Església de Sant Jaume de Vallhonesta – Sant Vicenç de Castellet / Bages

No votes yet.
Please wait...

F O T O S


I T I N E R A R I 


Situació: A Vallhonesta, una entitat de població, un petit nucli rural de Sant Vicenç de Castellet, poble i municipi del mateix nom, a la comarca del Bages (Barcelona).

Època: Segle XII – Romànic - (Diputació de Barcelona).

Protecció: No hi consta - (Patrimoni.Gencat).

Estat: Bon estat, restaurada. No és accessible lliurament.

Altres noms: Conjunt de Sant Jaume de Vallhonesta (Patrimoni.Gencat) / Sant Jaume de l’Erm (Diputació de Barcelona).

Accés - Visitada el 25/04/52014:

L'inici de l'itinerari proposat avui, cal situar-lo a tocar de les darreres cases de la població de Sant Vicenç de Castellet. Des del final del carrer Eduardo Peña, confluència amb el carrer  Àngel Guimerà (41 40 28.0 E 01 51 40.9), emprenem el camí per la carretera BV- 1229, en direcció a Castellgalí.

Aviat deixem aquesta carretera per una sortida a mà dreta (41 40 55 01 51 58) on hi ha unes indicacions:

A la propera desviació que trobarem, continuem per la dreta (Per l'esquerra hi ha una indicació de carrer sense sortida). Travessem un túnel, on per dalt hi discorre la carretera C-16 (Autopista Barcelona - Manresa). Al cap d'uns metres ja ens trobarem rodant per un camí de terra.

Més endavant, en un lloc (*) situat a 41 40 42.5 01 52 49.8, trobarem una sortida a l'esquerra, una pujada, un camí cimentat, amb indicacions per anar a Sant Jaume de Vallhonesta. Seguint en la direcció per on veníem, aniríem a Sant Pere de Vallhonesta. Si hem arribat fins aquí en un vehicle de turisme, caldria deixar-lo aparcat.

Com ja hem dit, continuem per l'esquerra. Al cap de ben poc, ja tornem a trepitjar terra. A partir d'aquest lloc, el camí ja no és aconsellable per vehicles de turisme, aspecte aquest, que es fa més evident, una mica més endavant.

Per comprovar que anem pel bon camí, en un punt situat a 41 40 45 01 53 52, el nostre TomTom, que hem engegat fa poc,  i que ens diu que manquen uns 600 metres per arribar a l'església, veiem un cartell que ens informa de que ens trobem al Parc de Sant Llorenç del Munt. Uns metres més endavant, un altre cartell ens dona la benvinguda al parc.

Finalment arribem al lloc desitjat, aparcant el cotxe en un costat de l'era, entre el Mas i l'Hostal.

Distàncies :

  • Des de la sortida de la carretera BV-1229, fins a la cruïlla de Sant Jaume i Sant Pere (*), el compta quilòmetres del nostre cotxe marca uns 1300 metres aproximadament, de camí transitable, però amb algun que altre bony al terra, de tant en tant.
  • Des de (*) a Sant Jaume, uns 2,4 km. de camí, imprescindible, diríem, amb un vehicle 4x4, o a peu.
  • Fins i tot ens atreviríem a dir que la distància total no és excessiva,  o en qualsevol cas, que des del punt assenyalat amb (*) es podria fer un recorregut a peu, que comportaria el poder gaudir amb tranquil·litat, dels bonics escenaris naturals que es troben pel camí.

  • Durant el trajecte o des del lloc on hi ha l'ermita o l'hostal, es pot gaudir d'unes supèrbies panoràmiques:


Localització: N 41 40 39.4 E 01 54 09.1 – Altitud: 492 m.

Altres:

    • De la pàgina web de la Diputació de Barcelona, ens complau extreure la següent informació, referida a aquesta església (Maig 2014):

“ Descripció

La capella de Sant Jaume es troba a la banda sud del conjunt de Sant Jaume de Vallhonesta.

 És tracta d'una capella d'origen romànic refeta al segle XV, en bon estat de conservació gràcies a que es troba tancada.

Té una nau central coberta amb volta de canó acabada en absis semicircular i una nau annexa a la dreta coberta amb teulada d'un vessant.

Conserva un cloquer d'una finestra sense campana situat sobre el mur de la porta principal i al centre d'aquest; a la part superior hi ha una creu de ferro.

La porta s'obre a la banda est i és d'arc de mig punt adovellat de pedra. La dovella central conserva una inscripció en mal estat, amb una creu central, la data 1479 a la part inferior i la inscripció que diu que va ser reformada per l'hereu Marcet.

 L'interior no presenta elements remarcables i es troba arrebossat.

 L'obra exterior és de pedra de diferents mides amb les cantoneres de blocs ben escairats i el sotateulada a la banda del mur té una decoració pictòrica formada per un seguit de signes vermells sobre un estuc de calç blanc.

 Es troba situada en un desnivell del terreny i sobre roca.

 Darrera de l'església hi ha la font de Sant Jaume.

Observacions: Coneguda també com Sant Jaume de l'Erm.”


  • Al costat de l'església hi ha restes de dues edificacions que juntament amb aquesta església formen  el conjunt de Vallhonesta i que tot seguit documentarem segons informacions contingudes a la pàgina web de la Diputació de Barcelona (Maig 2014):

“ Descripció

El mas és l'edifici que trobem al centre, entre l'església i les ruïnes de l'hostal (?) . És un edifici de grans proporcions que té la teulada esfondrada, així com quasi tots els murs de la part superior. Segueix la direcció de la carena, NW-SE, essent un edifici de planta rectangular allargada format per la superposició de diferents cossos, que tenia planta, pis i cellers semi-subterranis degut al desnivell del terreny, i cobert amb teulada a doble vessant amb el carener perpendicular a la façana principal que s'obria a migdia, tancada per un baluard.

Tot i l'estat de runa, es pot accedir al terrat, la cuina i altres dependències. Al terrat hi ha dues cisternes protegides amb una malla de ferro. Degut al desnivell del terreny, el mur del costat nord és més alt que el sud, que a més es troba més malmès.

 El pati superior, situat pel costat del portal de Barcelona i davant la capella, és el que es troba en millor estat del conjunt. Aquest pati es troba flanquejat per murs, inclou una basa, l'estructura d'una tina i una mola de moldre que es troba a l'espai que ocuparia el celler, a l'extrem SE.

Des del pati s'accedeix a la planta inferior de l'edifici baixant unes escales un cop travessada la porta adovellada. La planta inferior és un conjunt de quadres per bestiar cobertes amb voltes de pedra que suporten el primer pis.

 A l'altre extrem de les voltes hi ha un altre portal, en direcció Manresa, adovellat de pedra però amb un reforç de maó a la part interna de l'arc. Aquest espai inferior consta de tres crugies paral·leles: la central és un passadís cobert amb volta de canó seguida a la que s'obren les portes dels espais que hi ha a cada costat. Els espais laterals de la banda de ponent estan coberts amb voltes de canó perpendiculars al passadís central, mentre que les del costat de llevant, dues són perpendiculars i l'altre, més llarga, és paral·lela a la central.

 A més d'hostal la casa va mantenir una important activitat agrícola basada bàsicament en la vinya i la producció d'oli. Hi havia trulls i producció de vi, testimoniats per la presència de tines i moles de molí d'oli (dues, una amb roda de ferro).

Observacions: L'edifici no està protegit, però es troba dins el Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac. Passa el GR-4, sender de gran recorregut a mig camí entre els monestirs de Montserrat i Sant Benet de Bages. Té una tina, tot i que segurament tindria més que ara no són visibles.”


“ Descripció

A la banda nord de l'era, davant el gran edifici del mas, es troben les ruïnes del que sembla va ser l'hostal de Vallhonesta.

 Forma un conjunt de tres edificacions en molt mal estat de conservació. La principal, que seria la casa, era de planta rectangular amb planta i pis, teulada a doble vessant amb carener perpendicular a la façana principal que s'obre a migdia. Resten les parts de les parets del mas i un forn de pa a la paret de llevant que encara conserva la boca per la part interior de la casa, i la volta del forn a l'exterior que es troba en mal estat i perill d'esfondrament ja que el centre té un forat.

A la banda sud, davant d'aquestes ruïnes, hi ha els quatre murs d'una altra construcció que sembla més antiga ja que té finestres espitllerades i un tipus d'obra més informe.

Cap a la banda de ponent, vorejant el turó i a la mateixa alçada que aquestes edificacions, hi ha trams de mur de paret seca. Algunes fonts identifiquen el lloc com l'antic castell de Vallhonesta, esmentat en diferents documents però que encara no s'ha identificat.

Observacions: L'edifici no està protegit, però es troba dins el Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac. Passa el GR-4, sender de gran recorregut a mig camí entre els monestirs de Montserrat i Sant Benet de Bages.”


  • Nota dels autors de Catalunyamedieval:

Les anteriors informacions, referides a l'Hostal i al Mas, no semblen estar gaire encertades al nostre parer, doncs descriuen erròniament la situació d'aquestes dues edificacions:

Trobem en primer lloc, el Mas, després l'era, a continuació l'Hostal i al final, l'església.

La situació del conjunt de quadres per bestiar cobertes amb voltes de pedra que suporten el primer pis”  l'emplacen al Mas quan en realitat pensem que està dins de l'Hostal ...

A la vista d'aquesta situació, entenem que caldrà valorar la fiabilitat de la resta de les descripcions anteriors.


  • Encara més:

Aquestes tres edificacions tenen cadascuna una entrada independent a la pàgina web de la Diputació de Barcelona, els enllaços de les quals ja hem facilitat. En cada una d'aquestes entrades hi ha l'apartat – història,  referit a aquestes construccions.

Però com que formen un conjunt,  per evitar repeticions innecessàries, remetem al lectors a la tercera de les pàgines, la de l'Hostal,  on es troba el text més extens, el qual facilitem a continuació i que inclou informació conjunta de les tres cases. (Maig 2014):

“ Història

El conjunt de Sant Jaume de Vallhonesta es troba situat en la carena de la serra de Sant Jaume, orientat en sentit est-oest i al peu del camí Ral Barcelona - Manresa.

 El conjunt està format per diversos edificis, el mas i l'hostal amb un estat de conservació pèssim, i l'església, que es conserva en bon estat. El mas i l'hostal es troben separats per una era enrajolada.

L'enclavament de Vallhonesta el trobem documentat el 1115 com a domini comtal, i es devia estructurar al voltant d'uns pocs masos localitzats de forma dispersa pel seu terme i centrats en les dues esglésies: Sant Jaume i Sant Pere.

Al 1352 pertanyia a la noble família manresana dels Planella, per compra al rei Pere III (arxiu particular de Mn. Josep Lladó de Manresa ( Diari Castellet, 14, 1948). A mitjans del segle XVI era de la família Aymerich i per aliances matrimonials passà als senyors de Rajadell i de Vallformosa que el posseïren fins a finals del XIX.

La població es va veure afectada per les epidèmies de pesta del segle XIV i els conflictes del XV, tot i que es va recuperar gràcies a l'economia agrícola basada fonamentalment en la vinya.

 La crisi de la baixa Edat Mitjana va reduir la població a 4 focs i no és fins a principis del segle XVIII que es nota una recuperació substancial amb els 45 habitants censats l'any 1717. El cultiu de la vinya i la comercialització va provocar un important creixement que es va traduir en l'ampliació de la superfície conreable amb la roturació de nous camps en un territori de superfície difícil que obligà a la construcció de murs de pedra seca, així com el desenvolupament d'una pagesia rabassaire al voltant dels grans masos de la zona: la Serra, Serracanta, cal Forns, can Vinyes, Sant Jaume.

 El pas del camí Ral Barcelona-Manresa ajuda a garantir aquesta prosperitat econòmica.

L'arribada de la fil·loxera l'any 1893 no atura el ritme productiu i els camps es replanten amb cep americà, mantenint-se viva la vinya fins el segle XX, quan la introducció de la indústria tèxtil a Sant Vicenç va provocar un important descens demogràfic i l'abandó dels antics sistemes productius i dels masos que van restar abandonats com el de Sant Jaume.

Des de fa pocs anys les cases de Vallhonesta s'han anat recuperant poc a poc i actualment quasi totes es troben restaurades i habitades, excepte casos puntuals com el de l'Hostal i mas de Sant Jaume.

 Sant Jaume era un dels hostals que es trobaven al peu del camí Ral, d'origen medieval i que va créixer amb el pas dels anys fins al moment de màxim esplendor als segles XVII i XVIII.

A l'Amillarament de 1865 (AMSVC) el mas tenia 18 parcers, essent un dels més importants de Vallhonesta, i pertanyia a Juan Marcet.

A inicis del segle XX l'hostal encara estava en funcionament, habitat per la família Riera procedent de cal Padre (entre 1903 i 1911).

També es van viure actes protagonitzats per maquis durant la postguerra.

A partir dels anys 50 va quedar abandonat definitivament accelerant la seva decadència.

El mas és esmentat documentalment per primera vegada al segle XV. El 1448 hi vivia Bartomeu Miraula, nomenat marmessor en el testament de Bartomeu de Poalor, del mas Poalor de Vallhonesta. Al fogatge de 1553 (IGLESIES, 1979) al mas hi vivia Jaume Marcet.

A la segona meitat dels segle XVI i la primera del XVII s'esmenta en notícies d'actes de bandolerisme a la zona, nomenant l'hostatgeria de Sant Jaume (SANZ, 2004).

Vallhonesta surt a la cartografia antiga des del mapa de 1580 de Gerhard Kremer, fins al de Josep Aparici del 1720.

 Al segle XVIII queda palesa la importància de l'hostal, constant al cadastre que podien acollir les quadres fins a 70 muls.

Durant la Guerra del Francès va exercir funcions de caserna militar on hi havia el comandament d'altres punts de vigilància repartits pel Bages Sud i el Vallès. L'any 1811, en la retirada de les tropes franceses, aquestes van incendiar l'hostal, però el mas es va mantenir habitat fins els anys 40 del segle XX.


  • Per complementar i/o contrastar la informació anterior, ens complau extreure de la pàgina web de Wikipedia, els següents fragments de text (Maig 2014):
  • “Encara que hi ha l'ermita, el més popular de Sant Jaume de Vallhonesta era el seu hostal, un dels més antics i famosos hostatges que hi havia per a la gent que transitava el camí ral, que era la via de comunicació més ràpida entre Manresa i Barcelona fins a la construcció de la carretera de can Maçana (mitjans del segle XIX).”
  • “En un cadastre del segle XVII Constava que les quadres de l'hostal podien acollir fins a 70 mules, que ens demostra la quantitat de trànsit que hi havia pel camí i que feien parada a Vallhonesta.”
  • “Durant la guerra del francès l'hostal va ser utilitzat com a caserna militar i centre de defensa del camí ral i els seus municipis propers. El 4 d'abril de 1810 a l'hostal es van fer presoners 260 soldats francesos, que després d'haver assaltat Manresa, fugien. L'hostal, junt amb els massissos de Sant Llorenç del Munt i l'Obac, van ser atacats i malmesos pels francesos. A finals de febrer de 1811, els francesos van cremar l'hostal, que va necessitar rehabilitació.”

Imatges de l'Hostal de Sant Jaume de Vallhonesta


Edificacions properes: Veure el mapa de Google d'aquesta mateixa pàgina.

  • Com es fa esment en el text de l'itinerari, el recorregut inicial és vàlid per anar tant a Sant Jaume, com per anar a Sant Pere de Vallhonesta.

Altres pàgines:

Autors: Ricard Ballo i Montserrat Tañá.

MAPA de situació:



Bages : Veure en un mapa més gran.


Altres llocs interessants per visitar:


Pel camí trobarem, indicats, els següents paratges:


Camí del Maquis

Camí a l'Església de Sant Jaume de Vallhonesta – Sant Vicenç de Castellet


Roure Gros del Rubió, un arbre monumental.

Camí a l'Església de Sant Jaume de Vallhonesta – Sant Vicenç de Castellet