Resultats de la cerca

L'Ermita de la Trinitat es troba a Sitges, al Garraf, en una situació admirable amb vistes que s'estenen des de la punta del Llobregat fins al cap de Salou. Documentada des de 1375, l'actual capella és moderna, ja que a finals del segle XVIII es va reconstruir i engrandir. L'edifici, de tipologia popular i ben cuidat, es troba en bon estat, però l'accés és restringit.

Altres noms: Església dels Sants Metges, Santuari de Sant Cosme i Sant Damià. Sepulcre d'en Carlemany

L'església dels Sants Metges de Sant Julià de Ramis, al Gironès, és un temple romànic del segle XI de tres naus amb coberta de volta de canó i tres absis. Destaca pel seu campanar renaixentista de 1610 i per conservar un sepulcre medieval anomenat "d'en Carlemany". Protegida com a BCIL, es troba en bon estat i permet l'accés al campanar amb vistes extenses de la zona.

L'Ermita de Sant Cristòfol del Bosc es troba a Llambilles, al Gironès. Es tracta d'una petita església romànica del segle X amb planta rectangular i absis semicircular, situada enmig del bosc. L'edifici, reconstruït el 1981 després de l'ensorrament de la coberta el 1936, es conserva en bon estat, tot i que l'accés és restringit i no disposa de protecció oficial.

Capella romànica del segle XI situada a Tordera, al Maresme, dedicada a Sant Ponç. Conserva de l'època medieval l'absis semicircular i la nau de volta cilíndrica, tot i que ha sofert diverses reformes, especialment la de 1729 en estil barroc amb un notable cobert porxat. Protegida com a Bé Cultural d'Interès Local, es troba en bon estat però amb accés restringit.

Els Jardins de Mar i Murtra es troben a Blanes, a la comarca de la Selva, i són un conjunt arquitectònic del segle XX protegit com a Bé Cultural d'Interès Nacional. Destaquen pels seus edificis d'entrada amb esgrafiats clàssics i balcons cantoners, així com pels miradors de tipologia clàssica, especialment el dedicat a Linneu amb columnes gairebé dòriques.

Està ubicat compartint els terrenys de dos termes municipals: Ivars d'Urgell i Vila-sana, ambdós a la comarca del Pla d'Urgell (Lleida). 255 m d'altitud.

Santa Maria de la Bovera és un santuari marià i antic monestir cistercenc situat a Guimerà, a l'Urgell, que conserva elements medievals dels segles XII i XIII, però l'església actual és barroca, construïda entre 1726 i 1730 per Ramon Nicolau. L'edifici presenta una nau amb capelles laterals, presbiteri poligonal i façana classicista amb carreus ben tallats, i guarda retaules del segle XVIII d'estuc policromat.

A La Pobla de Montornès, al Tarragonès, es troba l'Ermita de la Mare de Déu de Montornès, temple del segle XII situat dalt d'un turó a les afores de la població. L'edifici, de nau amb capelles laterals i volta de canó amb llunetes, conserva una portalada romànica tapiada i una imatge d'alabastre policromat del segle XVI o XVII. Actualment en bon estat però d'accés restringit, l'ermita no té protecció oficial registrada.

A Gósol, municipi del Berguedà, es troba aquest pont medieval del segle XVII que creua el riu Aigua de Valls. Es tracta d'una construcció de pedra amb un sol arc de mig punt adovellat, situada a l'antic camí ral cap a Berga. Actualment no està protegit i es troba en estat de ruïna, ocult sota un pont modern que l'ha substituït, amb només les pedres de l'antiga barana visibles.

A Moripol, llogaret abandonat de Gósol al Berguedà, es troba aquesta església barroca del segle XVII que substituí un temple romànic anterior. L'edifici de nau única amb volta de canó destaca pel seu campanar massís de planta quadrada amb obertures grans, construït amb carreus irregulars. Actualment presenta bon aspecte després d'una rehabilitació recent, però l'accés és restringit i no disposa de protecció oficial.

Al caseriu de Bonner, a Gósol (Berguedà), es troba aquesta església romànica del segle XII, actualment en estat de ruïna molt malmesa. L'edifici de nau única amb absis semicircular fou sobrealçat als segles XVII-XVIII, però la coberta està esfondrada i els murs parcialment col·lapsats. Malgrat la seva protecció inexistent, resten visibles els carreus de pedra i l'arc de mig punt de la porta meridional.

L'església de Sant Jaume de Codonyet es troba a Sorba, entitat de Montmajor, al Berguedà, a 539 metres d'altitud. Es tracta d'un temple medieval documentat des del segle X, reformulat als segles XVII-XVIII amb elements barrocs, que presenta una sola nau amb campanar quadrat adossat. L'edifici es conserva en bon estat, tot i que l'accés és restringit, i no disposa de protecció oficial.

Altres noms: Ermita de Sant Eudaló.

A Sorba, entitat de Montmajor (Berguedà), es troba aquesta església de nau única amb capelles laterals, originàriament romànica però profundament modificada durant els segles XVII i XVIII, amb un campanar afegit al XIX. L'edifici presenta bon estat de conservació, encara que l'accés és restringit, i destaca per la seva inscripció de 1685 a la porta i les voltes de creueria a l'interior.

A Sant Jaume de Frontanyà, al Berguedà, es troba aquesta església del segle XVI que actualment es conserva només en ruïnes, amb les parets dempeus però l'interior completament arruïnat per les males herbes. Protegida com a Bé Cultural d'Interès Local, és accessible lliurement i es localitza al serrat dels Bous de Santa Eugènia de Solls, a 1.174 metres d'altitud.

Al nucli de Saldes, municipi del Berguedà, es troba aquest santuari medieval del segle XII, situat a 2.271 metres d'altitud en una profunda vall. Es tracta d'un gran casal que integra l'església i l'hostatgeria, amb parets de pedra arrebossades i successives modificacions constructives, que alberga la talla gòtica de la Mare de Déu de Gresolet dels segles XIV-XVI.

Altres noms: Aqüeducte de les Ferreres

A quatre quilòmetres de Tarragona, capital del Tarragonès, es troba aquest monumental aqüeducte romà del segle I, obra d'enginyeria de pedra amb dos pisos d'arcades superposades que travessa el riu Francolí. Construït per conduir aigua a la ciutat de Tàrraco, destaca per ser un dels més ben conservats de l'occident romà i el més important de Catalunya, amb 217 metres de longitud i 27 metres d'alçada màxima.

Altres noms: Sant Feliuet de Vilamilanys

Ermita preromànica del segle X situada a Sant Quirze del Vallès, al Vallès Occidental, prop de Rubí. Edifici de planta de creu llatina amb nau, absis central rectangular i dues capelles laterals, cobert de teules àrabs i amb campanar de doble espadanya. Es troba en bon estat, tot i que l'accés és restringit, i va ser restaurada després de caure en decadència durant les pestes medievals.

A les afores de Castellar del Vallès, al Vallès Occidental, es troba aquesta església romànica del segle XI, de planta rectangular amb absis semicircular. L'edifici presenta tres sectors diferenciats: la nau més antiga, capelles laterals gòtiques del segle XIV i un campanar del XVI. Actualment malmès i sense accés lliure, fou parròquia fins al 1775 quan es construí una nova església al poble.