comunicació visual amb el castell de Castellolí, amb ceràmica grisa medieval als seus entorns. No disposa de protecció oficial segons els registres.

L'església de Santa Maria de Besora es troba a Santa Maria de Besora, a Osona, dalt d'un turó que presideix la població juntament amb les restes del Castell de Besora. Es tracta d'un edifici romànic del segle X, actualment molt malmès però amb accés lliure i protegit com a BCIN. Destaca per les seves esplèndides vistes des de la seva ubicació elevada.

Església romànica del segle XI situada a Rubió de Baix, entitat de La Foradada a la Noguera, dalt d'un turó estratègic que domina el Segre. Forma part del conjunt fortificat del castell de Rubió de Sols i conserva les ruïnes d'una nau amb absis i finestra espitllerada. Protegida com a BCIN, es troba en estat de ruïna però amb accés lliure i esplèndides vistes.

A la serra de Bacardit, a Castellfollit del Boix (Bages), es troben les ruïnes de l'església romànica de Sant Pere de Mont, del segle XII. Aquesta capella rural convertida en priorat del monestir de Sant Pere de la Portella presenta una nau única amb absis semicircular i murs de gran gruix, amb una tomba antropomorfa davant la porta. L'edifici, sense protecció oficial, es troba en estat de ruïna total però és lliurement accessible.

Altres noms: Conjunt de Sant Jaume de Vallhonesta (Patrimoni.Gencat) / Sant Jaume de l’Erm (Diputació de Barcelona).

A Vallhonesta, nucli rural de Sant Vicenç de Castellet (Bages), es troba la capella romànica de Sant Jaume, del segle XII, refeta al segle XV. Aquesta capella d'origen medieval conserva una nau central amb volta de canó i absis semicircular, amb porta d'arc de mig punt adovellat que porta la data 1479.

A la Coromina, entitat de població de Cardona (Bages), es troba aquest pont medieval de sis arcs sobre el riu Cardener, dels quals en resten dues parelles. Construït amb pedra i maó, és un exemplar típic dels ponts romans catalans de rasant horitzontal. Protegit com a BCIN, es conserva en bon estat i és accessible lliurement a peu.

Altres noms: El pont foradat.

A Manresa, al Bages, es troba el pont de les Arnaules, una formació natural de roca calcària nummulítica de caràcter prehistòric situada a la vall del Llobregat. Aquesta construcció geològica, també anomenada pont foradat, mesura 27 metres de longitud i destaca per ser un pont natural creat per l'erosió d'un torrent que ha separat una llenca de roca dels vessants adjacents.

Restes de l'església de Sant Genís, situada al terme de Sant Fruitós de Bages (Bages), datada del segle XI i d'estil romànic. Es tracta d'una pura ruïna sense protecció oficial, amb només alguns carreus de pedra dispersos que testimonien un edifici de planta rectangular que fou parròquia fins al segle XVII. L'accés és lliure i es pot visitar a peu des del camí que surt de la carretera N-141-c.

Altres noms: Església de Santa Creu del Farell

A Mura, al Bages, prop del Mas Farell, es troba aquesta església romànica del segle XI amb absis decorat amb arcs cecs i bandes llombardes. La nau, afegida al segle XII, presenta volta de canó esfondrada. Sense protecció oficial, l'edifici es troba en estat de ruïna per abandó total, amb accés lliure però perillos.

A les afores de Monistrol de Montserrat, al Bages, es troba aquesta capella gòtica del segle XV, originàriament coberta amb volta de canó apuntada i rematada per un campanar d'espadanya. L'edifici, esmentat ja el 1282 i modificat al segle XV, conserva totes les parets en peu malgrat no tenir sostre, i presenta una porta amb arc de mig punt adovellat que llueix l'escut de la família Vilaragut.

Altres noms: Sant Andreu de Calders - (Wikipedia).

A Calders, municipi del Moianès, es troben les restes de l'església romànica de Sant Andreu, del segle XII, amb origen presumiblement romà. L'edifici, actualment en pura ruïna, conserva les parets laterals i els absis, malgrat estar pràcticament cobert per vegetació. No té protecció oficial i es localitza a la vora de la riera de Calders, en un paratge de gran bellesa natural.

Capella de Sant Salvador situada a Calders, al Moianès, és una petita edificació romànica del segle XIII amb planta rectangular i absis semicircular. Destaca pel seu portal adovellat de mig punt i la base d'una espadanya, construïda amb pedra ben treballada. Actualment en bon estat, no té protecció oficial i serveix de pallissa al mas del Canadell des de 1936. --- Estadístiques: - Caràcters: 398 - Paraules: 57 - Frases: 3