Resultats de la cerca

Altres noms: Sant Pere de Vilamoneda

Sant Pere de Vilamoneda es troba a Terrenys de La Baronia de Rialb, a la Noguera, i és una església romànica del segle XII actualment en estat ruïnós. L'edifici presenta una sola nau amb volta de canó, absis semicircular i aparell de carreus regulars sense ornamentació. Està protegida com a Bé Cultural d'Interès Local, però no ha estat localitzada amb precisió.

A Pallerols, municipi de la Baronia de Rialb (Noguera), es troba aquesta capella romànica del segle X, declarada bé cultural d'interès local. Es tracta d'una església d'una sola nau amb volta de canó, de construcció molt rústica amb murs d'aparell irregular, que conserva un bon estat malgrat la seva antiguitat. La seva ubicació aïllada i la decoració pictòrica barroca interior la fan un exemple notable del patrimoni medieval català.

Ermita gòtica del segle XIII situada a Argentona, al Maresme, que conserva elements romànics anteriors amb nau i presbiteri quasi quadrats. L'edifici, que depengué del monestir de Cluny i posteriorment de Sant Pere de Casserres, presenta bon estat exterior malgrat haver servit d'estable fins al segle XVIII, quan fou restaurat vers 1920. L'accés és restringit a vehicles motoritzats.

L'ermita de Sant Mateu es troba a Premià de Dalt, al Maresme, i és un edifici religiós romànic del segle XI declarat bé cultural d'interès local. Es tracta d'una església d'una sola nau amb volta de canó, absis semicircular i portal d'arc de mig punt, que va sofrir reformes significatives el 1578. L'edifici es conserva en bon estat i destaca per la seva senzillesa arquitectònica i la seva documentació històrica que es remunta a 993.

A Mataró, al Maresme, es troba aquesta ermita de planta rectangular dels segles X-XI, de transició entre l'estil preromànic i romànic. L'edifici destaca pels contraforts exteriors, la porta dovellada i una única finestra primitiva, cobert per teulada de dues vessants amb espadanya. Protegida com a BCIL, es conserva en bon estat, tot i que l'accés és restringit.

Altres noms: Castelljalpí - (Generalitat de Catalunya).

A les afores d'Arenys de Munt, al Maresme, es troba Can Jalpí, edificació del segle XX construïda sobre una masia medieval documentada des del segle XIII. Aquest castell de planta rectangular destaca pel seu coronament de merlets i torretes, les finestres geminades i l'entrada fortificada amb passeig de plàtans, així com pels jardins i llac artificial que l'envolten.

A Ponts, municipi de la Noguera, es conserven les restes malmeses d'una torre medieval de planta quadrada, protegida com a BCIN. Construïda amb filades de carreus irregulars units amb fang, presenta murs de 150 cm de gruix i 2,3 m d'alçada, tot i que la cronologia exacta es desconeix per manca de ceràmica superficial. L'accés és lliure però requereix una pujada a peu pel tossal erm on es troba.

Capella de Sant Magí situada a Tarragona, capital del Tarragonès, construïda al segle XVIII sobre la muralla romana i el Portal del Carro dels segles XII-XIII. Edifici de nau única amb rosassa semicircular a la porta, destacant el retaule de marbre amb imatge de Sant Magí de 1911 i l'altar dedicat a la Mare de Déu dels Dolors. Protegida com a BCIL, es troba en bon estat però amb accés restringit.

A Constantí, al Tarragonès, es troba el Pont de les Caixes, un aqüeducte medieval que formava part de la Sèquia dels Molins. L'estructura, de 36 metres de llargada sostinguda per quatre arcs, és una reforma d'una conducció hidràulica romana que abastava la vil·la de Centcelles. Protegit com a BCIL, l'aqüeducte es manté en bon estat i continua portant aigua.

La Pedrera del Mèdol, situada a Tarragona al Tarragonès, és una gran explotació minera romana dels segles IV ac-dc amb una profunditat marcada per una agulla de pedra de 16 metres. D'aquesta pedrera es van extreure aproximadament 50.000 m³ de lumaquel·la micènica de color groguenc daurat, material utilitzat en la construcció dels edificis romans més importants de Tàrraco.

L'ermita de Sant Vicenç del Castell es troba a les afores de Castellbisbal, al Vallès Occidental, documentada des del segle XI, tot i que l'edifici actual és una construcció moderna del segle XVII reedificada el 1771 amb espadanya afegida el 1964. Es tracta d'una ermita rectangular amb absis poligonal, nau i campanar d'espadanya, protegida com a BCIL i en bon estat, però amb accés restringit.

Altres noms: Santa Maria de Gausac, Santa Maria del Bosc

A Sant Cugat del Vallès, al Vallès Occidental, es troba aquesta ermita preromànica del segle X de planta circular amb volta semiesfèrica, situada dins el Parc de Collserola. L'edifici destaca per la seva finestra amb arc de pedra treballada i per presentar tres nivells constructius, amb fonamentació més antiga en opus spicatum.

A les afores de Castellar del Vallès, al Vallès Occidental, es troba aquesta església romànica del segle XI, de planta rectangular amb absis semicircular. L'edifici presenta tres sectors diferenciats: la nau més antiga, capelles laterals gòtiques del segle XIV i un campanar del XVI. Actualment malmès i sense accés lliure, fou parròquia fins al 1775 quan es construí una nova església al poble.

Altres noms: Església de Santa Maria de la Creu

L'església de Santa Maria de la Creu es troba al Puig de la Creu, a Castellar del Vallès, al Vallès Occidental, a 653 metres d'altitud. Es tracta d'un temple romànic del segle XII, d'una sola nau amb absis central i dues absidioles que li confereixen forma de creu, documentat des de 1193.

Altres noms: Ermita de Sant Vicenç de Verders

L'ermita de Sant Vicenç de Verders es troba al Bosc de Can Deu, a Sabadell, al Vallès Occidental. Es tracta d'una ermita romànica del segle XI amb característiques preromàniques i llombardes, destacant la seva porta d'accés en arc rodó. L'edifici, traslladat pedra a pedra l'any 1973 des de l'embassament de Sau, no té protecció oficial però es conserva en bon estat.

Església de Sant Iscle situada a Cerdanyola del Vallès, al Vallès Occidental, datada del segle XI amb estil romànic. Es tracta d'una construcció de nau única amb absis semicircular, paraments llisos i campanar d'espadanya, que pertany al primer període romànic. L'accés és restringit per trobar-se dins d'una finca privada, tot i que és visitable, i actualment funciona com a capella d'una residència de monges.

L'ermita de Santa Maria es troba a Cerdanyola del Vallès, al Vallès Occidental, i és una petita construcció de planta de creu llatina dels segles XIV-Barroc amb elements característics com frontons corbs, arcs apuntats i decoracions vegetals a l'interior. Actualment presenta bon aspecte exterior, però té accés restringit per ser propietat privada envoltada de closos. No disposa de protecció oficial registrada.

A les afores de Cerdanyola del Vallès, al Vallès Occidental, es conserven les restes d'un aqüeducte medieval format per arcades de maó de punt rodó, dels segles XVI-XVII, que servia per canalitzar aigua. L'obra d'enginyeria presenta arcs d'uns 90 cm d'ample i alçada variable entre 2 i 4 metres, amb dos trams paral·lels al riu Major. Malgrat la seva antiguitat, es manté en estat admirable, tot i que no té protecció oficial.